A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

coceròni , nm: cociarone, cocienoni, cocioroni, cuceroni, cuciarone, cuciaroni, cutzarone, cutzerone Definitzione terudha tupada, po umprire cosa mescamente de brodu; una genia de pigione chi portat su bicu a bisura de cullera / èssere semper in mesu che cutzerone in patedha = sempri fichiu in dónnia cosa Sinònimos e contràrios terudha / bicàngia Frases móricat sos gurugliones chin su cutzerone ◊ in su cugudhu de sa tzeminera, unu filu frimau de parti a parti cun duas tàcias apompiàt crobetoris, coceronis e turras istampadas Terminologia iscientìfica ans, pzn Tradutziones Frantzesu louche, cuillère à pot Ingresu ladle, duck Ispagnolu cucharón Italianu méstolo, cucchiaióne, ànatra mestolóne Tedescu Suppenlöffel, Löffelente.

cocheàchina , nm Sinònimos e contràrios abeana, apiaresa, marragau Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

cochecàstanza , nm Definitzione genia de istrégiu istampau po orrostire castàngia Sinònimos e contràrios brageri, testu Ètimu srd.

cochedhéri , agt, nm Definitzione chi o chie si fichit in dónnia cosa, mescamente in fainas de féminas Sinònimos e contràrios afrodhieri, fichete.

cochedhítu , nm Sinònimos e contràrios conchedha 2 Frases piscaus conchedhitu e pirímbua Terminologia iscientìfica psc.

cochèra , nf: coghera Definitzione imbriagadura mancari bona, manna Sinònimos e contràrios aciumu, cispa, coichina, coidura, cota, cotzera, cotua Frases su badalocu che fit acabbau a s'impudhile afocau in d-una cochera ◊ cos'e imbriagos no si dh'iant fata a lassare s'imbaru de sa mesa po sa tropu coghera ◊ cussu ndi at bodhiu una bella coghera Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cuite, ivresse Ingresu drunkenness Ispagnolu borrachera Italianu sbrónza Tedescu Rausch.

còchere , vrb: còere, còghede, còghere, coi, còiri, cori 3 Definitzione pònnere in su fogu (o in àteru chi faet su matessi efetu) cosa po dh'aprontare a papare, a manera de essire modhe e de sabore diferente, prus bona a digirire (ma manigiau a solu bolet nàrrere fàere sa cota de su pane); cufetare genias de papares cun s'aghedu; abbruxare calecuna essidura po dha sanare; lòmpere, cumprire de frutuàrios a puntu de èssere bonos a papare (prus che àteru is chi càmbiant colore meda); fàere cambiare o àere dannu po curpa de calecuna cosa o de ccn.; rfl. bufare binu o cosas cun àrculu a tropu a puntu de no atinare bene cun bene / pps. cotu; ind. pres. 1ˆ p. sing. dèu cotzu, deo cogo; ind. imp. 3ˆ p. sing. codiat, cuèt, 3ˆ p. pl. cuenta; ger. codendi, coenno, coghendhe, coghindhe Sinònimos e contràrios acoghinare, arrustire, budhire, ciòmpere, crompire, imbreacare Maneras de nàrrere csn: còchere, còiri in su fogu; intrai in coi = comintzare a còghere; cotu a sole (nadu de carchi frutuàriu rutu a terra) = anniedhigau de su soli forti; còiri a lissu (o a budhiu), còiri arrustu, a colori de òru, a sullenu; còiri a fogu pàsiru = a fogu lenu; ómini malu a còiri = de malu cotu, chi no bi cazat, chi est malu e no si currezet; còiri de ccn. cosa = ischedhare, iscrammentai; domo de còghere = aposentu inue bi est su furru pro sa cota de su pane; palas de còghere = palas addatas, ladas meda e a màniga longa, pro che betare su pane in su forru a còghere; còiri su coru a ccn. = ammodhigare su coru, pàrrere làstima Frases sa tratalia est cuncordada e istaus pagu a dha còere!◊ stau ca allomíngiu su fogu e mi cotzu custus sintzigorrus ◊ a sa mulleri dh'at agatada codendi macarronis ◊ sa sartitza si cufetat cun aghedu, ca la coghet ◊ a mesudie nos coghimus sa peta ◊ issa est sa mellus codendi petza de pudha ◊ custa cosa si dha coghius ◊ is boveris issu dhus coit a lissu cun allu e sabi ◊ mamma est coghendhe unu pagu de tataliu in s'ischiscionera ◊ sos de domo oe sunt coghindhe ◊ a mamma tua no la chirches ca ch'est tota die coghindhe 2. sa ua coghet in cabidanni ◊ po santu Rafieli coit sa mura de arrú ◊ bi at figu chi coghet in tríulas ◊ si fit istadu in bassura su frutuàriu aiat cotu premediu ◊ cun custu sole forte sa figu si ch'est cota in pagas dies ◊ sa síndria est intrendi in coi 3. bi at essidas chi sunt de còghere 4. tatza como e tatza posca, si sunt mesu cotos ◊ isse bufat ma daet tentu de no si còghere 5. no ti ndi ses cotu de su refudu de cussa fémina?!…◊ no mi coint is malis allenus ◊ tui a totus aporris, totus ti coint su coru! Sambenados e Provèrbios prb: candu su pòberu est prontu a coi, ndi dhi arruit su forru… Ètimu ltn. cocere Tradutziones Frantzesu cuisiner Ingresu to cook Ispagnolu cocer Italianu cuòcere Tedescu kochen.

