cocorúdhu , agt Definitzione chi est de bisura tundhatzu, a còcoro Sinònimos e contràrios tundharinu, tundhatzu Frases is predas po giogari, is porros, funt cocorudhas Ètimu srd.
cocòta cocòcia
cocótu, cocótzu , nm Definitzione su corgiolu ispinosu de sa castàngia; su capedhu a bisura de corbuledha covecada de su landhe Sinònimos e contràrios arone, erghisone, griscione, gurgudhu, ischissone, ispunzola 1, raga / angudha, càliga, croghedha Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.
cócu , nm Definitzione genia de sonu coment'e de cropu Sinònimos e contràrios tzocu.
còcu , nm Definitzione
sa mata de su caciumbu
Terminologia iscientìfica
frt
Tradutziones
Frantzesu
cocotier
Ingresu
coconut palm
Ispagnolu
cocotero
Italianu
palma di còcco
Tedescu
Kokospalme.
cócu 1 , nm Definitzione su mascu de sa coca Sinònimos e contràrios còchi Terminologia iscientìfica pzn, anall.
còcu 1 còco 1
coculía , nf, nm: cuculia,
cuculiu,
cugulia Definitzione
genia de istrégiu a duas asas, a costas artas, a buca larga, po còere cosa mescamente cun abba; cosa tundha a punta, a bisura de cugudhu / min. cuculiedha = su pertusu
Sinònimos e contràrios
padedha,
pignada
Frases
a chie iscontzat custa comaria, sa cara nighedha che a sa cuculia! ◊ at postu sa peta in sa canistedha e su brodu in d-una cuculia
2.
custu poveritu che l'amus tirau de sa cuculia pro che lu ghetare a sa bràsia…
3.
sos pitzinnos leant una tzíchera, la prenant de ludu, covecant e faghent una cugulia ◊ in cussa cugulia de monte bi depet àere mortógliu, b'at àbbiles e bentúglios bentulendhe
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
ltn.
coculum
Tradutziones
Frantzesu
petite marmite,
petit pot
Ingresu
small saucepan
Ispagnolu
olla
Italianu
pentolino,
pignattina
Tedescu
Kochtöpfchen.
cócura , nf: cúcura, cúgura Definitzione tretu prus in artu, de unu logu; cosa tundha, coment'e a conca, mescamente sa parte grussa de su fusu de filare e fintzes s'ossu tundhu de sa conca de is benugos; orrobba imbodhigada a cricu e modhe chi si ponet in conca po pigare cosa grae Sinònimos e contràrios monticru, sedha / cucurale, furriedhu, furtiedhu, irotu, lódiru, ruédhula, rueledha, ruella / arrodedha 1, zoculana Frases su fenu leperinu at cuguzadu sa cúcura bentosa 2. pro filare no tenet nen cúcura e nen fusu ◊ sa cucuredha de su grenucu Terminologia iscientìfica slg.
cócuru cócu 1
còda cò
còda 1 , nf Sinònimos e contràrios angrone, chizolu, chizone, corroncone, crucuzone Sambenados e Provèrbios smb: Coda.
còda 2 , nf: code,
codi 1,
cori 2,
cote Definitzione
genia de pedra, fintzes cussa de acutzare ainas / min. codighedha
Sinònimos e contràrios
biscacu,
cacódua,
caróngiu,
códua,
cogólidu,
coróculu,
craltu,
ladhia,
lecucu,
lódhuru
Maneras de nàrrere
csn:
sa cori po acuciai = pedra de arrodare; codedha de riu = pedra ladhia
Frases
si ponet a caminare iscurtza in mesu de sas codes acutzas che burtedhu ◊ at batidu code bianca de riu ◊ cussu dinai no mi comprat mancu sa codi po sa pudatza!
2.
ses acutzendu is ainas de sa menti in sa codi de su tempus
Sambenados e Provèrbios
smb:
Coda, Code
Ètimu
ltn.
cote(m)
Tradutziones
Frantzesu
pierre à aiguiser,
caillou
Ingresu
hone,
stone
Ispagnolu
amoladera,
guijarro
Italianu
còte,
ciòttolo
Tedescu
Wetzstein,
Kiesel.
codàle , nm Definitzione trastu de orrobba de pònnere ananti, in dossu, po no s'imbrutare faendho faina Sinònimos e contràrios davantali Terminologia iscientìfica bst Ètimu srd.
codangiàre , vrb: codognare Definitzione àere badàngiu, torracontu in calecuna cosa Sinònimos e contràrios badagnae, balanzare, gadangiai*, gualanzare | ctr. ispèndhere, pèldere.
còde còda 2
codédhu , nm: acodedhu* Sinònimos e contràrios acantighedhu, arroghedhu, pitzuedhu, tanchedhu, uchedhu.
codhabbéntu , nm, agt: codhacodhabbentu, codhaventu Definitzione genia de pigione mannu, chi papat petza (papat sórighes, tzilighetas, bobbois): dhi narant deosi po su movimentu chi faet candho abbarrat pàsidu, in s'aera Sinònimos e contràrios arcidedhu, atilibbriu, curreventu, futibbentu, spadheri Frases est abbaidendhe sos bolos de s'istoritu codhaventu Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.
codhacínu , agt Definitzione chi ndhe andhat macu po cobèrrere / macu codhacinu = itl. manìaco sessuale Sinònimos e contràrios codhadore Ètimu srd.
codhacodhabbéntu codhabbéntu