A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

allentrennàu , agt Sinònimos e contràrios moribbundhu Frases màssimu si bient binu de cantina, giuchent su piocu allentrennaos dae sa 'meichina'.

alléntu , avb Definitzione chentza presse, in manera pàsida Sinònimos e contràrios abbellu, allente, allenu 1 | ctr. impresse Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lentement Ingresu slowly Ispagnolu despacio Italianu lentaménte Tedescu langsam.

alléntu 1 aléntu

allentuliàdu , agt Sinònimos e contràrios apantamau, interroridu, ispreau, istremuntiu Frases fit allentuliadu, comente cudha fit pro li sestare su matzucu in batile ◊ ch'est istupada allentuliada fata.

allentzài, allentzàre alleltzàre

allénu agénu

allénu 1 , avb Definitzione chentza presse, in manera pàsida Sinònimos e contràrios abbellu, allentu | ctr. impresse Frases andhade allenu cun sas màchinas! ◊ a úrtimos de nadale sas dies allenu allenu comintzant a illongare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lentement Ingresu slowly Ispagnolu despacio Italianu lentaménte Tedescu langsam.

alleódhu , iscl Sinònimos e contràrios achelu, acodhu, addeadhu, allodhu, midhu Ètimu srd.

allepedhàre , vrb Definitzione brigare meda, su si pigare a foedhos malos s’unu cun s’àteru Sinònimos e contràrios briare, certai Frases su pobidhu si fiat allepedhau cun sa pobidha (L.Pisano).

alleperài , vrb Definitzione cassare lèperes o andhare a cassa de lèperes Ètimu srd.

alleporedhàre , vrb Definitzione èssere alligros; èssere o bènnere in calore Sinònimos e contràrios alleporizare, apudhai, apudhichinare, incaboniscai, ingrigliare / insuai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir Ingresu to make cocky, to be merry Ispagnolu estar alegre, estar cachondo Italianu èssere allégro, ringalluzzare Tedescu fröhlich sein, eitel werden.

alleporedhàu , pps, agt Definitzione de alleporedhare Sinònimos e contràrios alleputzau, alleporizadu, arreputzadu / incaboniscau, ingrigliadu Tradutziones Frantzesu ragaillardi, gai Ingresu made cocky, merry Ispagnolu alegre, cachondo Italianu ringalluzzito, allégro Tedescu eitel geworden, fröhlich.

alleporídu , agt Sinònimos e contràrios allutinedhu, ispabillu, prontudu, sciscitu, spiscinetu Ètimu srd.

alleporitzídu , agt Sinònimos e contràrios allutinedhu, ispabillu, prontudu, sciscitu, spiscinetu Ètimu srd.

alleporizàre , vrb Definitzione brinchidare che a su lèpere, èssere alligru, nau fintzes de sa natura de s'ómine candho si faet tètera / macu alleporizadu = chi si giaet a fàere Sinònimos e contràrios alleporedhare, apudhai, apudhichinare, incaboniscai, ingrigliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir Ingresu to make cocky Ispagnolu estar alegre, ponerse cachondo Italianu ringalluzzire Tedescu eitel werden.

allepuciàe, allepuciài allaputzài

allepuciaméntu , nm Definitzione su si allepuciai, su torrare in prupas, grassu, de istare bene Sinònimos e contràrios abboniada, abboniadura, imbonadura Ètimu srd.

allepucíri , vrb Sinònimos e contràrios abboniare, allaputzai Ètimu srd.

allepuritzàre , vrb: allipuritzare Sinònimos e contràrios allaputzai, assamodare, cuncodrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parer, pomponner Ingresu to make fit tightly Ispagnolu acicalarse Italianu attillare Tedescu aufputzen.

alleputzadúra , nf Definitzione pulidesa sobrada in su bestire, su si fàere bellos meda, totu bene o fintzes tropu cuncordaos de bestimentu, a braga, comente faent is pageris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'habiller avec une certaine recherche Ingresu refinement in dressing Ispagnolu refinamiento en el vestir Italianu ricercatézza nel vestire Tedescu sich gesucht kleiden.