A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abberrisonàda , nf Definitzione su abberrisonare Sinònimos e contràrios agghirrisonada.

abberrisonàdu , pps, agt Definitzione de abberrisonare; chi est fatu a berrisone, trepojau Sinònimos e contràrios agghirrisonau, crisionosu, inghidhionau Tradutziones Frantzesu embrouillé Ingresu entangled Ispagnolu enmarañado, enredado Italianu aggrovigliato Tedescu verwickelt.

abberrisonadúra , nf Sinònimos e contràrios agghirrisonadura Ètimu srd.

abberrisonàre , vrb Definitzione de abberrisonare; chi est fatu a berrisone, totu intrau apare coment’e cambos de linna ispinosa Sinònimos e contràrios agghirrisonare, trabojare, trebedhai | ctr. irbojare, istrepojare, strogai Frases chentza ispizada tantas dies, sos pilos si li sunt totu abberrisonados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrer, embrouiller Ingresu to tangle Ispagnolu enmarañar, enredar Italianu intricare Tedescu verwickeln.

abbérriu , nm Definitzione su abberriare, boghe, tzérriu Sinònimos e contràrios bérchida, giúilu, grida, irgargu, ólchidu, tírriu Frases s'arreet un'iscuta, a s'abbérriu, isperiendhe in cussu iscurigore e iscultendhe si intendhet torra boghe de cristianu Ètimu srd.

abbérru , nm Definitzione logu serrau Sinònimos e contràrios acorru Frases cadenas de oriolos in trèmenes de abberros pesant su sentidu.

abbèrta abbèlta

abbèrtere , vrb: abèrtere, avèrtere Definitzione dare tocamentu, nàrrere cosa de importu a unu pruschetotu po chi no tèngiat dannu, o po chi no fatzat cosa de male, chi no si depet Sinònimos e contràrios abertire, ammonestai, apretzetai Maneras de nàrrere csn: avèrteresi de carchi cosa = èssiri capassu, pràtigu de ccn. cosa; avèrtere a carchi cosa = darebbei tentu, fagherebbei atentzione; avèrtere carchi cosa = castiai, abbaidare Frases s'istintu de si fràndhere si fit ponendhe in motu e lu fit abbertendhe chi depiat mantènnere sos ocros apertos bene 2. s'avertiat de machinàrios e motores imbentatos a novu 3. a custa cosa deo no bi apo avértidu ◊ sa fémina sighiat a avèrtere su pobidhu mortu ◊ passant is màscaras faendho erríere sa gente chi est avertèndhoro peri is orrugas ◊ averte a no mòvere nudha, innoe! Ètimu ltn. advertere Tradutziones Frantzesu avertir, prévenir Ingresu to inform, to warn Ispagnolu advertir, avisar Italianu avvertire Tedescu warnen.

abbertighedhàre , vrb: Definitzione foedhandho de is matas chi portant frutu, iscúdere a pértiga a is cambos po ndhe fàere orrúere a terra su frutu Sinònimos e contràrios abbertighitare, magiare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gauler Ingresu to beat down Ispagnolu varear Italianu abbacchiare, bacchiare Tedescu abschlagen.

abbertighitàre , vrb Sinònimos e contràrios abbertighedhare Ètimu srd.

abbertiméntu , nm: abertimentu, avertimentu Definitzione su chi si narat a unu po dhu fàere istare atentu a ccn. cosa Sinònimos e contràrios abbisu 2, addochimentu, ammonestamentu, ammonestu, atisbada, consígiu, paràbbula 1, tocamentu / cdh. aviltimentu Frases si ascurtas cun atentzioni, cust'avertimentu ti podit giuai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avertissement Ingresu warning Ispagnolu advertencia, aviso Italianu avvertiménto, avvertènza Tedescu Warnung.

abbertínu abbeltínu

abbértu abbéltu

abbertudàre abbeltudàre

abbertúra abbeltúra

abbéru , avb: averu Definitzione chi torrat bene cun sa beridade, chi no est a fàula Sinònimos e contràrios afide, devera | ctr. faba 1 Maneras de nàrrere csn: abberu mia! = devide!; bellu, mannu, bonu abberu! = própiu bellu, mannu, bonu meda; èssere a. (nadu de unu faedhendhe, faghindhe e gai) = chi no est brullendhe, chi no est a finta, chi no est tantu pro nàrrere o pro fàghere ma própiu ca cheret cussu chi narat o chi faghet; ih, odheu, si fit abberu!…= abberu ses/sezis nendhe?! Frases abberu mia fit bonu! ◊ ih, gi at a èssi?!… abberu seis narendi? 2. sunt abberu o mi cherent ciasconare? (P.Casu)◊ nara sa veridade: abberu ses, chi ses chirchendhe fémina?◊ – S'amigu tou ch'est essidu fora de istrada cun sa màchina! – Ih, odheu, si fit abberu?!… – Abberu est, ma isse za no s'at fatu nudha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vraiment Ingresu really Ispagnolu de verdad, de veras Italianu veraménte, davvéro Tedescu wirklich.

abberuéru , avb Definitzione própriu de abberu.

abberumía! , iscl: berumia! Definitzione abberu, de fide mia: manera de si giurare po atrogare una beridade Sinònimos e contràrios devide!, gadamasta!, gadimassèstata! Frases no ndhe apo neghe, abberumia, beru pro Deu! ◊ abberumia no ischis it'est onore! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sincèrement Ingresu sincerely Ispagnolu sinceramente Italianu sinceraménte! Tedescu ehrlich.

abbervadòre , nm: abbrebadori Definitzione chie faet o narat abbrebos Sinònimos e contràrios acisadore, aciseri, brúsciu, cogu, fatiàrgiu, fatuzadore, fatuzeri, maghiàgliu, magineri, mainàrgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sorcier Ingresu wizard, sorcerer Ispagnolu brujo, hechicero Italianu fattucchière Tedescu Zauberer.

abberzínu abbelzínu