A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

caldubbéri , agt Definitzione chi istat sèmpere naendho caldubbas, fàulas Sinònimos e contràrios castangeri, fabularzu, fauànciu, faulone, fauloxu, mincidiosu, patoceri Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu menteur Ingresu lier Ispagnolu mentiroso Italianu bugiardo Tedescu lügnerisch.

calduchínu , nm: carduchinu Definitzione chinisu budhiu Sinònimos e contràrios cardufari, fadhisa, fairivàiri Frases si coghet cosa in su calduchinu, a carrarzu Ètimu srd.

caldugastrédhu , nm Definitzione bardu latosu (bogat unu sucighedhu biancu), una genia de cardu druche meda Sinònimos e contràrios aldugràbinu, cardumele Terminologia iscientìfica rba, Scolymus hispanicu.

caldúmu , nm, agt Definitzione nau de su tempus puru, chi est caentedhu / luzana calduma = terra caente Sinònimos e contràrios caentu, cazentu / caente Frases s'aerita ti at ninnadu, ti at drommidu su caldumu: como pro dare profumu cresche, lizu delicadu! (P.Casu) 2. cussu sèmene no naschet ne in terra frita e mancu in luzana calduma Tradutziones Frantzesu tiédeur, doux Ingresu tepidness Ispagnolu tibieza, apacible Italianu tepóre, mite Tedescu Lauheit, mild.

caldúra , nf: cardura Definitzione su caentu, mescamente caentu meda Sinònimos e contràrios caentu / basca, caldesa, calentori, calura | ctr. frios, friscura Frases su boe e sa mula a su Bambinedhu li ant dadu un'azighedhu de cardura cun s'àlidu issoro 2. sa cardura e su fragu de su pane ch'essiant finas a fora, coghindhe Ètimu itl. caldura.

càle cài 1

calecasíat , agt: calesisiat, calichisiat, calisisiat, cualesisiat Definitzione cale + chi + siat = unu bastat chi siat, no importat cale; su pl. calesisiant (a/c., a diferéntzia de totu is agt. custu no cuncordat cun su nm.; incurtzau: css.) Sinònimos e contràrios calecoe, calisiollat Frases dhui fiat genti de calecasiat logu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu n'importe quel, quelconque Ingresu any Ispagnolu cualquier, cualquiera Italianu qualsìasi, qualùnque Tedescu beliebig.

calecàsu , nm Definitzione erba, frore de Santa Maria o de Santu Zuvanne, genia de erba linnosa, fragosa meda, fine, bona po allúere fogu, auscare porcos, ma fintzes a meighina po prus de unu male Sinònimos e contràrios abbruschiadinu, alchemissa, alluevogu, buredha, mortidhus, muntedhos, murgueus, simu, usciadina Terminologia iscientìfica rbl, rbc, Helichrysum microphyllum ssp. tyrrhenicum, H. saxatile, Castroviejoa montelinasana Ètimu srd.

calechinò , avb Definitzione sinuncas, de àtera manera, de àteru betu, in àteras cunditziones Sinònimos e contràrios cancinò, candeghinò, cantichinono, chiscussu, dassinunca, diacussu, indensinuncas, sinono Frases mi tocat a traballare, calechinò fio beniu.

calecòe , agt Sinònimos e contràrios calecasiat, calisiollat Frases siat calecoe Tradutziones Frantzesu n'importe quel, quelconque Ingresu any Ispagnolu cualquier, cualquiera Italianu qualùnque Tedescu beliebig, irgendein.

calecúnu cabancúnu

càlema càlama 1

calemài calamài

calémbru , agt: chilembru, colembru, collembru, culembru Definitzione chi est incrubandhosiche a una parte, coment'e atrotigau, trotu; nau de ccn., chi si credet meda Sinònimos e contràrios abboe, achibboe, achifilu, acorrimboe, imboe, isculembru, ochirioe, parangau / còrcobe, cucurudu Frases su tziu nche fit betzu, totu culembru chin sos innodricadorjos a botzos ◊ zanna, puntellu, muru calembru ◊ sa perda colembra no assentat bene Tradutziones Frantzesu biais, incliné, oblique Ingresu crooked Ispagnolu oblicuo Italianu sghémbo Tedescu schief.

calencúnu cabancúnu

calènda , nf Sinònimos e contràrios calendàriu.

calendài, calendàre , vrb Definitzione pònnere, iscríere in su calendàriu is cosas de fàere, is atóbios, e àteru, po ammentu, po dhas fàere sa die diata Sinònimos e contràrios addiae, calendarizare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dater Ingresu to date Ispagnolu fechar, datar Italianu datare, calendarizzare Tedescu datieren.

calendàriu , nm Definitzione genia de cartolàriu ispartziu in meses inue is dies de s'annu funt assentadas in chidas e inditadas comente benint e ite dies funt (e fintzes ite festas si faent o cales santos si afestant): impreau meda po fissare atóbios, cosas de fàere Tradutziones Frantzesu calendrier Ingresu calender Ispagnolu calendario Italianu calendàrio Tedescu Kalender.

calendarizàre , vrb Definitzione pònnere, iscríere in su calendàriu is cosas de fàere, is atóbios Sinònimos e contràrios addiae, calendai Tradutziones Frantzesu dater Ingresu to calendarize Ispagnolu calendarizar Italianu calendarizzare Tedescu einen Terminplan festlegen.

calentàda , nf: callentara Definitzione su callentare Sinònimos e contràrios caentada, acalorada | ctr. ifritada Ètimu srd.