A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corovóju, corovózu calafóju

coróvulu caróvulu

corpàda , nf Definitzione su corpare Sinònimos e contràrios isciuta Ètimu srd.

corpadúra , nf Definitzione su acropare, mescamente nau de sa manera de fàere una cosa; difetu de su frutuàriu (es. pira, mela, néspula) candho a tretighedhos si dhis sicat su corgiolu po maladia o fintzes po cropighedhu de calecuna cosa (es. gràndhile); genia de cropu o tocada chi iat a fàere unu mortu a is bios chi po cussu nanca ndhe iant a orrúere malàidos o fintzes mòrrere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frappement, tavelure Ingresu withered fruit Ispagnolu fruta con la piel arrugada Italianu ticchiolatura Tedescu Braunfleckigkeit.

corpàre colpàre

corpàu colpàdu

corpedhadúra , nf Definitzione su corpedhare Sinònimos e contràrios tochedhadura Ètimu srd.

corpedhàre copedhàre

corpédhu , nm Definitzione su corpedhare, su tzàcurru chi si faet cun is cropos Sinònimos e contràrios pichedhu, tochédhidu, tocu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu martelage, martèlement Ingresu hammering Ispagnolu martilleo Italianu martellaménto Tedescu Hämmern.

corpète, corpètu colpète

corpétu , nm: cropitu Sinònimos e contràrios coritu Terminologia iscientìfica bst.

corpíre colpíre

còrpora , nf Definitzione sa bentre de sa carrada, sa parte de mesu, prus larga Ètimu ltn. corpora.

corporadúra , nf Sinònimos e contràrios carena, carenale, carenalzu, coscovatzu, dossu.

corporàle , agt Definitzione de su corpus, materiale, chi pertocat a is corpos Frases no apo galu assazadu tzibbu corporale!

corporzàle , nm Definitzione sa parte grussa de una carena, foras is bratzos, is cambas e sa conca Sinònimos e contràrios dossu Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tronc sans les membres Ingresu trunk Ispagnolu tronco Italianu il trónco escluse le mèmbra, tórso Tedescu Oberkörper.

córpu cólpu

corpuriédhu! , iscl Definitzione genia de isclamu po afuta, tzacu Sinònimos e contràrios cavunnàsciu!, doghidafatu!

córpus cólpus

còrra , nf Definitzione is corros (prus che àteru de is boes); tega pitica, modhe, de fae, de pisu e cosas deasi (ma fintzes de carrubba); gioga manna de mare, manigiada fintzes coment'e corru po sonare; su corgiolu de totu is animaledhos chi no portant ossu, es. tzintzigorru, cóciula e àteru); cullera de corru; s'areste de su trigu / ispina de c. = zenia de erba (Eryngium maritimum) Sinònimos e contràrios corradura, corramenta, corróina / corriciolu / bórnia, corredha / cogalzu / areste 1, listra 1 Maneras de nàrrere csn: subra sa corra chimbe sodhos! = asuba de is corrus cincu sodhus, sa ruta e su tzurumbone, sa birgonza, su zúdigu puru a prus de su dannu; c. de trigumoriscu = ispiga de moriscu; èssere a corra falada (nau de ccn,)= a chiza bassa, castiendi a terra po bregúngia Frases faghiat sogas cun sa pedhe crua e cuglieras de lidone e de corra 2. dae dogni alta rundha de Gennargentu sonamus sa corra pro ischidare sos Sardos ◊ sa note chi faghent su cógiu li ant a sonare sos caldarones in sa gianna, bi ant a èssere sas corras a duzinas! 3. in su pàtiu bi ant lassadu ossàmine de berveghe, corra de cocoi, pane abbaunzadu, ampullas bóidas e àteru 4. sa carrubba fait sa corra a us'e fasolu, ciata 5. in custu trigu che at corra meda Ètimu ltn. cornua Tradutziones Frantzesu cornes Ingresu horns Ispagnolu cuernos Italianu còrna Tedescu Hörner.