A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

zudísciu , nm: giudísciu*, zudíssiu, zudissu Definitzione su averguare e iscumbatare is cosas, mescamente is chistiones naendho su chi si ndhe pentzat o fintzes betandho una senténtzia; capacidade de cunsiderare bene is cosas, de dhas fàere giustas, cun sabiesa Sinònimos e contràrios capia, sabiesa, selembru 2. medas zòbanos sunt chene zudísciu ◊ dae canno nche li aiat furatu su sentitu, zudissu non ne zuchiat prus ◊ sa criadura est chentza zudíssiu e su chi li benit a conca faghet.

zudissiósu , agt: giudisciosu* Definitzione nau de ccn., chi giughet giudítziu, chi is cosas dhas cunsiderat e dhas faet cun cabu, bene, giustas Sinònimos e contràrios achistiadu, atinadu, atoadu, cabosu, fundoriau | ctr. irzudissiadu, iscabiladu Frases Zanus chin sos cussizos sàpios de sas Zanas si fit fachendhe zudissiosu ◊ sas paráulas zudissiosas de sa zente tua mi sichint in donni locu ◊ fint pòveros ma zudissiosos, ricos de cussa sapiéntzia chi a s’ómine li benit a fortza de che iscúdere sos murros a supra de sa realtade (B.Murgia).

zudíssiu, zudíssu zudísciu

zúdu , nm: giudu* Definitzione su serbire, su bàlere o èssere bonu de unu o de una cosa: s'impreat prus che àteru in sa nada èssere de z. Sinònimos e contràrios giuamentu, valore, zua 1 Frases dae avios a òperas de zudu piús sensadas!

zúghere zúchere

zuicàre zudicàre

zuíche, zuíghe , nm: giuighe Definitzione magistrau chi in is dibbatimentos betat sa senténtzia averguandho su trotu e s'arrexone cunforma a is leis e betat sa pena istabbilia (ma àteros tenent una funtzione diferente, es. aprontare su dibbatimentu); candho sa Sardigna fut indipendhente, fut su magistrau supremu, s’autoridade prus arta de su Logu o istadu in is bàtoro regnos Sinònimos e contràrios giuge, zúdiche* Frases candho est essidu su zuighe si ndhe sunt totugantos fichidos ◊ cunsiderade a Deus no comente a unu zuighe airadu chi cundennat, ma comente a unu babbu amorosu chi perdonat.

zuighèssa , nf Definitzione zuighe fémina, ma prus che àteru nau solu de Leonora, fígia de Marianu IV de Arborea, chi at guvernau su Logu apustis de su frade Ugone a sa fine de su séculu XIV Frases sa mannedha at contadu su contu de Adelàsia de Turres, sa zuighessa malassortada ◊ Eleonora est sa zuighessa de su Rennu de Arborea chi at fatu sa Carta de Logu chi connoschimus.

zuilàre zubilàre

zuítu zubítu

zúla , nm Definitzione its, tzulla? (= nudha, cosa de perunu contu) Frases s'ómine, si no est istirau dae minore, torrat a risu de cada unu, resurtat unu ballalloi, unu zula.

zulliàre zubilàre

zúmba , nf: tzumba* Definitzione tretu chi in is muros, truncos o àteru essit fora de su restu, faet coment'e a nodu, a giúmburu Sinònimos e contràrios giumbu, gobba, rumba, tzúmburu, tzurumba.

zumbósu , agt: tzumbosu* Definitzione chi est a tzumbas, totu giúmburos Sinònimos e contràrios abbajonadu, aggobbedhau, giumburudu, paligrobedhatzu, rumbosu.

zumbròssa , nf Definitzione genia de giúmburu, coment'e ufradura in s'ossu Ètimu itl. soprosso + zumba.

zúmbu, zúmburu , nm: giumbu, tzumbu* Definitzione ufradura prus che àteru de pistadura, ma fintzes calesiògiat cosa chi faet a bisura de giúmburu supesau Sinònimos e contràrios abbugnadura, borrutone, bumburusone, ciumbone, cocoroi 1, tzulumbone, tzumba Frases sa lóriga fiat sa metadi strima e s'àtera lada a zúmburus che pibionedhus.

zumburúdu , agt: giumburudu* Definitzione chi est totu a giúmburos, totu prenu de giúmburos, gobbosu.

zumènta , nf Definitzione unas cantu personas, unos cantu animales Sinònimos e contràrios fiotu, grústiu, tropedhu Frases de fedanu totu una zumenta abbochinavat “A su sarreale”! (P.Curreli)

zumiadúra , nf Definitzione su zumiai; genia de sonu a súrbiu Sinònimos e contràrios frusiada, zumiamentu Ètimu srd.

zumiài , vrb: giumiai Definitzione sonare, fàere a súrbiu, a moida fine Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, frusiai, frusitai, inzumiae, moidare, mojire, múere, muizare, sulietai, surbiai, zuniai Frases muinendi e zummiendi funt acudendi a tronis muschitus e musconis ◊ is ballas dhi passànt acanta friga friga, zumiendu, ma no dhu tocànt mai ◊ mi zúmiant is origas… e chini at a èssi! ◊ zúmiat sa perda iscapada de sa frundha, sa balla isparada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siffler, bourdonner Ingresu to hiss, to hum Ispagnolu silbar, zumbar Italianu sibilare, ronzare Tedescu zischen.