Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

conchilénu , agt Definitzione chi arregordat pagu, chi imméntigat is cosas Sinònimos e contràrios conchischerésciu, immentigosu, immentrigaditzu, innotoriadu, irmentigajolu, irvagantadu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étourdi, qui n'a pas de mémoire Ingresu forgetful Ispagnolu desmemoriado, descabezado Italianu smemorato Tedescu vergeßlich.

conchischeréscidu , agt Definitzione chi s'imméntigat sa cosa, ma prus che àteru po su malu cabu, su pagu incuru Sinònimos e contràrios abbaucadu, ammodoinau, innotoriadu, ilmentigadu, irmentigajolu, sbentiau Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étourdi, qui n'a pas de mémoire Ingresu forgetful Ispagnolu desmemoriado Italianu smemorato Tedescu vergeßlich.

conchizàda , nf Definitzione móvia de sa conca Sinònimos e contràrios conchinada, isconchinada, iscónchiu, isconchizada, sconchiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mouvement de la tête Ingresu nod Ispagnolu seña, ademán con la cabeza Italianu mòssa del capo Tedescu Kopfbewegung.

confusionéri , agt, nm: cubisioneri, cunfusioneri, cuvusioneri Definitzione chi o chie pesat cuvusiones, ponet a brigare s'unu cun s'àteru, betat apare is chistiones; fintzes chi o chie cunfundhet cun tropu facilidade cosas diferentes Sinònimos e contràrios confusionajolu, cunvisionadori, cunfusionista / carraxeri Frases a s'imprabastuleri no lu acrustes ca est confusioneri! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu ctl. confusioner Tradutziones Frantzesu semeur de discordes Ingresu sow seeder of discord Ispagnolu sembrador de discordia Italianu seminatóre di discòrdia Tedescu Zwietracht Säer.

contramessèmpre , avb, nm Definitzione contras mi est sempre: chie est sèmpere a s'imbesse, contràriu a totu / essire, faedhare a c.; èssere che tiu Contramessempre Ètimu ltn. (peccatum meum) contra me est semper Tradutziones Frantzesu contrairement, esprit de contradiction Ingresu contrarily Ispagnolu al contrario, contreras Italianu contrariaménte, Bastian contràrio Tedescu entgegen, Besserwisser.

coràle, coràli , agt, nm: coriale Definitzione de su coro; nau de ccn., de coro, chi adduit luego, chi si ammostat de bona volontade, chi est de coro bonu Sinònimos e contràrios amistantziosu, coràbbili, costrintu / abbideau, bolenterosu / carrale Maneras de nàrrere csn: frades coriales = frades de totuna mama e de totunu babbu; nebode c. = fizu de fizu o de fiza; connoschente, amigu, nemigu c. = chi istimat o chi ódiat forte Frases tzegos, tzopos e tulidos, fertos de guta corale ◊ rejones no mi contes a revessu si est beru chi m'istimas coriale (A.Dettori)◊ retzi un'istrinta de manu, ca ti la mandho forte e coriale! ◊ no ses istétiu bonu a mandai unu saludu a s'amigu corali! ◊ est prangendu e su prantu est corali! 2. custu pisedhu za est coriale a su cumandhu, mih: bastat de bi lu nàrrere chi andhat deretu! ◊ in su tribàgliu est forte, coriale, no tzedit mai pro istrachidúdine ◊ mancu lu présies a ti fàghere custu piaghere: tantu za l'agatas gai, coriale coriale!… 3. l'ant piantu e atitadu che corales Ètimu itl. corale Tradutziones Frantzesu cardiaque, cordial, affectueux, plein de bonne volonté Ingresu cardia, cordial Ispagnolu cardiaco, cordial, dócil Italianu cardìaco, cordiale, affettüóso, volenteróso, dòcile Tedescu Herz…, liebenswürdig, willig.

córbinu, corbínu , agt: córvinu, crobinu, crobixinu Definitzione chi est de crobu, de su crobu; in colore de crobu, niedhu píghidu Sinònimos e contràrios melurinu Maneras de nàrrere csn: perda crobina = pedra de vulcanos, zenia de bidru niedhu, itl. ossidiana; niedhu c. = niedhu meda (nadu mescamente de intinas de animales) Frases tallatzas biancas e perda crobina funt is testimòngius de un'istória passada, in cussa crésia ◊ sas undas s'isculant in is perdas crobixinas de sa costera ◊ sos pessamentos sont comintzandhe a li mantzare su colore córvinu de sos pilos! Ètimu ltn. corvinus Tradutziones Frantzesu de corbeau Ingresu corvine, raven black Ispagnolu corvino Italianu corvino Tedescu rabenschwarz.

córdula , nf: Definitzione s'istentina de unu pegus mescamente piticu filada, a imbodhigadura, cun àteros orrugos de matzàmene (bentre, cordule, orrugu de napa, àteru) e poi cota a orrostu o, si est pegus mannu, iscotada e apustis orrustia o fata a cassola / fai sa córdula a sa musca = èssere limidos, susuncus Sinònimos e contràrios codra Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tresse de boyaux servant à faire rôtir Ingresu gut plait prepared to be roasted Ispagnolu trenza, madeja, revoltillo, mazo Italianu tréccia di intestini per arròsti Tedescu Darmflechte zum Braten.

corriàda , nf Definitzione cropu, iscrabigada de corria, de aciotu Sinònimos e contràrios aciotada, iscorriada, nerbiada, zironiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de fouet Ingresu lash Ispagnolu azotada, latigazo Italianu staffilata Tedescu Knutenhieb.

