Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

cumbeniàre , vrb: acumbeniare* Definitzione pònnere is cumbénias, is comodidades, mescamente in sa domo Sinònimos e contràrios acumbenentziare Tradutziones Frantzesu doter un appartement de tous les conforts Ingresu to provide with comforts Ispagnolu poner comodidades en la casa Italianu provvedére del conveniènte, di comodità Tedescu für die Bequemlichkeit sorgen.

cumbènnere, cumbènniri , vrb: cummènnere Definitzione torrare a contu, tènnere profetu de una cosa, andhare méngius una cosa a su postu de un'àtera Frases cumbenit de andhare luego ◊ po seguresa ti cumbenit a ndi fuedhai innantis de andai ◊ cumbenit a fàghere goi ◊ ti cumbenit chi bi pesses tue etotu a sas cosas tuas! ◊ a comporare inoghe no cumbenit ca est totu prus caru ◊ ti cummenit a bènnere ◊ in tempus rimédia ca aici cumbenit! Ètimu ltn. convenire Tradutziones Frantzesu convenir Ingresu to suit Ispagnolu convenir, compensar Italianu convenire Tedescu günstig sein, sich lohnen.

cumbinài, cumbinàre , vrb: cumminai, cumminare Definitzione bènnere s'ocasione; andhare de acórdiu, èssere o pònnere de acórdiu in sa matessi idea, cuncordare cuntratandho po comporare e bèndhere; cuncordare una cosa cun s'àtera, fàere / ind. pres. cumbinat, cúmbinat Sinònimos e contràrios acadessi, acontèssere, capitai, costare 1, cuncordai, incapitae, sucèdere / cuncodrai, fàchere | ctr. iscumbinare, iscuncordai Frases est cumbinadu chi sa die at próidu ◊ si unu si bestit de billutu e gambales, est unu pastore, ateretantu cumbinat a chie est vestitu de pannu: est unu cusinu ◊ si bos cúmbinat de colare in carrela, intrade a domo!◊ est cumbinau totu apari coment'e s'amen pustis de su Babbunostu 2. si cumbinamus bi lu còmporo! ◊ si nos cumbinamus, restamus unidos finas a morte ◊ e cumbinadu azis, pro cussu cómporu? ◊ goi no lu sighimus su cumone, tantu no cumbinamus prus ◊ si no cumbinant in su naturale, oe duos divórtziant! 3. comente ti cumbinat issa pares una mammarosa! ◊ custas cosas tristas inue bi at festa no cumbinant! (Màsala)◊ ite ses cumminanno? Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu combiner, arranger, se mettre d'accord Ingresu to combine, to agree Ispagnolu combinar Italianu combinare Tedescu zusammenstellen.

cumbínchede, cumbínchere , vrb: cumbinci, cumbínghere, cunvinci, cunvínciri Definitzione fàere a manera chi unu càmbiet idea, chi adduat e siat a s'idea de un'àteru / pps. cumbintu, cumbissu Sinònimos e contràrios | ctr. ibbortare, istorrai Frases cheriat cumbínchede a issu etotu e po cussu aiat fatu totu cussos arresonamentos Tradutziones Frantzesu convaincre Ingresu to convince Ispagnolu convencer Italianu convìncere Tedescu überzeugen.

cummentài, cummentàre , vrb Definitzione fàere su cummentu, s'ispiegatzione, sa crítiga, tènnere it'e nàrrere, it'e ispiegare o aciúnghere in calecuna cosa Tradutziones Frantzesu commenter Ingresu to comment on Ispagnolu comentar Italianu commentare Tedescu erläutern, beurteilen.

cummissariàre , vrb Definitzione pònnere unu cummissàriu a contivigiare un'amministratzione, un'aziendha, mescamente candho s'autoridade chi ndh'est mere e dha cumandhat at bistu chi no balent o no arrennescent a fàere su dovere is amministradores ordinàrios (o mancant deunudotu) Tradutziones Frantzesu nommer un commissaire Ingresu to administer through an external commissioner (a body) Ispagnolu nombrar un comisario, intervenir Italianu commissariare Tedescu unter kommissarische Verwaltung stellen.

