A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cocodèdha cacódua

cocodrígliu, cocodríle, cocodríllu , nm Definitzione genia de animale mannu meda a bisura de tziligheta, perigulosu: faet abbitu in errios mannos tropicales segundhu su continente Terminologia iscientìfica anar, crocodilus sp.

cocódu cocòde

cocódu 1 , nm Definitzione su cocodare de su margiane Sinònimos e contràrios gràliu Frases marjane s'intendhet a cocodos Ètimu srd.

cocódula, cocódura cacódua

cocoèdha, cocoédhu , nf, nm Definitzione min. de cocòi; genia de druche fatu a caragolu; ómine bàsciu meda e légiu, acocoadu Frases pro fàere su frammentarzu si lassat una cocoedha tundha Terminologia iscientìfica pne, drc.

cocói , nm Definitzione (in calecunu logu upm) segundu su logu dhu narant a una genia de animaledhu cun su corgiolu, fatu a bisura de caragolu (cocóide pintu), in àteru logu a unu bobboi chentza de corgiolu chi camminat a illascinadura che a su tzintzigorru, ma est longhitu (cocoi nudu)/ fai a cocoi = allorigare, atrotoxai, pinnicai in giru sentza chi unu càbidu torrit cun s'àteru e a girus sempri prus istrintus acostendusí a su centru, fai a caragolu Sinònimos e contràrios babbacorra, barbodha, cocóide, cocorra, cocorróciu, cocorróide, croca, gioga, pissigorru 1, portamincorras, sicigorru, tabacorra / babballuca 1 Frases candho proet essint sos cocois ◊ cocoi cocoi, boga sos corros! ◊ segundhu ue, bi faghent sos cocois aira ◊ sos cocois como los pesant pro los bèndhere ca bi at zente meda chi ndhe chircat ◊ tiu Pepe muru muru fit acogliendhe cocoi chi fit essidu dae sas moridinas e dae sas tupas 2. chei sos cocois faghides, bois, chi essint addaghi proet! ◊ locura est chi presumant sos cocois, ca giughent corros, a pòdere arare! (Cubeddu) Sambenados e Provèrbios smb: Coccoi, Cocoi Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escargot Ingresu snail Ispagnolu caracol Italianu lumaca Tedescu Schnecke.

cocòi cacòi

cocói 1 cóchi

cocoidàlzu , nm Definitzione cricadore de cocois, de tzintzigorros Sinònimos e contràrios cocoaju Ètimu srd.

cocóide, cocoídu, cocóile , nm: cucóidu Definitzione genia de tzintzigorru, biancu, mannu / su c. farrancudu = francusina 2; bogare ispíritu de cocóide = cherrer fàghere s'ispiritosu chentza bi èssere bonu Sinònimos e contràrios cocoi, cocolodhe, cocorra Frases tue chirca cocóide e fenúgiu! Terminologia iscientìfica crp.

cocoilédhu , nm Definitzione genia de petonadura de is pilos de sa fémina chi abbarrant imbodhigaos a cricu tundhu in sa sedha de su cúcuru (unu pagu a cara a daesegus) Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cucajone, cucale, cuchedha, cucurinu, picioce Ètimu srd.

cocoílla , nf Definitzione nau de gente, su istare totus impare postos a bisura de cricu, a inghíriu, a chistionu (nau de su sartitzu, faendhodhu, fàere o pònnere a lobos mannos, a bisura de lóriga)/ fai c. = istare a rodeu Sinònimos e contràrios arrodeu, arrógliu 2. is funis de sartitzu andant postas a cocoilla aintru de un'iscivedha Ètimu srd.

cocoillài , vrb Definitzione pigare s'àteru che unu cochi, pigare a milindros; fintzes abbaidare a ccn. po dhu bòllere, comente si faet fastigiandho Sinònimos e contràrios acarignai, allosingai, frandhigare / ammorare, fastigiai Ètimu srd.

cocoillèdha , nf Sinònimos e contràrios acasàgiu, frandhigu, frandigadura, losinga / ammoronzu, fastígiu Ètimu srd.

cocoillédhu , nm Definitzione genia de bocighedha pitica, prus che àteru druche (es. orrubiolu, a bisura de bomba de petza).

cocoinínni , nm Definitzione bellei de cuadhu (sa sitzia, o pupúntzula froria, groga, si ponet a fàere collanas a is boes e a is cuadhos, in festas de beranu) e fintzes cagarantzu masedu, prus piticu de su pudésciu e bonu a papare (su coromedhu de su cambu, ispuligau) Sinònimos e contràrios concuda, pabarantzolu Terminologia iscientìfica rba, Glebionis segetum Tradutziones Frantzesu chrysanthème des blés Ingresu crysanthemum, corn daisy Ispagnolu corona de rey, mohino, santimonia Italianu ingrassabùe Tedescu Chrysantheme, Saat-Wucherblume.

cocoínu , agt Definitzione de cocoi / èssere, istare a c. = che a su tzintzigorru Ètimu srd.

cocojàre , vrb Definitzione foedhare a cocoju, achicandho Sinònimos e contràrios achicai 1, chechinare.

cocojòni , nm: cucujoi Definitzione cúcuru, ma pruschetotu sa piciòcia de is pilos chi is féminas arregollent in su gatzile Sinònimos e contràrios cúcuru / concajoni, cucale, cuchedha, picioce Ètimu srd.