A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corrighèta , nf Definitzione genia de fata o de cumportamentu de su pipiu candho s'inchietat o faet a malu e no ponet mente.

corrighinàre , vrb: corriginare, corrochinare, corronchinare, currighinare Definitzione betare unu corrighinu, istare a corrighinos: si narat de is animales, e de sa gente puru in su sensu de abboghinare o tzerriare in debbadas Sinònimos e contràrios abboghinare, ammuilare, barroinae, borrare, borrighinare, corraxinai, corrinai, irruilare Frases su porcu est corrighinandhe ◊ currighinant che traos in begriles ◊ si pesant a toroju corrighinendhe che boes feridos ◊ s'aca corrighinanne a istedhos de s'aera e sos procos in su lanne de sa pastura anzena 2. corronchinare che trabu de Orra ◊ a ndhe as de s'àsiu de corrighinare!… Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu beugler Ingresu to bellow Ispagnolu bramar Italianu mugghiare, schiammazzare dei tòri Tedescu muhen.

corrighínu , nm: corríginu, corróxinu, corrúxinu, currighinu, currughinu, currúxinu Definitzione boghe mescamente de animale (àinu, boe, leone), ma fintzes de gente; murrúngiu de istentinas Sinònimos e contràrios borrighinu, borróchinu, corrinu, gridas, irrónchiu, órriu Maneras de nàrrere csn: pràngiri a corrúxinu = prànghere a órrios, a corrighinu; currúxinu de prantu = cadha de prantu, prantu a órrios Frases in campu s'intendhent corrighinos de àinu ◊ dhoi fiant is moentis totu a currighinus ◊ búmbitus e agrónius e iscràmmius e isciarrocus e súrbius e borrocus e currúghinus e cónius 2. s'intendhiat piantu, giuilamentos e corrighinos ◊ si fiat abbrancada apitzus prangendi a corrúxinu 3. custus funt currúxinus de bentri isbuida ◊ iat abboxinau chi pariat unu tiàulu a sfinitzus e a corróxinus de brenti Sambenados e Provèrbios prb: currúxinu de mobenti no àrtziat a celu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu braiment, cri plaintif Ingresu bray, cry Ispagnolu rebuzno, grito de llanto Italianu ràglio, grida di pianto Tedescu Iahen, Schrei.

corrighínu 1 , agt: corrónchinu 1, corroncinu Definitzione de carroga Maneras de nàrrere csn: nasu corroncinu = a bicu de corròncia; mele corronchinu = genia de cosa apodhosa chi essit me in su croxu de sa méndula, de sa cariasa, de sa pruna e de àteras matas; castiai a ogu c. = abbaidare a corronchinu, a ogros dortos, cun idea o inchizada mala Frases fiant castiendimí cun ogu corrighinu ◊ mi castiànt sempri a ogu corrighinu, e dèu sempri istringendi sa sachita e cun sa lepa pronta! 2. si adderetaiat in giru, a corroncinu, tandho s'incinaiat a su Sacramentu Ètimu srd.

corriginàre corrighinàre

corríginu corrighínu

corrígiri , vrb: currègere, curregi, currèxere, currèzere, currígiri Definitzione giare annestru, educatzione; cassare e bogare a fora is fadhinas, is ibbàllios de un'iscritu, de unu trebballu, de unu fàere o cumportamentu e po cussu cambiare su chi andhat male a comente andhat bene o podet andhare méngius Sinònimos e contràrios ammonestai, annestrare, curregire Frases cussa est zente sentza currégia ◊ custa vida no dha bàliu prus: o dhu curregis, a fillu tuu, o mi ndi andu de domu! 2. mamma mi azuaiat a fàghere sos disignos, mi leaiat s'istória e mi curreziat sos suntos ◊ seo duas oras iscridindhe e currezindhe ◊ in custu libbru de Saba ndi essit pagu cosa de curregi Sambenados e Provèrbios prb: chie su fizu no currezet, lu ódiat Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu corriger Ingresu to correct Ispagnolu corregir Italianu corrèggere, rettificare Tedescu verbessern.

corrígiu , pps, agt: (cor-rí-gi-u) Definitzione de corrígiri Sinònimos e contràrios corregidu.

corrígliu , nm: currígliu, currílliu, currillu Definitzione chedha de gente a rodeu po istare a chistionu / andai a currígliu = istare zirendhe de unu logu a s'àteru Sinònimos e contràrios arrodeu, arrógliu, bodheu, rotólliu / currera Frases sos soldados si agiuntant in corrígliu 2. apo bidu sos tazos a currillu ◊ iscapat sos canes a onzi currígliu Ètimu spn. corrillo Tradutziones Frantzesu groupe, cercle Ingresu group Ispagnolu corrillo Italianu cròcchio Tedescu Gruppe.

corrigricàtzu , agt Definitzione nau de boe o baca, chi portat is corros a bisura de cricu, cun sa punta unu a cara a s'àteru Ètimu srd.

corrigúnculu , agt Definitzione nau de pegus de bulu, chi portat is corros cúnculos, betaos o incrubaos a desegus.

corrilúna , nm Definitzione babboi de soli, genia de bobboi niedhu a corros longos totu nodighedhos chi essit in is beranos Sinònimos e contràrios bellatzonca, broca 1, carrintolu, corrimpala, seisei, terriolu, tintirriolu Terminologia iscientìfica crp, cerambyx cerdo, c. scopolii Ètimu srd.

corrimènta corràmenta

corrimpàla , nm Definitzione babboi de soli, genia de bobboi niedhu a corros longos totu nodighedhos chi essit in is beranos Sinònimos e contràrios bellatzonca, broca 1, carrintolu, corriluna, seisei, terriolu, tintirriolu Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

corrimpàlas , nm Definitzione genia de bobboi, che unu carrabbusu, chi portat coment'e unu corru in mesu de conca Sinònimos e contràrios boedomasu Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu scarabée Ingresu single-horned beetle Ispagnolu escarabajo Italianu scarabèo unicòrno Tedescu Nashornkäfer.

corrimpòsta , nf Definitzione genia de arresposta o cosa chi paret de ischire e chi si credet chi bèngiat de calecunu santu Sinònimos e contràrios arrispusta, iscumponsóriu, sceda Tradutziones Frantzesu avis, verdict Ingresu response Ispagnolu veredicto (m), responso (m) Italianu respònso Tedescu Antwort.

corrína , nf Definitzione lióngiu de pedhe po is cambales ma fintzes corria manna po acapiare àteru Sinònimos e contràrios soca Frases tzi Antonica at portau unu fàsciu de sa linna a pala acapiau cun sa corrina Ètimu srd.

córrina , nf Definitzione is corros; su corru po sonare Sinònimos e contràrios corra Ètimu srd.

córrina 1 , nf Definitzione genia de lepedha a màniga de ossu chi no serrat (sa lama s'intrat in s'ossu abbrigada a fogu) Sinònimos e contràrios lepa Frases piús de trinta tucheint a istochedhare a córrina cussos ómines ◊ leat unu bículu de córrina ruinzada e cheriat bochire su batu! Terminologia iscientìfica ans.

corrinàda , nf Definitzione su corrinare, corrighinu longu, corrinos a meda: nau a disprétziu, foedhada de ccn. Sinònimos e contràrios arroncada 2. bellu no pares a sa corrinada: de cussa boghe nessunu at bisonzu!(B.Doi) Tradutziones Frantzesu braiment Ingresu bray, braying Ispagnolu rebuzno Italianu ragliàta Tedescu Iahen.