A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sebàda , nf Definitzione genia de erba grassa, a fògias grussas, de sabore marigosu Sinònimos e contràrios carrúciu, galu Terminologia iscientìfica rba, Aloe vera Ètimu ctl., spn. adzebara, azavara Tradutziones Frantzesu aloès Ingresu aloe Ispagnolu aloe, áloe Italianu àloe Tedescu Aloe.

sebàda 1 sabàda

sebadíglia sabadíglia

sebarài sceberài

sebbatéri sabbatéri

sebbèxa sabbègia

sèbe , nm: sèbede Definitzione su laore messau, sèghede Sinònimos e contràrios sede* Frases semus bentulanne chena sebe: totu paza, piúere, arzola chena ranu ◊ cun pràtiga manu betat sa falche e cumintzat pianu a segare su sebe ancora lentu (P.Serra).

sebèa , nf Sinònimos e contràrios sebeste.

sèbede sèbe

sebèlta , nf Definitzione su isceberare, su fàere un'iscéberu Sinònimos e contràrios iscéberu, iscera 1, ischerta, sceberu Ètimu srd.

sebeltàre , vrb: assebeltare, sebertare, sebestare Definitzione arrennèscere a bíere, a intèndhere, a cumprèndhere, mancari cun dificurtade Sinònimos e contràrios allampare, apubai, iscerai, semeschiare, semodare / assabèschere, assaborire Frases so duas oras chirchendhe a mamma e no la seberto in logu ◊ de cudhu no ndhe sebestaiat mancu su fiagu ◊ est sebeltendhe sa trata de sa fera ◊ dàemi sos ortzales, chi no ndhe seberto de custa cosa goi minuda! ◊ a s'iscuru sas cosas no si podent bene sebeltare 2. sa vida no at piús valore: paret chi no sebestet su chervedhu! ◊ a cantu ndhe sebertaia deo, unu fit de importu si ischiat a leare sa màchina ◊ mi che so sebertadu atesu, in su pessamentu Ètimu ltn. sequestrare Tradutziones Frantzesu apercevoir Ingresu to perceive Ispagnolu divisar Italianu scòrgere Tedescu erblicken, bemerken.

sebéltu , nm: assebestu*, sebertu, sebestu Definitzione capacidade de bíere o fintzes de cumprèndhere sa cosa Sinònimos e contràrios atibbiscione, cumprendhóniu, sebescu, tinnu.

sèbera , nf: cèbera, tèpera, tzèpara* Definitzione pedra, logu pedrosu.

sèbera 1 , nf Definitzione su seberare, mescamente nau de su frutu de is matas comente ingendrant su frutu / èssere in s. = in sa muta de su seberonzu Sinònimos e contràrios seberamenta Frases sos péssighes sunt in sèbera Ètimu srd.

seberadórgiu , nm Definitzione su seberare Sinònimos e contràrios chirrionzu, sceberadura, seberamentu Frases su ci iant bodhiu abbanna dh'ant ammisturau in su seberadórgiu! Ètimu srd.

seberàdu sceberàu

seberadúra sceberadúra

seberài sceberài

seberamènta, seberaméntu , nf, nm Definitzione su seberare, nau fintzes de is matas e de is erbas candho de su frore cumènciant a fàere su frutu, o de su bestiàmene piticu po dhu pàschere abbandha de su madriedu Sinònimos e contràrios chirrionzu, isseperonzu, sceberadura, sèbera 1, seberadórgiu, seberonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transformation de la fleur en fruit Ingresu setting Ispagnolu cuajado Italianu allegagióne Tedescu Ansetzen der Früchte.

seberàre sceberài