corriàlzu , nm: corriàrgiu, corriarju, corriarxu, corriaxu, corriarzu Definitzione pedhe, corria fine de pedhe chi si ponet po cosire sogas, sabbatas e àteras cosas de pedhe etotu: est fatu de pedhe de canes o de gatos làngios; fintzes frunimentos de pedhe po animales (cuadhos, burricos) Frases at cosidu sa tasca cun corrialzu a puntos fitos ◊ gei no portas sa língua cancarada e cosia a corriarxu!…◊ pro fàghere su corriarzu lassaiant unu cane presu a mòrrere de fàmine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courroie de cuir Ingresu small leather strap Ispagnolu correa Italianu correggiòla Tedescu Riemchen.

corriciólu , nm: corrintolu, corrintzolu, corrinzolu, corritolu, corrunciolu, curretolu, currintzolu Definitzione tega pitica, modhe, de fae, de pisu e cosas deasi, candho portat su granu piticu e si podet fintzes còere cun corgiolu e granu totu impare (es. fava a olla) Sinònimos e contràrios basoledhu, corra, corrincione, corrischedhu, corrónciulu, faixedha Frases sa fae che l'at sica in fiore e de corrintolu mancu ndhe at signaladu ◊ essis che fae frisca in corrintolu ma si bidet chi ses nasiniedha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cosse de certaines légumineuses Ingresu tender pod Ispagnolu legumbre tierna Italianu baccèllo tènero delle leguminóse Tedescu weiche Hülse.

corrigàle , nm Definitzione istugighedhu de corru, cun su tapu, po dhue pònnere su tebbacu Sinònimos e contràrios corredha, corredhu, corriscedhu Frases zughiat unu corrigale de tabbacu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tabatière de corne Ingresu horn stuffbox Ispagnolu petaca, tabaquera Italianu tabacchièra di còrno Tedescu Schnupftabaksdose aus Horn.

corriscàle, corriscàli , nm Definitzione su corredhu a pònnere cosighedha asciuta, sa funghedha, po allúere su fogu Sinònimos e contràrios corriscarju, corruèscara Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit étui de corne Ingresu little horn to light fire Ispagnolu cuerno para encender el fuego Italianu cornétto contenènte ésca Tedescu Hörnchen mit Köder.

corriscédhu , nm Definitzione istugighedhu de corru, cun su tapu, po dhue pònnere su tebbacu Sinònimos e contràrios corredha, corredhu, corrigale Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tabatière de corne de bœuf Ingresu ox-horn snuffbox Ispagnolu petaca de cuerno de buey Italianu tabacchièra di còrno di bue Tedescu Schnupftabaksdose aus Horn.

corrischèdha , nf Definitzione tega, mescamente de pisu Sinònimos e contràrios teca Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cosse de certaines légumineuses Ingresu pod Ispagnolu vaina Italianu baccèllo di legumi Tedescu Hülse.

corsicànu , agt, nm Definitzione chi pertocat sa Córsica, chi o chie est de sa Córsica Sinònimos e contràrios corsu Tradutziones Frantzesu corse, de la Corse Ingresu corsican Ispagnolu corso Italianu còrso, della Corsica Tedescu korsisch, Korse.

costàlla, costàllu , nf, nm Definitzione traessa longa, posta de fundhu a susu (e no in paris de unu cosciale a s'àteru) in is gecas, in is costanas de su carru; sa parte grussa de is fògias, is fògias etotu in su truncu de erbas mannas (gureu, càule, beda)/ trabballu fatu a costallas = cosa, mescamente linna, triballada a manera de pàrrere a costas Sinònimos e contràrios listroni / colta, crosta / costana Frases ant obertu s'eca de costallas, po intrai a domu ◊ est una geca a costallus 2. bella costalla chi portat custa beda! ◊ dh'est arréscia sa costalla e at bófiu piriciou a bufai ◊ sa costalla de su gureu, ispilloncada, est bella cota e crua Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nervure de certains feuilles Ingresu rib Ispagnolu listón, costilla Italianu listóne, còstola di alcune fòglie (càvolo, cardo) Tedescu mittlere Blattrippe.

costèra , nf: custera Definitzione logu longu meda totu in costa, totu comente andhant is montes o fintzes ororu de mare Sinònimos e contràrios colta, cugutada, palinzu, trempera | ctr. paris Frases bandho che pastore in sas costeras in mesu a badhes umbrosas ◊ fuendi, si est firmau in d-una costeredha fàcias a soli ◊ resto annicadu pensendhe a su fogu chi nos brúsiat badhes e costeras ◊ sos moros, in atacos a sas costeras de mare, ant fatu a iscraos medas sardos Terminologia iscientìfica slg Ètimu spn. costera Tradutziones Frantzesu bord de la mer Ingresu ridge, coast Ispagnolu costera Italianu costóne, rivièra Tedescu Küstenstrich.

costerínu , agt Definitzione chi est de costera, de logu in costa; de Sa Costera Sinònimos e contràrios costeri / costeraju 2. custos sunt boes de ratza costerina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de la côte, riverain Ingresu coastal Ispagnolu ribereño Italianu rivierasco Tedescu Küsten…

costumínu , nm Definitzione bestimentu po intrare a s'abba, in mare Frases sa zente in s'ispiàgia est totu in costuminu Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu maillot de bain Ingresu swimsuit Ispagnolu traje de baño Italianu costume da bagno Tedescu Badeanzug.