zú , nm: giú*,
zubu,
zuo,
zuvu Definitzione
loba de boes domaos chi si ponent imparre po tirare su carru, s'arau o àteru / min. zuvitu, pl. zuos
Sinònimos e contràrios
ciuntu
Frases
aiat imparatu deretu a cropare su zuvu a su zuvale ◊ sas campanas che las ant antziadas a campanile chin duos zubos totu galavera ◊ su sero est torradu su maridu cun d-unu carru de paza pro su zuo
Tradutziones
Frantzesu
une paire de bœfs
Ingresu
yoke oxen
Ispagnolu
yunta de bueyes
Italianu
còppia di buoi
Tedescu
Ochsenpaar.
zúa , nf: giua 1*, zuva Definitzione is pilos longos de sa parte de pitzu in su tzugu de cuadhos e molentes Sambenados e Provèrbios smb: Zua.
zúa 1 , nf Definitzione profetu, agiudu Sinònimos e contràrios giudu* Frases sa rosa si, ca no podet fozire, ca no tenet sustàntzia e ne zua.
zúa 2 , nf: giua* 2 Definitzione is boes, is giuos Frases a su biadu de mannoi, candho fit barratzellu, una note li est tocadu de tentare sa mandra de sa zua.
zuajòne , nm Definitzione una genia de erba: allu de carroga o porru de campu Sinònimos e contràrios aparanzone, sansangione, pilibili 1 Terminologia iscientìfica rba, Allium subhirsutum.
zuàle , nm: giuabi*, zubale, zuvale Definitzione orrugu grussu de linna forte, unu pagu ladu e cun ischeaduras paríviles e simmétricas, trebballau a manera de dhue pòdere giúnghere is boes unu pagu atesu de pare; in cobertantza, singiale de domíniu; sinnu de bestiàmene, una genia de ischeadura chi si faet in s'origa, addenanti o addaesegus, e chi assimbígiat a s'ischeadura de su giuale ue cicit in su gatzile de is boes Maneras de nàrrere csn: zuales chena zú = cosas chi no serbint a nudha; zubale de nughe = onzunu de sos bàtoro cabones de unu chiu de nughe Frases zuvos zuntos a zuvale tiraiant s'aradu ◊ su tribàgliu e passione sua fuit de fàghere cubas, cubidinas, ischintorzos, carradedhos, portadores, alires, zuales e mànigas 2. unu zuale aizis chérfidu! ◊ sos mortos in gherra semus nois Sardos, gherrendhe pro sas pàtrias anzenas de chie nos at postu su zuale!
Zuànne , nm: Giuanni* Definitzione númene de ómine (f. -a)/ mastru Zuanne (in cobertantza) = su fàmene.
zuàre , vrb: giuai*, zubare Definitzione èssere de agiudu, serbire, èssere cosa de bonu, fàere bene Sinònimos e contràrios agiadai, ajuai, atuai, bàlere, ingiuai, proicare, serbire, sufragai Frases errores sighios no zuant a nemos ◊ no zuat chi si atristet ca tantu est in debbadas ◊ cussos no tenent fizos neche de s'ómine chi no zuat.
zuaría , nf Sinònimos e contràrios aracioni, laorera, laoronzu Frases si as de zuaria contibizu de granos d'oro s'órriu ti prenas ◊ tziu Frantziscànzelu ghetaiat zuaria meta e pro cussu b'aiat duos zuos domatos (G.Farris).
zuàrzu , nm: giuàgiu*, zubarju, zubarzu Definitzione ómine, massaju chi trebballat a giú e carru, mescamente a contu de àtere o in terras angenas Sinònimos e contràrios fatore.
zuàvu , agt Definitzione genia de militare / a sa zuava = (nau de pantalones), istrintos in benugos.
zubàle zuàle
Zubànne Zuànne
zubannecuchína , nm Definitzione unu chi si che fichit totue, in dónnia cosa Sinònimos e contràrios culedhu, cumprubosu, fichete 1 Ètimu srd.
zubanneluchía , nm Sinònimos e contràrios culedhu, cumprubosu, fichete 1 Ètimu srd.
zubàre zuàre
zubàrju, zubàrzu zuàrzu
zúbba , nf: giubba* Definitzione bestimentu grussu, una genia de giacheta Frases si ponet in codhos cudha zubbedha e isérghidu est.
zubbadòri , agt, nm Definitzione chi o chie iscudet, giaet cropos Sinònimos e contràrios arropadore, iscudidore Ètimu srd.
zubbadúra , nf Definitzione su zubbai Sinònimos e contràrios arropadura, arropamentu, iscudidura Ètimu srd.