A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

temàta tamàta

temàtu temàdu

temàxu , nm Sinònimos e contràrios intrama, napa 2, tamàciu / cdh. tamàciu Frases s'istentina de su tatalliu, russa e fine, bene aggualada, carralzada cun su temaxu,pariat unu saltitzone (A.Langiu).

temezàna tamejàna

temiàre , vrb: tzemiare Definitzione pònnere tema o témiu, guastu a cosas, intzimia de maladia a personas o animales / tatza temiada = tzacada, cannida Sinònimos e contràrios atemare, colpire, intzimiai / guastai 2. cussa est pessone temiada Ètimu srd.

temingiàna tamejàna

témiu , nm Definitzione guastu de cropu, pistadura Frases li as postu témiu, li as fatu témiu Ètimu srd.

temósigu , agt Definitzione chi at buscau o ingortu tema, chi s'immalàidat cun facilidade Sinònimos e contràrios aciacosu, magagnosu, maladióngiu, malesanu, tacadu, temosu, tunconidu, tzimiliosu, tzemiosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chancelant, délicat Ingresu sickly Ispagnolu enfermizo Italianu cagionévole, infermìccio Tedescu kränklich.

temósu , agt Sinònimos e contràrios temósigu.

tèmpara, tèmpera , nf, nm: atèmpera, témperu, tèmpora Definitzione fortilesa artificiale chi si giaet a s'atzàrgiu e fintzes acutzadura chi si faet a is lapis po iscríere méngius (a logos fintzes su pinninu de is pinnas, colores a bisura de lapis); umore o naturale de unu, ma nau fintzes de su tempus (pruschetotu candho si dha pigat a fàere sèmpere sa matessi cosa o a sa matessi manera, es. totu abba, totu sole, o àteru); fintzes gradu de calore Sinònimos e contràrios tempéria / temperadura / temperedha Maneras de nàrrere csn: t. modhi = candho su ferru no est bene temperadu, abbarrat modhe e s'indórtigat in linna tosta; èssiri de tèmpera maba = (nadu de unu) àere naturale malu, èssere de mala uta, in muta mala; èssere a tèmpera de… (prantu, risu, e gai)= in muta de… (prànghere, ríere, e gai); èssere de totuna tèmpera (de un'àteru) = pentzai o fai a sa própiu manera de un'àteru; intrare in tèmpera = temperare; èssere a una t., a mesu tèmpera = èssiri imbriagus, allirgus a binu (nadu de àteru, "a mesu t." est fintzas su àere unu gradu mesanu); leare o agatare sa t. a unu = cumprèndiri sa spétzia de unu, comenti est fatu, comenti dha pentzat; tènniri bona tèmpera = zúghere manu bona maghinendhe o faghindhe unu triballu chi si acostumat a fàghere; una tèmpora de istiu = dellúbbiu de abba, in istiu; tèmpora de tronos = irbarriada de tronos, tronos aira Frases pro fàghere sa tèmpera a sas forramentas su frailarzu las unghet cun su serile candho sunt ingrujadas a fogu 2. bella tèmpera zughet, mih, su tempus: no l'agabbat prus de pròere! ◊ deris inoghe fit die die proindhe a una tèmpera 3. si lassat miminare sa tèmpera de s'abba finas a trinta grados 4. no li leaia tèmpera peruna e mi ndhe so andhadu ◊ tiu meu, si resessia a li leare sa tèmpera, mi tiat leare a fizu de ànima ◊ sezis totu a una tèmpera, ascamilosos! ◊ comintzaiat a mesa tèmpera a faedhare in latinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trempe Ingresu distemper Ispagnolu temple Italianu tèmpra Tedescu Härten, Spitze.

