A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corraxinài , vrb: corruxinai, curruxinai Definitzione betare unu corrighinu, istare o èssere a corrighinos: si narat de animales (àinu, leone), de su mare e fintzes de sa bentre Sinònimos e contràrios abborrochinare, corrighinare, corrinai, orriare Frases parit unu molenti corraxinendi 2. mi currúxinat sa brenti, mi benit a puntas Terminologia iscientìfica bga Tradutziones Frantzesu braire, rugir Ingresu to bray, to roar Ispagnolu rebuznar, rugir Italianu ragliare, ruggire Tedescu iahen, brüllen.

corràza , nf Definitzione is corros, sa corra; foedhandho de matas, cambos sicaos, naes sicadas Sinònimos e contràrios armamenta, corra, corradura, corramenta / miudhinu Frases cudhu, intendhendhe afare de boes, at pensadu a sa corraza (S.Patatu) 2. apo fatu unu foghighedhu de corraza Ètimu srd.

corrèdha , nf Definitzione gioga manna, chi si manígiat fintzes a usu de corru po sonare a pidedhadura; corgiolu buidu, bíciu, de castàngia, tega de fae; istugighedhu de corru a pònnere tebbacu o, prus mannu, a bufare abba in su sartu Sinònimos e contràrios bórnia, corra, corróina, tufigedhu / corredhu Frases cussas atitadoras si creent de èssere campanas de tinnu e sunt petzi corredhas arrughidas! Sambenados e Provèrbios smb: Corredda Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu buccin (zool.) Ingresu conch Ispagnolu bocina Italianu bùccina marina Tedescu Tritonsmuschel.

corredhàda , nf Definitzione sonada de corru, de corredha; fintzes su tanti de cosa chi leat unu corru, su corredhu (istúgiu) 2. za si l'ant bufada una corredhada de binu… azummai no ndhe lassaiant! Ètimu srd.

corredhàre , vrb Definitzione sonare su corru.

corrèdhas , nf pl Definitzione boghes e sonos, burdellu chi si faet ananti de sa domo de unu fiudu candho s'est torrau a cojuare Sinònimos e contràrios corredhada.

corrédhu , nm Definitzione min. de corru; istugighedhu de corru, cun su tapu, po dhue pònnere su tebbacu; istúgiu po chistire paperis; genia de tassa po bufare, de corru; genia de imbodhigadura de is pilos, petonaos a manera de fàere coment'e unu corru curtzu; fintzes una genia de pentzamentu o ravinu malu a iscutulare Sinònimos e contràrios corritedhu / corredha, corrigale 2. a su maridu lu cumannaiat a bacheta e lu faghiat pisciare in corredhu ◊ a tabbacare de su corredhu meu chie bi at a pònnere maledade?! Sambenados e Provèrbios smb: Correddu / prb: cartas cantant in corredhu Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu étui à corne Ingresu horn-case Ispagnolu estuche de cuerno Italianu astùccio di còrno Tedescu Hornfutteral.

corrèdo , nm Sinònimos e contràrios aciva, ammanitzu, asciugàriu, fronimentu, pannamenta, spóliu, spúllia.

corregídu , agt: currígiu (cur-rí-gi-u) Sinònimos e contràrios educadu | ctr. scurrégidu Tradutziones Frantzesu bien élevé Ingresu polite Ispagnolu educado Italianu corrètto, educato Tedescu wohlerzogen.

corrèra , nf Sinònimos e contràrios corramenta Frases is carnatzeris s'ismerànt pinnighendi ossus e correras po dhus bendi (G.Cadeddu).

corrèta , nf Sinònimos e contràrios corroneta.

corría , nf: curria Definitzione acapiolu, tirighedha fine e longhita de pedhe (e fintzes codriola po sa bardúfola) Sinònimos e contràrios agugeta, allióngiu, cordonera, lantu, presógliu, trena / sagonitu Maneras de nàrrere csn: bogare sa pedhe a c. = segàrela a tizas; c. de aciotus, de frenu, de porta, de sàndalus; sa c. de su linnàmini = itl. fibra, tìglio del légno; sa c. de sa pasta = tèmpera, more zusta de su pane pro lu sestare, corriatu ma no assutu; segare sa c. a sa pasta (de su pane, de sos durches e gai) = nòghereli in sa pesadura; no leare corria = (nadu de su casu faghindhe) chi no essit bene, chi abbarrat coment'e a renas); c. de rasoja = tira de pedhe pro arrodare sa resorza de su braberi; c. de terra = zura, tiza de terra, binzia de terrinu sestadu a longu; andhare a cabadhu in corrias de focu = a cadhu fuindhe; èssiri de bona c. (nadu de zente) = corriatos, fortes Frases sas corrias si ponent a prèndhere sas iscarpas ◊ li bogo sa pedhe a corria, si li ponzo manu! ◊ su pastore si bestiat in giancheta de billutu, gambales de corria e pantalones a s'isporta 2. mi ant ispropiau una corria de terra 3. candu est bentu de soli su pani perdit sa corria 4. est tucau a cabadhu in corrias de focu ◊ si ndi est andau… in corrias de fogu! Sambenados e Provèrbios smb: Corria, Corrias / prb: in palas allenas corria lada Ètimu ltn. corrigia Tradutziones Frantzesu courroie Ingresu leather strap Ispagnolu correa Italianu corréggia Tedescu Riemen.

corría 1 , nf Definitzione genia de pane assadu, finedhedhu, po is festas.

corriàda , nf Definitzione cropu, iscrabigada de corria, de aciotu Sinònimos e contràrios aciotada, iscorriada, nerbiada, zironiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de fouet Ingresu lash Ispagnolu azotada, latigazo Italianu staffilata Tedescu Knutenhieb.

corriàda 1 , nf Definitzione su andhare orrumbulandho, orruta, orruta fata a furriadura Sinònimos e contràrios cadhinada, cadhinamentu, córriu Ètimu srd.

corriadúra , nf Definitzione su corriare, orrumbulamentu / mòere a c. = a cadhinadura Sinònimos e contràrios bortuladura Ètimu srd.

corriàlla , nf Definitzione corrias, is corrias Sinònimos e contràrios corriàmini Ètimu srd.

corriallúllu , agt Definitzione chi orrúmbulat cun facilidade, chi si che fúrriat, no istat firmu, chi est giogulagiógula Sinònimos e contràrios arrumbulanu, arrumbulutzu, corriazolu, lumburutzu, rodhulanu Ètimu srd.

corriàlzu , nm: corriàrgiu, corriarju, corriarxu, corriaxu, corriarzu Definitzione pedhe, corria fine de pedhe chi si ponet po cosire sogas, sabbatas e àteras cosas de pedhe etotu: est fatu de pedhe de canes o de gatos làngios; fintzes frunimentos de pedhe po animales (cuadhos, burricos) Frases at cosidu sa tasca cun corrialzu a puntos fitos ◊ gei no portas sa língua cancarada e cosia a corriarxu!…◊ pro fàghere su corriarzu lassaiant unu cane presu a mòrrere de fàmine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courroie de cuir Ingresu small leather strap Ispagnolu correa Italianu correggiòla Tedescu Riemchen.

corriàmini , nm Sinònimos e contràrios corrialla Ètimu srd.