A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

calentaméntu , nm Synonyms e antonyms caentadura | ctr. ifritadura, sfridamentu Etymon srd.

calentèsa , nf Synonyms e antonyms prospore Etymon srd. Translations French vigueur, prospérité English vigour Spanish vigor Italian vigóre, prosperità German Kraft.

calentòri , nm: callentori Synonyms e antonyms budhidore, caldura, calura | ctr. friorzu, frios Sentences in su mesi de argiolas is arrocas ghetant calentori ◊ su calentori de su soli est meda ◊ una messaja teniat sa sartània cun s'ollu, pronta a coxinai… nci arruit unu grillu e morrit in su callentori Etymon srd. Translations French chaleur English heat Spanish calor Italian calóre German Hitze.

calentúra caglientúra

calenturiènti , agt Definition chi portat sa callentura Synonyms e antonyms afebbrau, acalenturiu Translations French fiévreux English fevering Spanish calenturiento Italian febbricitante German fiebernd.

calèschere , vrb Definition erríere a praxere, intostare de s'errisu Sentences su imbetzare no ti daet gustu tale de ndhe calèschere! Etymon ltn. *caleschere Translations French rire à s'en tenir les côtes English to split one's sides laughing Spanish reírse a carcajadas Italian rìdere a crepapèlle German sich tot lachen.

caléschidu , pps, agt: caréschidu Definition de calèschere; alligru che musca, prexau che una pasca Synonyms e antonyms allegru, contentu, pregiau, pregiosu | ctr. dispiàchiu, iscuntentu 2. fit totu caléschidu pro su bonu afare chi aiat fatu ◊ già est pagu caréschidu, oe!… Translations French content, jubilant English rejoicing Spanish contento, regocijado Italian contènto, gongolante German fröhlich.

calesisíat calecasíat

calèsse, caléssu , nm Scientific Terminology trps Translations French cabriolet English gig Spanish calesa (f) Italian calèsse German Kalesche.

calestiósu , agt Definition chi est atacau meda a su dinare, susuncu, arrestigu Synonyms e antonyms aggantzadu, assuriu, astrintone, cringone, ingurdone, ispítziga, issotzigadore, limidu, soridu, tzecosu. Etymon srd.

calestrínu calastrínu

calèta , nf Definition min. de cala, cala pitica.

calgentài , vrb Definition fàere caente, fàere crèschere sa temperadura Synonyms e antonyms acalorire, caentare*, caglientai, cheghentare, iscaentare, iscaldire | ctr. ifridare Sentences bòlgiu a m'interrai in bidha mia, faci a soli, po mi calgentai is ossus isfridaus in sa Mosella.

calgènti , agt Synonyms e antonyms caente*, caldu, càlidu, callente, cheghente | ctr. fridu.

càlgiu , nm Synonyms e antonyms cracale / càgliu*, ciagu, cracu, pazu 1.

càli cài 1

caliàciu, caliàtzu , agt: galiatzu Definition nau de su chíghere, chi est de calidade bona (cíxiri c. = itl. càlia) Sentences in sa festa dhoi bendint cíxiri caliatzu Etymon itl. cali(j)ari.

calibbradòre, calibbradòri , nm Definition genia de aina po medire mescamente cosas tundhas (su diàmetru esternu, internu), cosas piticas, sa grussària Synonyms e antonyms càlibbru Scientific Terminology ans.

calibbradúra , nf Definition su iscumbatare o medire una misura a càlibbru, su adatare una cosa a un'àtera segundhu sa misura Translations French calibrage English calibration Spanish calibración Italian calibratura German Eichung.

calibbrài, calibbràre , vrb Definition medire e regulare a càlibbru Synonyms e antonyms regulare Translations French calibrer English to gauge Spanish calibrar, medir, aforar (tarare) Italian calibrare German eichen.