cummòvere , vrb: cummòviri Definitzione provare o fàere provare dolu, làstima, allutare is sentidos, tocare o ammodhigare su coro Sinònimos e contràrios afriscionare, apiadai, internèssiri Tradutziones Frantzesu émouvoir Ingresu to move Ispagnolu conmover, enternecer Italianu commuòvere Tedescu rühren.

cumpadèssere, cumpadèssi , vrb: cumpadèssiri, cumparessi, cumpodèssiri Definitzione tènnere passiéntzia cun is àteros, cricare de no si ofèndhere o de dhos padire candho istrobbant o pregontant cosa, lassare fàere Sinònimos e contràrios cumpatire, iscugiare, lastimai, paedhare Frases ma ita cumparessi e cumparessi: no mi depu lassai arrovinai! ◊ funt piciochedhus de cumpadessi! ◊ custa cosa est bogandumí de conca: mi depit cumpadessi! ◊ Deus at a cumpadessi is mancàntzias nostas ◊ cumpadessat, ma no est acomenti narat fustei! ◊ lassais currillai is fillus e cumpadesseis chi istrobbint puru! Ètimu spn. compadecer Tradutziones Frantzesu avoir de l'indulgence Ingresu to pity Ispagnolu aguantar Italianu compatire Tedescu nachsichtig sein mit.

cumpaltíre , vrb: cumpartire, cumpartiri, cumpartziri Definitzione ispartzire in partes oguales, giare o pònnere is cosas cantu a una parte a s'àtera Sinònimos e contràrios addesumare, ispartzire, paltire Frases sos bàrrios cherent bene cumpartidos ca sinono ispendhentant Tradutziones Frantzesu subdiviser Ingresu to subdivide, to distribute Ispagnolu repartir Italianu suddivìdere, distribuire Tedescu teilen, verteilen.

cumparài , vrb Definitzione pònnere apare una cosa cun s'àtera a bíere ite dhue at de oguale e de diferéntzia Sinònimos e contràrios aparagonare, cufrontare, cumparantziai Tradutziones Frantzesu comparer Ingresu to compare Ispagnolu comparar Italianu comparare Tedescu vergleichen.

cumpàrrere, cumpàrri, cumpàrriri , vrb Definitzione essire po si fàere a bíere, pàrrere, ma nau pruschetotu in su sensu de pàrrere bellu, bonu, meda / pps. cumpàrfidu, cumpartu, cumpàssidu Sinònimos e contràrios aparèssiri, pàrrere | ctr. iscumpàrrere, isparèssiri / èssere Frases una noti fiat essia a cotilla e dhi fiat cumpartu babbai ◊ su mercante cumparit furisteri in bidha anzena ◊ s'immaginatzioni fait cumpàrriri su chi no est ◊ su sole che fit cabuladu e fit cumpàrfida sa Luna ◊ muzere bostra est una de cudhas chi sunt santas sena lu cumpàrrere 2. coment'e persone cumpariat pagu e nudha: fit bàsciu e mesu gobbosu ◊ che tenet setanta annos ma no lu cumparet ◊ pro cumpàrrere, a s'isposonzu bi cheret nessi durches! ◊ fint oto dies tzapendhe ma cumpariat chi bi fint mes'annu de canta robba ndhe ant bogadu a fora! Tradutziones Frantzesu paraître, s'annoncer Ingresu to appear, to outline, to seem Ispagnolu aparecer Italianu apparire, sembrare, delinearsi Tedescu erscheinen, scheinen, sich abzeichnen.

cumpassàre , vrb Definitzione istare, passare, tènnere unu modu de istare: cumpassaresila bene, male; fintzes annotare, abbaidare e cunsiderare cun ammiru, pentzare; a logos fintzes avitare sa cosa, portare sa cosa a régula, chentza ndhe perdimentare Sinònimos e contràrios palmizare 2. a Masaledhu si l'at cumpassadu, però l'at rispetadu ◊ paret chi su pitzinnu si est cumpassanne su chelu, ma no l'importat de istedhos, de arcu ’e chelu, de sa die e de sa note ◊ tziu Màuru est in sa corte cumpassàndhesi donni cosa Ètimu itl. compassare Tradutziones Frantzesu contempler Ingresu to admire Ispagnolu contemplar Italianu contemplare Tedescu betrachten.