cochèta , nf: cochita Definitzione sa tega de su greme de sa seda (tundha si sa cria est fémina, longhita si est mascu); genia de pane grussu, ispianada fine cun patata Sinònimos e contràrios coconi, teca / coatza 1 Frases segai is cochetas po ndi essiri su bremi ◊ su bremi de sa seda fait sa cocheta ◊ sa cocheta est acanta de s'iscrapudhai 2. pro sos moltos, mamma faghiat sas cochitas chin símula e pumuderra budhidu Ètimu itl.p cochet Tradutziones Frantzesu cocon, coque Ingresu pod Ispagnolu capullo Italianu bòzzolo Tedescu Kokon.

cóchi , nm: cocoi 1 Definitzione in su foedhóngiu de o po is pipios, ou; unu chi si tenet a preferu, su prus istimau de domo, su fígiu de sa pudha bianca Sinònimos e contràrios chichilitoni, dhudhu.

còchi , nm Definitzione su mascu de sa coca Sinònimos e contràrios cocu 1.

cochidòra , nf: cochitora, coghidora Definitzione fémina chi andhat a sa giorronada a fàere cotas de pane (e mescamente betat e contivígiat su pane in su forru), o chi tenet s'impreu de còere is papares Sinònimos e contràrios cotogliana, ifurradora Frases sas coghidoras si ndhe sunt pesadas chito e intradas sunt a suíghere, pro fàghere su pane ◊ a custa coghidora la chircaiant a bínchidas de pare prite li essiat pane bellu e bene fresadu Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

cochidúra , nf: coghidura Definitzione su còere sa cosa; lompimentu de is frutuàrios o manera de fàere calecuna cosa chi faet a còere; su bufóngiu a tropu de cosa cun àrculu Sinònimos e contràrios cochintzu, cotua, coimentu / cota / cumpridura, lompimentu / aciumu, cochera, coichina, cotóbbia, imbreachera 2. ne bogat su frammentalzu chi aiat regoltu de s'àtera coghidura, dh'ammódhigat in abba e dhi amméschiat unu pagu de farina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cuisson Ingresu cooking Ispagnolu cocción Italianu cottura Tedescu Kochen.

cochíglia , nf Definitzione lítera o àteru postu in fadhina, de malesaura, in trebballos de istamperia Tradutziones Frantzesu coquille (typogr.) Ingresu misprint Ispagnolu errata Italianu refuso Tedescu Druckfehler.

cochína , nf: coghina, cogina, cosina, coxina, cuchina, cucina 1, cughina, cugina, cuxina Definitzione aposentu, in sa domo, ue si faet a papare, si papat, si faet su fogu, si passat ora, si abbarrat a fàere faina, chistionare; cogina, cucina 1 fintzes forredhos a gasu (o àteru) po coghinare / cogina de manígiu = prus andhante, inue si faent totu is fainas Sinònimos e contràrios cochinadolza Frases tèngio is pingiadas in coghina ◊ in cuchina bi aiat una ziminera ◊ Cicita est in coxina fanteriendi po aprontai sa cena ◊ in sa cosina si seraiat su fiagu de su sufrissu ◊ sa cogina fut manna, bàscia, cun sa crobetura a bigas 2. dhue at una cogina a gasu a costau de sa porta ◊ sa pobidha si at comprau forredhos modernos, cucina a gasu ◊ no teniat ne frizi e ne cucina Sambenados e Provèrbios prb: sa coghina minore faghet sa domo manna Terminologia iscientìfica dmo Ètimu ltn. cocina Tradutziones Frantzesu cuisine Ingresu kitchen Ispagnolu cocina Italianu cucina Tedescu Küche.

cochinàda , nf Definitzione su cochinare Sinònimos e contràrios cochidura Ètimu srd.

cochinadòlza , nf Sinònimos e contràrios cochina Ètimu srd.

cochinàre , vrb: acoghinare, coghinare, coginai, coginare, coxinai, coxinari, cuchinare Definitzione còere is papares, fàere a papare in coghina, còere sa minestra Sinònimos e contràrios còchere, ghisai Frases in domo nostra no bi at mancu una fémina pro coghinare e samunare ◊ soe andandu ca mi tocat a coxinari Ètimu ltn. cocinare Tradutziones Frantzesu cuisiner Ingresu to cook Ispagnolu cocinar Italianu cucinare Tedescu kochen.

cochinàu , pps, agt Definitzione de cochinare; chi est cotu, foedhandho de papare.

cochinèra , nf: coghinera, coxinera, cuxinera Definitzione fémina chi faet e coet sa cosa de papare, chi manígiat sa coghina Sinònimos e contràrios coginadora, prantzera Frases Larenta est una grandhe coghinera, zughet manos de oro pro fàghere mànigos licarzos e durcheria ◊ cussa fit istada coghinera in domo de zente rica Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu cuisinière Ingresu woman cook Ispagnolu cocinera Italianu cuòca Tedescu Köchin.

cochinéri , nm: coghineri, cogineri, coxineri, cuchineri, cuxineri Definitzione ómine chi faet e coet sa cosa de papare, chi manígiat sa coghina Sinònimos e contràrios coidore Frases pannuenante si ponzesit coment'e coghineri o artesanu Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu cuisinier Ingresu cook Ispagnolu cocinero Italianu cuòco Tedescu Koch.