A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

calchinàgiu, calchinàgliu , nm: carchinarju, cartzinàrgiu, cracinaju Definitzione chie faet sa crachina Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

càlchiu càlchida

calchiúnu cabancúnu

calchizàre , vrb Definitzione giare craches, pigare a craches Sinònimos e contràrios acumbuai, arrampedhai, arrebbellai, calchedhare, calchidare, carcinai, screnciai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu donner des coups de pied, ruer Ingresu to kick Ispagnolu cocear Italianu scalciare Tedescu ausschlagen.

càlciga , nf Sinònimos e contràrios calche, càlchida, càrcini.

calcigàre , vrb Definitzione giare, iscúdere craches, càlcigas Sinònimos e contràrios calchidare, carcinai, iscalcigare Frases su burricu at calcigau una màchina e dhi at agiumbau s'isportellu.

calcighínzu , nm Sinònimos e contràrios carcigamentu, catigonzu Ètimu srd.

calcína calchína

càlciu , nm Definitzione genia de metallu pruinosu, de colore biancu: elementu chímicu de símbulu Ca, númeru atómicu 20, pesu atómicu 40,08 Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu calcium Ingresu calcium Ispagnolu calcio Italianu càlcio Tedescu Kalzium.

càlciu 1 , nm Definitzione giogu de iscuadra a bòcia Sinònimos e contràrios fúbbalu Tradutziones Frantzesu football Ingresu soccer Ispagnolu fútbol Italianu càlcio Tedescu Fußball.

càlcu , agt: carcu, cracu 1, cascu Definitzione nau de cosa, de gente e àteru, chi dhue ndhe at meda po su tretu o su tempus chi est Sinònimos e contràrios afissu, crosu, cutzu, fassudu, fitu 1, ilgiagadu, incalchidu, intipidu, subélciu, tibbu | ctr. làschiu, slargu Maneras de nàrrere csn: cracu che su nènniri = afissu tropu (nadu de cosa semenada); a cracu = fatuvatu, meda; néula calca, nues calcas = nues a meda, néula, annuadura forte; minestra casca = minestra callada Frases zughiat sos pilos calcos e anedhados ◊ peri su flúmini dhoi funt is leunaxis cracus ◊ s'erba est naschindhe carca carca ◊ sa prantaza est tropu carca, cheret illascada ◊ custa iscritura minuda e carca chie la lezet?! ◊ cust'ozastru fachet umbra carca ◊ at fatu una padedha de minestrone prena de pisu cracu 2. is atacus de su mali immoi no dhi benint a cracu coment'e prima ◊ su trigu seminau a rau pillonat mellus de su seminau a cracu Sambenados e Provèrbios smb: Cascu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épais, touffu Ingresu thick Ispagnolu tupido Italianu fólto, fitto Tedescu dicht.

calculài, calculàre , vrb: carculare, craculai Definitzione pònnere in contu, crèdere o cunsiderare de importu; fàere contos, càrculos matemàticos Sinònimos e contràrios cunciberare, sumari / computai, contae, contizare Frases nemos lu càlculat, a isse, siscuru! ◊ ita est, fémina de craculai cussa puru?! ◊ a s'amigu chi méritat istima devias nessi a isse calculare (A.Casula)◊ intendho chi sos babbais sunt fatendhe a litru intreu: ite ministros de Deu los cherides calculare?! ◊ un'ómine non las càrculat nemmancu, custas istralleras, antzis bi gruspit a supra ◊ a mei no m'iat a èssiri craculau mai nemus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu estimer Ingresu to appreciate Ispagnolu calcular, estimar Italianu apprezzare, calcolare Tedescu schätzen, berechnen.

càlculas , nf pl: càrculas, cràculas Definitzione parte de su telàrgiu chi si artzat e calat e inue su tessidore portat is peis po apèrrere e serrare s'istàmene Sinònimos e contràrios peanas, péigas, peones, petzana Terminologia iscientìfica ts Tradutziones Frantzesu marches du métier à tisser Ingresu loom treadles Ispagnolu cárcola Italianu càlcole o règoli del telàio Tedescu Webertritt.

càlculu , nm: càrculu, cràculu Definitzione su contu de istima chi si faet de ccn., su dhi giare importu; contos de matemàtica; cunsideru chi si faet de unu'argumentu Sinònimos e contràrios consideru, contu | ctr. menisprésiu Maneras de nàrrere csn: pònnere in càrculu o dare cràculu a unu = carculaidhu, dàreli importu; fàchere cràculu de una cosa = fàgherendhe contu Frases no dhus pongat in càrculu: funt arrabiaus e su pensamentu dhus acabbat de iscimprai ◊ isse no est unu de pònnere in càrculu: narat una cosa e luego apustis est un'àtera! 2. custos càrculos sunt zustos: sos contos torrant paris ◊ no mi torrant sos contos: depo àere fatu irballu in su càrculu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu évaluation Ingresu calculation Ispagnolu evaluación, cálculo Italianu apprezzaménto, càlcolo Tedescu Schätzung, Rechnung.

calcúra , nf Definitzione nau de gente, su tènnere amighéntzia manna, èssere coment'e intraos apare, su si abbitare a cracu, medas bortas Sinònimos e contràrios calchesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu amitié étroite, intimité Ingresu close frienship Ispagnolu amistad estrecha Italianu amicìzia strétta, intimità Tedescu innige Freundschaft.

càlda càdha

caldàda , nf Definitzione genia de ammontu de lana, grussu, po letu, pígiu de ammontu Sinònimos e contràrios burra, coce, coberta, frassada Frases mamma comintzat a ndhe bogare isterrimentas e caldadas…◊ si che poniat dereta suta de sas caldadas in su letu ca teniat fritu Terminologia iscientìfica ts Tradutziones Frantzesu couverture de laine Ingresu woollen cover Ispagnolu manta de lana Italianu copèrta di lana Tedescu Wolldecke.

caldadòre , nm: cardadori Definitzione chie (e fintzes màchina chi) làminat sa lana Sinònimos e contràrios petonadori.

caldàja , nf Definitzione terrenu làngiu inue no dhue creschet nudha, terrenu tostau malu a trebballare Sinònimos e contràrios crodina Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu sol aride Ingresu bare earth Ispagnolu erial, yermo, baldío Italianu terréno brullo, stèrile Tedescu unfruchtbarer Boden.

caldàja 1 , nf Definitzione genia de istrégiu Terminologia iscientìfica stz.