temperadróxu , nm Definitzione apertura, cundhutu inue essit o passat abba e genia de serru chi dha régulat; in s'arau, parte chi régulat s'apertura de s'arau (s'abrada); calesiògiat aparíciu chi serbit a regulare unu funtzionamentu Sinònimos e contràrios cangiou, temperagiolu, tèmperas Frases làgrimas de temperadroxu indúlliu chi su bentu at a asciutai ◊ sa cannonada de sa gisterra portat su temperadroxu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vanne Ingresu shutter (rolling), sluice gate Ispagnolu cierre metálico Italianu saracinésca, regolatóre Tedescu Absperrschieber.

temperàdu , pps, agt: temperau Definitzione de temperare Sinònimos e contràrios intemperiadu 2. fit una resolza de cudhas bene temperadas.

temperadúra , nf Definitzione su calore mediu in grados Tradutziones Frantzesu température Ingresu temperature Ispagnolu temperatura Italianu temperatura Tedescu Temperatur.

temperagiólu , nm: temperajolu Definitzione inue essit o passat abba (fintzes su trigu calandho a su majolu), s'aina chi dha régulat Sinònimos e contràrios temperadroxu, tèmperas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vanne Ingresu sluice gate Ispagnolu cierre Italianu saracinésca Tedescu Absperrschieber.

temperài , vrb: atemperai, temperare Definitzione giare sa tèmpera, atzargiare s'atza de una ferramenta (mescamente segante) po èssere prus forte (tostada), bogare sa punta a un'aina po iscríere; regulare unu trebballu, unu funtzionamentu o un'aina a manera de fàere essire sa faina comente si bolet, agiustare una cosa cunforma a un'àtera (ma si narat fintzes de terra, de ladamíngiu, candho funt in sa méngius cunditzione); fintzes ammesturare impare cosas diferentes in cantidades adatas; pigare arrennegu po calecuna cosa o chistione Sinònimos e contràrios atalzare / regulai Maneras de nàrrere csn: temperai su molíngiu = maghinare chi andhet bene, chi sa farina essat maghinada a puntu zustu; temperai s'arau = abbèrrere, de prus o prus pagu, s'aradu a manera de fàghere falare s'arbada prus a fundhu o subra subra; temperai sa terra (nadu de s'abba chi proet) = pròere de sassiare sa terra a puntu de si pòdere triballare bene Frases si tèmperant sas bistrales, sos fartzones, sas forramentas de atarzu ◊ si tèmperat su lapis 2. solu su ruo acultzu a sos trainos creschet in terra temperada a fogu ◊ torret in vida dae ogni nuraghe s'ànima antiga temperada a fogu! ◊ bellu custu ledàmine, est temperadu, fatu!◊ tres dis iat sighiu a proi, sa terra fut istada temperada abberu e is sèminis iant tzeurrau 4. candu fiaus isposus t'iant postu puxi in origas ca nanca m'iant biu chistionendi cun fradili miu: ge ti ndi fiast temperau!…(G.P.Salaris) Ètimu ltn. temperare Tradutziones Frantzesu tremper Ingresu to harden Ispagnolu templar Italianu temprare Tedescu härten.

temperajólu temperagiólu

temperalàpis , nm Definitzione genia de aina po acutzare is lapis Sinònimos e contràrios acutzalapis Ètimu itl. temperalapis.

temperapínna , nm Sinònimos e contràrios temperinu Ètimu srd.

temperàre temperài

temperàre 1 , vrb Definitzione apretare unu movimentu o un'atzione (nau mescamente de su tempus); cumenciare una cosa chi tirat a longas, chi sighit a meda Sinònimos e contràrios intemperiare / acadriare, afilare, comentzari, incarrebai Frases za est temperendhe, como, s'istiu!…◊ su sole est temperendhe, balla: est semper prus calura ◊ su fogu est temperadu e sa fiama est essindhe in cobertura ◊ candho sa zente si nch'est temperada bufendhe, tandho fit a cantare, a ríere 2. innantis at fatu tempus de sicore: poscas tèmperat a pròere chi azummai no ndhe la finiat prus ◊ candho tèmperat a fàghere gai no l'agabbat prus ◊ tèmperat a prànghere!… e chie lu podiat assussegare prus?!…