A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abberchedhàre , vrb Definitzione fàere che berchedha (totu bentre), giare a papare o a bufare meda, tzatzare Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, imbrentai Frases tue, dutore, ti abberchedhas: fumas che turcu, màndhigas che boe, bufas e pones fatu a sas munnedhas! ◊ unu grodhe atacat a manigare ua finas a si abberchedhare: si che at fatu sa mata che túmbaru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer, s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abberelàdu , pps, agt Definitzione de abberelare; chi est comente e incantau, firmu sentza cumprèndhere, sentza fàere, ispantau Sinònimos e contràrios abbamballecadu, abbaucadu, abbeveladu, sustu 1 / cdh. abbiralatu 2. sos fiores mi los abbaidaia abberelada ◊ sa die no resurtai a fàghere nudha, fui abbereladu, meledandhe e abbaidandhe Tradutziones Frantzesu stupéfait, étonné Ingresu stupefied Ispagnolu pasmado Italianu inèrte, estasiato, stupefatto, facies adenoidèa Tedescu verzückt, erstaunt, Drüsenfacies.

abberelàre , vrb Definitzione coment'e meravigliare meda de lassare o istare coment'e chentza cumprèndhere Sinònimos e contràrios abbalaucare, abbengare, abbentai, asturdire, atolondrai, atontonare, iselentare, scilibriri, stolondrai Frases deo mi abberelai bisàndhemi sa terra mia Tradutziones Frantzesu abasourdir Ingresu to amaze, to be amaze Ispagnolu quedarse pasmado, asombrado Italianu stupefarsi, sbalordire Tedescu staunen, verblüffen.

abberélu , nm Definitzione genia de meravígia, de incantu Sinònimos e contràrios abbengu, incantu, ispantu Ètimu srd.

abberenàdu , agt Definitzione chi est totu a ispertiadas orrúbias e ufradas de comente a unu dh'ant iscutu a fuste, a chintórgiu o àteru Frases su runtzinu giughet totu su dossu abberenadu.

abberguàda , nf: avilguada Definitzione su abberguare, averiguai Sinònimos e contràrios avilguamentu, iscumprou / abbaidada, castiada 2. su peíderu si deit un'avilguada a su catechismu ◊ iscanzeit su balconitu pro dare un'avilguada a sa die Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vérification, contrôle Ingresu verification Ispagnolu averiguación Italianu verìfica, contròllo Tedescu Prüfung.

abberguadúra , nf Definitzione su abberguare, s'abbilesa de abberguare Sinònimos e contràrios averiguatzioni, connoschimentu, selembru Frases chi Deus ti potat dare galu luche e abberguadura! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu discernement Ingresu discernment Ispagnolu discernimiento Italianu discerniménto Tedescu Unterscheidung.

abberguàre , vrb: avelguare, avereguare, averiguai, averguare, averugare, avilguare, avreguai, avreguare, avreguari, veriguare Definitzione leare oru de calecuna cosa, bènnere o arrennèscere a dh'ischire; abbaidare a bíere comente est una cosa o si est abberu; fintzes abbaidare in su sensu de bòllere e tandho fintzes annestrare, educare, avertire Sinònimos e contràrios abbadiai, annotare, assaborire, bídere, ischire / assegurai / abbèrtere Maneras de nàrrere csn: averégua! = càstia!, annota!; averugare a terra = chircare su rispàrmiu in donzi cosighedha Frases apo abberguau chi oje depet favedhare Fulanu ◊ lu mutimus a zistru pro no bos abberguare de chie semus nendhe ◊ disigiàt chi nemus dh'avreguessit ma si fut iscípiu su própiu ◊ neridimí, bonómini, nd'at avreguau de unu piciochedhu chi?…◊ abbérgua si est abberu chi cussu azudat! ◊ tandho est chi mi so acultziadu e l'apo in costas averiguada (B.Serra) 2. iscamabamus sos crapitos candho abberguabamus chi che fint istitaos ◊ esso pro averiguare custa boghe chi apo intesu ◊ intendhendhe sos canes, si fit iscampiau pro abberguare ◊ abbérgua sa cosa dae cad'ala! ◊ so andhandhe pro abberguare ca nachi est ruta sorre mea ◊ mi acúltzio pro avilguare si su riu ndh'est essidu ◊ avereguada dae acultzu, sa fémina mustraiat totu sos annos chi gighiat ◊ bidia a babbu chin mamma averughèndhesi a culatzos de oxu (S.Saba) 3. a su pitzinnu li lassant picare su martedhu averguànneli de istare atentu a no s'istropiare ◊ los aiant averguatos de non colare in cue ◊ sa mama fit de cussas chi averguaiat sos fizos a su travàgliu e a su rispetu 4. Mannedha bi averugaiat a terra, no fit mani abberta meda! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu vérifier Ingresu to verify Ispagnolu averiguar Italianu verificare, accertare, controllare, appurare Tedescu prüfen.

