A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbentài , vrb: abbentare Definitzione abbarrare coment'e incantau / abbentare sos pitzinnos = giogai is pipius Sinònimos e contràrios abbanghelare, atraucare / abbalaucare, abberelare, ammadainare, asturdire, atolondrai, atontonare, ispantai, scilibriri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être abasourdi Ingresu to be astonished Ispagnolu asombrarse, pasmarse, embelesarse Italianu sbalordirsi Tedescu verblüfft.

abbentài 1 , vrb: abbentare 1, abbentiai Definitzione pigare bentu e asciutare, nau de cosa isciusta; pigare s’arrancu chi batit su bentu; indrúchere che a candho una cosa arta meda pigat bentu Sinònimos e contràrios asciutai / arrastai, fiagare, respirare / alletiae, dòrchere Frases sa robba istérrida a ora de sole abbentat luego ◊ sa robba fit istesa supra de sas sepes abbentanne 2. su cane est abbentendhe sa fera ◊ su polcabru est forrojendhe e abbentendhe, lestru a s'imbèlghere ◊ sa cani si est firmada a bruncu a susu po abbentiai e apustis est partia che unu guetu 3. no si reziat ritzu, fit andhendhe cun sas ancas abbenta abbenta ◊ no che pighes a punta de s'àrbure ca abbentat e ndhe podes rúere ◊ sa bértiga, s'antenna, est tropu longa e abbentat ◊ su carru nos giughiat dibbiddabba, a s'abbentabbenta ◊ tremint is birdieras a su tronu e abbentat su linnarbu a sa stracia Ètimu srd.

abbentaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbentadura.

abbentamúnnos , agt, nm Definitzione nau de ccn, chi praghet meda in cumpangia Sinònimos e contràrios ispassile, ispassiosu, ispàsticu Terminologia iscientìfica ntl.

abbentàre abbentài, abbentài 1

abbentàri abbentài

abbentàu abbentàdu

abbentiài abbentài 1

abbentinnàre , vrb: abbintinnare Definitzione fàere su marcu a is animales in su pilu de sa pedhe; connòschere a s'intina, a s'aerada, a sa bisura, a calecuna cosa chi distinghet Sinònimos e contràrios marcai, signare / abbrembare, aerae, agghentinare, assemizare, assimbigiai 2. sa limba est unu sinnale chi depet èssere abbintinnadu chentza lu fadhire ◊ daghi abbintinnadu apo sa mama, a su tipu sa fiza apo connotu Ètimu srd.

abbentosàre , vrb Definitzione coment' e fàere sa bentosa, provare sa síndria po bíere si est cota Sinònimos e contràrios atachedhai, intatzare Ètimu srd.

abbentràda , nf: abbrentada Definitzione su papare, papada manna, de cosa meda Sinònimos e contràrios abbrentosicada, abbuzada, afraschedhada, atatamacada, sassada Frases mi sedo pessandhe a s'abbrentada, su fracu mi cossolat, soe chin sas salibedhas in buca! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gueuleton, ventrée Ingresu bellyful, full meal Ispagnolu atracón, panzada Italianu mangiata, spanciata Tedescu Fresserei.

abbentràre , vrb: abbrentare Definitzione papare, betare a bentre a meda, a tropu, tzatzare; portare su bestiàmene a pàschere, po si tzatzare Sinònimos e contràrios abbentruscare, abbidhiai, abbiscarzare, abbuselcare, abbuzare, aelcare, apasterare, atatamacare, imbrentai, mascare, tesciare / atatare Frases cussu puzone est semper chin su pitu apertu pessandhe a s'abbrentare ◊ ponzesint sa peta e s'abbentresint cun fàmine caninu ◊ su sirbonedhu aiat sutu e si fit abbrentadu ◊ a s’abbentrare est avesu de porcos: su mannicare a serentis est de ómines ◊ si fit meda, de su produtu si ndhe abbrentaiat ca su cummérciu de oe no che fiat! 2. a pitzinnedhu aio duas vacas e andhao dogni die a las abbrentare 3. issu abbrentau a binu e sa famíglia a fàmine! ◊ fimus bene abbrentadas e cuntentas e amus cantau e ballau 4. tue abbrentas sa zente a fàulas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abbentrischedhàre , vrb Definitzione su crèschere de sa bentre po su tropu papare Ètimu srd.

abbentronàdu , pps, agt Definitzione de abbentronare; chi portat bentre manna meda Sinònimos e contràrios bentrone, bentrudu, budhone 1, trodolassu, matimannu 2. est un'ómine abbentronadu e sa pigada lu faghet suerare.

abbentronàre , vrb Definitzione papare, betare a bentre a meda, a tropu Sinònimos e contràrios abbentrare, abbuzare, atatamacare, imbrentai, mascare Frases bi at cosa meda, a su zòvanu no lu intendhides nandhe chi nono e si abbentronat a discassu (Z.A.Cappai) Ètimu srd.

abbentruscàre , vrb Definitzione su si tzatzare a meda, a tropu Sinònimos e contràrios abbentrare, abbiscarzare, abbudagare, abbuselcare, atatamacare, sgagliubbai 2. su sero comintzeit a si arrolliare custa truma de nues niedhas e abbentruscadas che crabas prinzas Ètimu srd.

abbentrustràre , vrb Sinònimos e contràrios abbentruscare.

abbéntu , nm Definitzione su fragu, s'arrastu chi si pigat in s'ària, pruschetotu pudésciu / timire a unu a s'a. = tímiri fintzas s'arrastu de unu Sinònimos e contràrios abbentada, arrancu, fracu, pudescioi, meleda Frases su sirvone at leadu abbentu e prima de suprire a sa posta at iscostazadu 2. cussu tantu abbramidu malandrinu tzertosunos lu timent a s'abbentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu puanteur Ingresu bad smell, reek Ispagnolu peste, hedor Italianu puzza Tedescu Gestank.

abbéntu 1 , nm: apentu Definitzione cosa chi praghet a s'istentare, comente podet èssere unu giogu o fintzes una faina chi si faet cun passione; su no fàere atentzione Sinònimos e contràrios ciogu, passione, pasu Frases zughiat pupias e àteros apentos de pitzinnos ◊ sunt inimigos de sos apentos e de àteros zogos ◊ si bufat muscadedhu, crannatza colorida e girone chi paret un'apentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu passe-temps Ingresu plaything Ispagnolu pasatiempo, juego Italianu trastullo Tedescu Zeitvertreib, Spielzeug.

abbéntu 2 , avb Definitzione a s'a. = chene una filada precisa, aundi andat andat, a imbèrgheti cumbessu, a intzertu, a s'afaiu, sentza giare atentzione o fàere contu de su perígulu.