cumpensài , vrb: cumpentzai, cumpessare Definitzione giare o fàere cosa in càmbiu de su chi a unu dhi ant giau o fatu Frases dh'eus a cumpentzai po totus is méritus suus ◊ custas munedas portadhas a su museu ca ti ant a cumpentzai Tradutziones Frantzesu rétribuer Ingresu to reward Ispagnolu recompensar Italianu compensare, ricompensare Tedescu belohnen.

cumpètere, cumpètiri , vrb Definitzione andhare a trivas o cricare de che passare o bínchere s’unu a s’àteru, de fàere méngius, de prus, in calecuna cosa; fintzes pertocare, tocare o àere s’óbbrigu o s’impreu de fàere unu dovere 2. no cumpetet a sos minores a votare pro s'amministratzione Tradutziones Frantzesu rivaliser Ingresu to compete Ispagnolu competir Italianu compètere Tedescu Wetteifern.

cumpiàchere , vrb: cumpiàghere, cumpraxi Definitzione fàere praxere, su si alligrare de una cosa Sinònimos e contràrios acuntentae, allegràresi, apagnai | ctr. dispiàchere Frases si seus bénnius a innòi est po dhus cumpraxi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se réjouir Ingresu to please Ispagnolu complacer Italianu compiacére Tedescu gefällig sein.

cumpilàre , vrb Definitzione su cumpilare, su acabbare de iscríere unu paperi o módulu, aprontau iscritu in parte, aciunghendho is cosas chi arrechedet o pregontat Tradutziones Frantzesu remplir, compléter Ingresu to compile Ispagnolu compilar Italianu compilare Tedescu verfassen, ausfüllen.

cumpitàre , vrb Definitzione lígere, pònnere impare is líteras a unas a unas Sinònimos e contràrios cofuzire, confúgere Tradutziones Frantzesu épeler Ingresu to spell Ispagnolu deletrear Italianu compitare Tedescu buchstabieren.

cumpletài, cumpletàre , vrb: cumpretare Definitzione acabbare una cosa fata in parte, aciúnghere Tradutziones Frantzesu compléter Ingresu to complete Ispagnolu completar Italianu completare Tedescu fertigstellen.

cumplicài, cumplicàre , vrb: cumpricare Definitzione fàere is cosas prus difíciles de comente funt, prus troboias, prus trebballosas Tradutziones Frantzesu compliquer Ingresu to complicate Ispagnolu complicar Italianu complicare Tedescu komplizieren.

cumpòniri, cumpònnere, cumpònni, cumpònniri , vrb Definitzione unire, pònnere impare partes diferentes chi serbint a unu matessi iscopu, a fàere una matessi cosa, fintzes assentare sa linna faendhodha a fasches; pònnere bene o agiustare su bestimentu in dossu, pònnere apostu sa cosa in su logu, in domo: nau de sa persona, fintzes àere unu cumportamentu coment'e chi siat totu apostu, fintzes po finta; pònnere paghes, pònnere de acórdiu duas o àteras personas; adatare e migliorare, giare unu bellu gustu (foedhandho de papares) Sinònimos e contràrios campaniare 1 / allaputzai, chinchinnare, cuncodrai, mudai | ctr. scuncordai Frases in mesu a tantas modas cumponia s'istória de custa vida mia ◊ sa prucissioni cumentzat a si cumponni ◊ no connosco a fundhu sas cosas chi cumponent custu mundhu ◊ totugantos, sos cundhimentos, cumponent su mànigu 2. fit isse chi cumponiat sas brigas, sos malumores chi iscontzaiant sas famílias ◊ su chi faghent sos macos lu devent cumpònnere sos sàbios ◊ fut un'ómine sàbiu chi sa zente giamaiat candho bi aiat de cumpònnere pretos ◊ mellus a si cumpònniri chi no a curiai! ◊ andhaiat a s'aposentu de su fizu e torraiat a cumpònnere sos trastes suos ◊ da fit in chirca de binu, Pedru… però deviat cumpònnere! 3. a su minestrone li cheret sa pilarda de pumata ca lu cumponet ◊ de carena fit leza e no la cumponiat sa bestimenta Sambenados e Provèrbios prb: richesa cumponet fintzas machine ◊ sos bestires cumponent finas s'àinu Ètimu ltn. cumponere Tradutziones Frantzesu composer, réconcilier Ingresu to settle Ispagnolu componer Italianu compórre, pacificare Tedescu schlichten.