abbericúngia, abbericúnza , nf, avb: abberigunza, abericúngia, aberigúngia, aberrigúngia, aberrigunza, apericunza Definitzione genia de bobboitedhu chi faet meda asuta de is pedras o àteru de úmidu, de forma ovale e cucurúciu, in colore de chinisu, si serrat e faet a bisura de birilla si dhu tocant; avb. (aperigúngia = a aperigúngia) nau de un'apertura, chi si aperit e tancat fatuvatu, chi no est ne totu aperta e ne totu tancada; in cobertantza, si narat puru po su cristianu candho faet duas caras, candho no si cumprendhet bene comente s'at a cumportare Sinònimos e contràrios pedigúngia, pirigúngia, poburedha, procumuntoni, centubeis Frases sintzu, muschitu, iscrafajonis, suigas, arxas e aberigúngias… est una brigúngia su nci bivi, in cussu logu! 2. est a s'abbericúngia ◊ at lassau sa porta a abbericúngia ◊ is de su bixinau depint èssi a genna aperigúngia, castiendi… ◊ sa fentana fiat aperigúngia po nci essí su fragu de s'atúfidu 3. cuss'ómini est unu aberigúngia! Terminologia iscientìfica crp, upm, philoscia muscorum, porcellio laevis, armadillium granulatum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cloporte Ingresu porcellino laevis, smooth slater Ispagnolu cochinilla Italianu onisco Tedescu Assel.

abberidítu , agt Definitzione chi si aperit, chi s'isperrat cun facilidade, nau mescamente de linna o cosas deasi Sinònimos e contràrios tzacadinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fissile Ingresu fissile Ispagnolu resquebrajadizo Italianu fìssile, fendìbile Tedescu spaltbar.

abberidòre , agt, nm Definitzione chi o chie aperit ccn. cosa / a. de tenta = su messadore chi istat antibitzadu in sa tenta e régulat su passu de sos àteros puru Ètimu srd.

abberigiólu , agt: abberijolu Definitzione nau de frutuàriu cun ossu, chi isperrat, si aperit ca sa prupa istacat cun facilidade de s'ossu Sinònimos e contràrios abbelzinu, isperrache, sperradori | ctr. duraghe Ètimu srd.

abberigúnza abbericúngia

abberijólu abberigiólu

abberiméntu , nm Definitzione su obèrriri Ètimu srd.

abberíntu , nm: abbirintu Definitzione cosa chi si faet po ingannare is àteros Sinònimos e contràrios afrascu, caràmbula, cumpoltura, imbelecu, imbovu, imbusta, ingànniu, màngana, marrufa, tràglia, trampa, trapassa, troga Ètimu srd.

abbèrrere , vrb: abèrrere, abèrriri, apèrrede, apèrrere, obèrrere Definitzione istesiare duas partes o duas cosas fatas po abbarrare impare; fàere logu a passare, su ndhe tirare su tapu; foedhandho de frores o matas, isparare, bogare cambos noos, ispràghere is butones faendho linna noa / ind. pres. abberzo, abbèglio / pps. abbertu, abertu, obertu, apeltu, apertu; ger. aperindho; impr. aprexat!; cong. abrexat, aperjazas Sinònimos e contràrios abberberedhare, afilai, allargai, cannire, fresai, irganzare, sacai, scaringiai | ctr. cugnare, serrai Maneras de nàrrere csn: abbèrrere sa manu = istirare sa manu, e fintzas dare sa cosa; abbèrrere sa buca = (puru) fuedhai; abbèrrere su brussu = indoliri su brutzu a fortza de trabballai a una manu pighendi ccn. aina; abèrriri sa menti = istare atentu, imparare, istoigare a unu pro chi imparet, fàghere a cumprèndhere meda; abbèrrere su coro a unu = tocai bèni bèni su sentidu (pruscatotu in su sensu de disprexeri, de atzíchidu); abèrriri is ogus a unu = avertire a ccn. de carchi cosa chi li podet fàghere dannu, fàghereli a cumprèndhere o a ischire sa cosa; abèrriri butega = pònnere butega e comintzare a triballare o a bèndhere; abèrriri unu pegus = segàrelu in bentre a ndhe li bogare su matímine, faghíndhelu a peta; abbèrrere a unu (cristianu)= operàrelu, segàrelu pro li fàghere operassione in ispidale Frases apelzeint camminos pro giumpare sos serragos arestes e pedrosos (A.Casula)◊ po su chi ses faendho aperi s'ogu! ◊ beni chi apelzo giannas e fentanas pro ti retzire! ◊ abbèglio sos ocros istronatu e azicu resesso a cumprènnere inumbe so ◊ est tempus chi aperjazas sos ocros e chi pompiedas! ◊ abberi cuss'ampulla e beta a bufare! ◊ cantu bortas mi as bistu aperindho e serrandho is portas? ◊ prega chi s'abrexat sa porta! 2. in s'arrocu a isse l'abberint su passu cun rispetu e si càgliant totu ◊ sa die si fateit iscuricosa e si aperzeint sas nues a lampos 3. custa linna si est totu abberta ◊ sa terra si est totu abberindhe de su sicore meda Ètimu ltn. aperire Tradutziones Frantzesu ouvrir, crocheter Ingresu to open, to force open Ispagnolu abrir, descerrajar Italianu aprire, schiùdere, scassinare Tedescu öffnen, aufbrechen.

abberriàre , vrb: berriai* Sinònimos e contràrios abbochinare, atzerriai, ingargare Frases timindhe de abbarrare solu abbérriat "Agiutóriu!"◊ su giàganu isúlfulat che cadhu sueradu, abberriendhe addaghi sos pisedhos, coghi de resare, leant a sonare.

abberrinàre abbarrinài

abberrisconàre , vrb Definitzione coment'e fàere a berriscone, arestare Sinònimos e contràrios assirbonae Ètimu srd.