Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fracàssu , nm: fragassu, fregassu, fricassu Definitzione moida manna de cosa movendho o segandho; degollu, dannu chi si faet a meda Sinònimos e contràrios chimentu, isfragassu, sciacu, sciarrocu, sdorrocu, stragàsciu / degógliu, flagellu Frases at intesu fracassu de tronu ◊ candho unu ndhe lassinaiat a terra dae s'àrvure de sa cucagna, a su fregassu sa zente istaiat totu rindhe ◊ intendhindhe cussu fragassu, sa zente si est atrumada ◊ apo intesu unu tocu de trumba e fricassu de gherra ◊ candho che istratzas sas carvas fachent fricassu 2. no fait a contai su fricassu chi iat fatu s'ispanniola, sa genti morendisia a muntonis! Tradutziones Frantzesu fracas Ingresu hubbub Ispagnolu estruendo Italianu fracasso Tedescu Lärm, Krach.

isciarrocàda , nf: sciarrocada Definitzione su isciarrocai, distrúere totu, cosa manna, betare faendho tzàcurru o fragassu meda; tzàcurru mannu e fintzes cropu o sonu de cropu Sinònimos e contràrios isorrocadura / ttrs. isciarada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fracas, vacarme Ingresu hubbub, hail (of blows) Ispagnolu estruendo Italianu fracasso fragoróso, scàrica Tedescu Krach, Hagel.

isciarrócu , nm: isciorrocu, isorrocu 1, sciarrocu Definitzione su isciarrocai, idorrocare, betare o orrúere totu de mala manera; mescamente sa moida manna o fragassu chi faet sa cosa idorrocandho Sinònimos e contràrios destrossa / ttrs. isciarada / isolocu 2. s'intendit isciarrocu in crésia: depint èssi movendi bancus ◊ sa brochera fait isciarrocu meda, trabballendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écroulement, fracas Ingresu collapse, din Ispagnolu derrumbamiento, estruendo Italianu cròllo, fragóre, schianto Tedescu Einsturz, Krach.

mamudínu , nm: mamutinu, maudinu, momodinu, mumudinu, mumurinu Definitzione est sa sonada airada chi faent in crésia cun matracas e furriadòrgias sa chenàbura santa candho si arregodat sa morte de Gesugristu; boghes de animales, cropos aira de botes e istrègios de làuna a befa, ma fintzes solu sonos, carraxu mannu; aina po sonare in chida santa / iscuru mamudinu = un'iscuriu chi no si bit mancu a frastimai… Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, abbuluzu, atutina, baraundha, mammarinu, sciumbullu, stragambullu, tifitanu, trambullu, tregollu, tremutu Frases mi parit ca apu inténdiu mumudinu, o istraciendi est? ◊ sos puzones cantant cun dulches maudinos ◊ candho si cojaiat unu fiudu o fiuda, una chedha de pitzocos faiant su momodinu a sonu de botos ◊ su maudinu de sos pitzinnos, cussos tichírrios e risos mi che intraint in cherbedhos 2. "Pésperu maudinu!" abbóchinant sos pitzinnos in sas carrelas in chida santa 3. su mumudinu est una cóciula manna e si sulat aintru Tradutziones Frantzesu vacarme, tapage, bruit Ingresu noise, uproar Ispagnolu matraqueo, estruendo, matraca Italianu strèpito, rumóre Tedescu Lärm.

moída , nf, nm: mughida, múghida, múghita, muida, múida, muídu, múidu, múita Definitzione su sonu sighiu de cosa movendho, mescamente candho est meda e po su prus ifadosu / min. moidedha; lassare sa m. a unu = lassaidhu asséliu, lassaidhu stai sentz'e dhi narri nudha Sinònimos e contràrios ammuina, arremóriu, mughina, remore, triuliu Frases sa moida de su riu, de s'abba proindhe, de su bentu, de su trenu, de sa betoniera, de sas màchinas ◊ tengu una múida a conca chi mi parit de portai una scursura de abis ◊ chin sa conca a múghitas, che moju, mesu atolondrau ses galu andhandhe (N.Trunfio)◊ sa múghida coment'e de apiarju dae largu s'intendhet meda tretu ◊ s'àghera fit prena de sas múghidas de sas campanedhas de sas berbeches 2. làssami sa moida, tantu de su chi mi ses nendhe no ndhe fato! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bruit, bourdonnement, ronflement, grondement, vrombissement Ingresu noise, rumble, buzzing Ispagnolu ruido, zumbido, estruendo Italianu rumóre, ronzìo, rómbo Tedescu Geräusch, Lärm, Summen, Brummen, Donner.

ragàglia, ragàlla , nf: regàglia Definitzione chistionu a meda e a boghe arta de una cambarada, tanti po istare a chistionu o fintzes a briga Sinònimos e contràrios apísciulu, argiolu 1, bàdula, bataloca, ciaciarra, ciaramedha, ciarra, lúlluru, paraleta / ttrs. ragàglia Frases sunt a regàglia fata, chi nachi como sos tempos sunt giambados ◊ intendhendhe sa ragalla, si sunt acurtziados pro ndhe collire s'assuntu de su cuntrestu ◊ custa ragalla a cust'ora in sa carrela, ite bi at? Sambenados e Provèrbios smb: Ragàglia, Regaglia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vacarme, brouhaha Ingresu noise, bawling Ispagnolu estrépito, estruendo, parloteo Italianu chiasso, frastuòno di vóci, vocìo Tedescu Geschwätz, Quasselei.

tremútu , nm: trimutu Definitzione stragamullu mannu, agiummai coment'e terremotu; terremotu puru, trémia forte Sinònimos e contràrios abbatúliu, baraundha, irburbutzu, mamudinu, sciumbullu, stragambullu, tifitanu, trambullu, tregollu / cdh. trimutu / terremotu Frases trimutu de ómines e de cadhos ◊ sa zente pranghiat a tremutu intendhendhe cudhu cundennau a s'impicu ca fachiat dolu a sas predas Tradutziones Frantzesu vacarme, remue-ménage Ingresu rummaging, uproar Ispagnolu estruendo Italianu frastuòno, tramestìo Tedescu Lärm, Durcheinander.

«« Torra a chircare