A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

alleputzài, alleputzàre allaputzài

alleputzàu , pps, agt: alliputzau Definitzione de alleputzai Sinònimos e contràrios alleporedhau, alleporizadu, alleputziu, arrempudhiu, trinitu / cdh. achinchinnatu 2. totu alleputzau si dha cantat, prexau! 3. gei ses alleputzau, oi, paris unu sennori! ◊ mulleri alleputzada… corramenta segura! ◊ cun pobidhu miu gi no fiat cosa de s'arrosci, sempri bèni alliputzau fiat Tradutziones Frantzesu ragaillardi, gai, pomponné Ingresu made cocky, merry, dressed up Ispagnolu alegre, acicalado Italianu ringalluzzito, allégro, agghindato Tedescu eitel geworden, fröhlich, herausgeputzt.

alleputzíu , agt: alliputziu Definitzione nau de ccn., chi est totu bene cuncordau in su bestimentu, a braga / a. che priogu in bursa de seda = chi si credet tropu, pageri, pazosu Sinònimos e contràrios alleputzau, arrepicadu, assentziau, trinitu | ctr. isconfusu Frases fui totu alleputziu cun bistimenta iscura e cravata ◊ bella madixedha cun sa coa alleputzia, ti poniast in is pértias de sermentu e de suncuna ti fuiast ◊ totu alliputziu, torrat a sartai a cuadhu e tocat Ètimu srd.

allèra , nf: lera* Definitzione chistionu chentza cabu, iscioloriau, cosa chi si narat tanti po erríere / fàghere a unu a a. = giúghere a unu a léria, leàrelu a befa Sinònimos e contràrios arréula, atrecu, befa, bisera, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, dríngula, iscàranu, iséria, laredha, mofa, siera Frases de Satanassos su mundhu est pienu e current de iscàndhalos s'allera (P.Giudice Marras).

alleràdu , agt Sinònimos e contràrios alleriadu Frases su pitzinnu est alleradu apompianne sa mesa ca bi at sartitza!

alleredhài, alleredhàre , vrb Definitzione fàere sa conca a brodu cun is leredhas, naendho isciolórios Sinònimos e contràrios abbabballocai, abbalaucare, abbaucare, abbentai, atontai, atronare, atraucare, istronae Ètimu srd.

allergàre allegràre

allerghía allegría

allerghitàre allegritàre

allergía , nf Definitzione genia de sciogu, reatzione, efetu istravanau a bortas fintzes grave chi podet fàere una sustàntzia in s'organísimu Terminologia iscientìfica mld.

allérgu allégru

allergutzàre allegrutzàre

alleriàda , nf Definitzione su si alleriare Ètimu srd.

alleriàdu , pps, agt: alleriatu, alleriau Definitzione de alleriare Sinònimos e contràrios bambioco, illeriadu Tradutziones Frantzesu embéguiné, charmé Ingresu attracted Ispagnolu soso Italianu invaghito, insulso Tedescu fad.

alleriàre , vrb Definitzione pigare a lera, a allériu, a giogu, a befa; su si lassare pigare de s'amore po ccn. Sinònimos e contràrios abbefare, bufonai / abbaradhare, abbelare, ammorare, imbelare, inamorai, indeosare Frases sa pitzinna dat un'úrtimu sucutu longu e si che lassat alleriare dae s'anninnia de sa mama Ètimu srd.

alleriatòre , agt, nm Definitzione chi o chie leat s'àteru a léria, costumat a alleriare Sinònimos e contràrios befadore, beferi, befianu Frases mi timo chi no ant a mancare sos críticos alleriatores chi ant a contularjare su cuentu (A.Pau)

alleriàtu, alleriàu alleriàdu

allerína , avb Definitzione de acórdiu, a cuncordu debarapare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu d'un commun accord Ingresu concordantly Ispagnolu concordemente Italianu concordeménte Tedescu einstimmig.

alleriósu , agt Definitzione chi si allériat, chi costumat a si alleriare Sinònimos e contràrios inamoraditu Ètimu srd.

allériu , nm Sinònimos e contràrios abbaradhu, abbéliu, ammaju / giogu Frases como soe chin s'allériu de s'arte chi non ti naro e mi est apassionandhe meta s'iscultura! Ètimu srd.