A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

soncúme , avb Definitzione de s. = totinduna, desuncuna* Frases est istadu a oretu tota die, ma neune li est passadu a tretu: de soncume l'atirat unu cuzone unu pagu iscurosu ue b'aiat calicunu!

sònda , nf Definitzione genia de aparíciu chi si mandhat o chi si faet intrare a ue no si podet abbaidare e bíere a ogu límpiu po averguare ccn. cosa (o fintzes po fàere faina, calecuna operatzione ue no si podet trebballare a manu) Frases ant mandhadu una sonda a su pianeta Marte Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu sonde Ingresu probe, sounding line Ispagnolu sonda Italianu sónda Tedescu Sonde.

sonèdha , nf Sinònimos e contràrios pipariolu, sonagiolu Frases sendhe pitzinnos, cun sa leputza nos faghimis sonedhas de frenalza Ètimu srd.

sonedhàre , vrb Sinònimos e contràrios sonai Frases sonedhant a repicu sas campanas Ètimu srd.

sonédhu , nm Definitzione cosa chi ischint o chi narant in medas de unu, siat in bonu e siat in malu Sinònimos e contràrios incionada, incionnu, lúmena, lumenada, nada, nemonada, nomena Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu renommée, réputation Ingresu reputation, notoriety Ispagnolu fama, reputación Italianu fama, nóme Tedescu Ruf, Name.

sonería , nf Definitzione aparíciu po sonare, pruschetotu coment'e avisu.

sonète, sonètu , nm Definitzione s. a mància, istrumentu musicale a sulu chi s'illargat e istringhet a manos in su matessi tempus chi is pódhighes incracant is tastos de duas tastieras distintas; àtera genia de s., pitichedhu, a buca Sinònimos e contràrios arganitu, organete, sonu / cdh., ttrs. sunetu / sonetu 1 Maneras de nàrrere csn: badhai a duus sonetus = istare menzus meda de àtere; andhare sas barras che s. = trèmeresi che zuncu (de su fritu, timindhe e gai) Terminologia iscientìfica sjl Tradutziones Frantzesu accordéon, harmonica Ingresu accordion, hurdy-gurdy Ispagnolu acordeón Italianu fisarmònica, organétto Tedescu Akkordeon, Ziehharmonika.

sonètu 1 , nm Definitzione cumponimentu in poesia de batórdighi versos Tradutziones Frantzesu sonnet Ingresu sonnet Ispagnolu soneto Italianu sonétto Tedescu Sonett.

soniàda , nf Definitzione su soniae, torrada, recuia a domo Sinònimos e contràrios contoniada, ghirada, recuia, torrada | ctr. essia, tucada Ètimu srd.

soniàe, soniàre , vrb Definitzione torrare a domo, recuire a bidha; fintzes su si fàere bíere, fàere intèndhere Sinònimos e contràrios asoniai, contoniai, ghirare, recoire, recòrdere | ctr. essire Frases capitàt de mi cravae e de soniae a domu iscorriau 2. Mario fut igui ma no s'est mancu soniau! (M.Calia)◊ chine bolet pigare orrobba americana, a si soniaret apresu de sa dommu de siu Genésiu!

sonichédhu , nm Definitzione min. de sonu.

sónida, sónidu , nf, nm Definitzione css. sonu, ma fintzes genia de tzinchírriu de cosa chi no movet bene Sinònimos e contràrios sonu, tocu / tichírriu Frases assaboro lena lena sónida de campanas in s'alvèschere e morrer de sa die (M.Sechi)◊ de s'ischíglia sa sónida benigna tet àtere intonare sa masulca pro che fuire dogni ura maligna (A.P.Appeddu)◊ su sónidu de su bestiàmine paschindhe 2. sas rodas de su carru faghent unu sónidu Ètimu srd.

sonítu , nm Sinònimos e contràrios pipajolu, pipariolu, soliete.

sonizàre , vrb Sinònimos e contràrios sonai Frases sas crapas s'iscútinant sonizandhe Ètimu srd.

sonízu , nm Sinònimos e contràrios sónida, sonu / moida / pensamentu Frases in festas e sonizos si retzit una vida chi est naschendhe (P.Casu) Ètimu srd.

sonnài , vrb: sonniare, sunniare Definitzione bíere o fàere sonnos, bisos; fintzes immaginare, pentzare ccn. cosa chi si disígiat meda, chi s'iat a bòllere fàere o tènnere Sinònimos e contràrios bisae, bisionai, imbisionare Frases sonniei de ti àere in cumpagnia pro tota sa vida ◊ s'àtara noti mi seu sonnau (oh ita giogus de sa fantasia!) chi femu innòi cun Amàlia…◊ creiat de si sonnai ◊ mi apo sonniatu chi fimus fachendhe su pane 2. sa frunzita de su tempus mi at domau sa carena, ma dego sónnio galu ◊ si sonnant de porri binci e de si arrichiri Tradutziones Frantzesu rêver Ingresu to dream Ispagnolu soñar Italianu sognare Tedescu träumen.

sonnàre sonài 1

sonnèra , nf Definitzione una bella dormia Sinònimos e contràrios drommida, sonnigada, sonnighera, sultu Ètimu srd.

sónnia , nf: tzonni* Definitzione genia de erba bona fintzes po filare a funes Sinònimos e contràrios ispartu 1, tinnia, túmixi, tzinnigraxa Terminologia iscientìfica rba, Lygeum spartum Tradutziones Frantzesu spart Ingresu esparto Ispagnolu esparto Italianu sparto Tedescu Esparto.

sonniadòre , agt Definitzione chi si bisat, chi faet bisiones, sonnos a ogos apertos Sinònimos e contràrios bisadore, biseri Tradutziones Frantzesu rêveur Ingresu dreamer Ispagnolu soñador Italianu sognatóre Tedescu Träumer.