A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

alleidoràu , agt Definitzione allibidorau, biaitu, in colore druchesau Frases in s'aera alleidoraa intumbos de sonos contant paristórias (G.Brocca) Ètimu srd.

allejàre , vrb Definitzione illebiare, fàere prus lena o lébia una pena, una suferéntzia Sinònimos e contràrios abblandai, aliviai, alixerai, allebiae, allenare, asseliare, assussegai, illebiare Frases bois, Deus de piedu, dazemila sa morte a mi allejare s'agonia! ◊ canto pro mi allejare carchi anneu ◊ tocos nobales de arruchidas campanas allejant làgrimas e isperas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calmer, adoucir Ingresu to soothe Ispagnolu aliviar Italianu lenire Tedescu lindern.

alléju , nm Sinònimos e contràrios allébiu, disaggràviu, illébiu Frases ménnula piedosa, sa michina mi oferi ’e s'ozu tuo pro mi únghere in alleju assumancu sas zunturas rughinzadas! (G.Delogu) Ètimu srd.

allélgu allégru

allellàre , vrb Definitzione istare coment'e incantaos, atontaos Sinònimos e contràrios abbebberelare, abbebberecare, abberelare Ètimu srd.

allellerudhíu , agt Sinònimos e contràrios alleporedhau, alleporizadu, arreputzadu, incaboniscau, ingrigliadu Ètimu srd.

alleltzàre , vrb: allentzai, allentzare Definitzione pònnere a prumu, a lentza, fintzas pònnere cosa a filera dereta; pigare sa míria Sinònimos e contràrios ammeriare 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aligner Ingresu to plumb Ispagnolu aplomar, alinear Italianu méttere a piómbo, allineare Tedescu abloten.

allelúa, allelúja , nf Definitzione erba de axedu, erba de castangiola Sinònimos e contràrios argu 1, binuvorti, castangiola, coraxedu, pitziabítzia, suciosa Terminologia iscientìfica rba, Oxalis pes-caprae, O. corniculata Ètimu spn. aleluya.

allelúja 1 , iscl: alleluxu Definitzione isclamu cun significau de alabai a su Segnori! Maneras de nàrrere csn: nàrriri is allelujas a unu = cantaidhu is oremus, narrerendheli de donzi colore, leàrelu a peràulas malas; allelujas agrestes = frastimus, maledissiones; pesare alleluxos = pònnere malumore, pesare burdellu, pesare foghilone, briga 2. labai, no mi fatzais benni is francusinas, assinuncas mi pongu a narri is allelujas! ◊ medas pesaiant custos alleluxos chena contu e chena cabu a briga pro s'abba Ètimu ltn. alleluia Tradutziones Frantzesu alléluia Ingresu hallelujah Ispagnolu aleluya Italianu allelùia Tedescu Halleluja.

alleluxàre , vrb Definitzione cantare is allelujas: in cobertantza, giare una briga, pigare a tzérrios, a boghes.

allelúxu allelúja 1

allému , avb Sinònimos e contràrios acanta Frases no est torrau ancora ma depit èssi allemu allemu a torrai.

allemungiài , vrb Definitzione coment'e giare múngia, pigare o giare cosa a papare Sinònimos e contràrios alibergare, allibrinzare, atonai Ètimu srd.

allemúsina alemúsina

allenàda , nf Sinònimos e contràrios allenamentu, alléniu Ètimu srd.

allenadòre , nm Definitzione maistu chi imparat e faet fàere s'allenamentu a calecuna cosa Tradutziones Frantzesu entraîneur Ingresu trainer Ispagnolu entrenador, monitor Italianu allenatóre Tedescu Trainer.

allenadúra , nf Sinònimos e contràrios allenamentu Ètimu srd.

allenaméntu , nm Definitzione su si abbituare, su provare a fàere calecuna cosa o atividade a manera de aguantare a sa pelea e de dh'ischire fàere comente si tocat Sinònimos e contràrios allenada Tradutziones Frantzesu entraînement Ingresu training Ispagnolu entrenamiento Italianu allenaménto Tedescu Training.

allenamònte , nm Definitzione genia de giogu a che brinchidare a ccn. chi si ponet incrubau cun is manos in is benugos Sinònimos e contràrios lunamonta Ètimu srd.

allenàre , vrb: alleniare Definitzione fàere prus lena una cosa forte, mescamente una suferéntzia; lassare lasca una cosa tirada, una cosa càdria / a. sa voche = abbasciai sa boxi; a. s’andhera = andai prus abbellu Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, abbonantzai, allebiae, allenire, apachiare, apasaogare, asselenare, assussegai, illebiare, illenare / abbambiai 1, aflusciai, allentai, iscanzare | ctr. acadriare, apretai, incrispai Frases nàdeli goi ca li allenat su dolore! ◊ pro cantu podes su patire allena! ◊ su sole allenat sa calura a s'intirinada ◊ gasi isciopesit pro tantu penare isfoghendhe in piantos e lamentos chi sa boghe deveit allenare ◊ cun custa cura sos dolores mi ant allenadu 2. a boltas mi alleno sa chintolza ◊ si lis allenas aizu sa fune frazant totu! ◊ a pagu a pagu si allenat s'andhonzu (P.Casu) 3. allena sa gianna! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu adoucir, apaiser, affaiblir Ingresu to diminish, to soothe Ispagnolu mitigar, aliviar Italianu mitigare, lenire, affievolire Tedescu mildern, lindern, schwächen.