A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

calcadrípa , avb Definitzione a c. = a muntones, a meda, a carcaborcedhu Sinònimos e contràrios cagiagàgia.

calcài , vrb: acracai, calcare, carcai, carcare, cracai, cracare 1, cascare 2 Definitzione ispínghere de pitzu a bàsciu, fàere pesu de pitzu, mescamente cun is peis; atripare, cúrrere aifatu a ccn. po iscúdere, mossigare e àteru, fintzes iscrocorigare, bociare in iscola Sinònimos e contràrios abbarrigare, abbaticare, catigare, incalcare, ischitzare / corpare, fichire, istriulare, perseghire / iscorcorigare Maneras de nàrrere csn: cracai s'àxina = catigare sa ua a fàghere binu; cracai orbaci = iscarchiare; giogai a cracai = a su tene tene, a tènnere; cracare a boghes = abboghinare, itzerriai Frases Turcus e Morus, che frumi calau, a cuadhu si ghetant, a isproni cracau! ◊ fut cun sa berrita cracada in faci ◊ custu est piriciou cracau me in domu ◊ no fait mancu a papai ambuàcia comenti festus una borta… chi dhus crachint in pràcia, dhus crachint! ◊ gei ndi portat de cambas po cracai, cussu curridori!… 2. chi benit s'esatori, cracadhi ferru! ◊ de diora meda est chi ti nci as cracau in cropus cussa fita manna de civraxu!…◊ crachissinci su didu in buca fintzas a sa gannarotza, ca gei dhi fait efetu! 3. a su gatixedhu, candu bandat a sui, sa mama dhu cracat, ca est istitendidhu ◊ tocat a cracai a perda sa craba, chi si nche istésiat ◊ lah ca ti cracat su sintzu, ca dhoi nd'at meda! ◊ dhoi apu agatau animalis in bíngia e dhus apu cracaus 4. is duus sirbonis ant cracau a si mossiai s'unu cun s'atru 5. cracat a boghes e artzat is manos a chelu: iat bintu su pannu! Ètimu ltn. calcare Tradutziones Frantzesu fouler, tasser Ingresu to press Ispagnolu pisar Italianu calcare, pigiare Tedescu treten.

calcanzíle , nm: carcangili, carcanzile, cracagnile Definitzione sa parte de asegus, in is iscarpas, su giru a inghíriu de su cracàngiu, in pitzu de su tacone, s'ispronera Sinònimos e contràrios bracangili / cdh. calcagnili Frases s'óciu atentu connoschet s'imprenta de unu consumau carcanzile Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu le derrière d'une chaussure Ingresu heelside of the shoes Ispagnolu talón Italianu parte posterióre della scarpa Tedescu hinterer Teil des Schuhes.

calcànzu , nm: carcàngiu, carcanzu, cracàngiu, cracanzu, crancagnu, crecàngiu, crecanzu Definitzione su tretu de su pei a parte de asegus; sa parte de is iscarpas chi arresurtat asuta de su cracàngiu, prus grussa de su fundu / carcàngiu de sa manu = su tretu de sa pranta comente agabbat custa e comintzat su brussu; carcàngiu longu = una zenia de ràmine (erba) chi narant puru pei longu o cannajoni (Elytrigia repens) Sinònimos e contràrios carrone / tacone, tacu 1 Maneras de nàrrere csn: setzirisí asuba de is carcàngius = apispirinàresi; su carcàngiu de is ferrus = ue intrant sos pódhighes in sas fórtighes Frases cartzones bene fatos…: una cambera che li falaiat a sos carcanzos, s'àtera no li cuguzaiat sos cambutzos! 2. segandi un'arrogu, de pasta, su chi podis trebballai cun su cracàngiu! Sambenados e Provèrbios smb: Calcangiu, Carcangiu Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. calcaneum Tradutziones Frantzesu talon Ingresu heel Ispagnolu talón Italianu calcagno Tedescu Ferse.

calcaràdhu cacaràdhu

calcaràre , vrb: carcarare, carcariare, cascarare, cracalai, cracaliai, cracariai Definitzione fàere cra! cra!, su cantare chi faent is pudhas, is crobos; fàere cascasina? Sinònimos e contràrios agrogostiare, cacariare, carcagliare, cocolae, cracaciai, iscrocolliare Frases sas pudhas sunt calcarendhe ◊ sas pudhas sunt totu bichendhe e cascarendhe a murmutinu ◊ sas pudhas si ponzeint a carcarare pariat pissighíndhelas su matzone ◊ ite faghides in cue, a cascarare che ranas ispetanne s'abba? 2. candho càscarat calchi pudhighina, luego issa est cun s'iscóbulu in manu a mundhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu caqueter, glousser Ingresu to make a din Ispagnolu cacarear Italianu schiamazzare, crocchiare Tedescu gackern.

calcàre calcài

calcariàre , vrb Definitzione su cobèrrere de su pudhu cun sa pudha Sinònimos e contràrios insedhai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu féconder Ingresu to fertilize (eggs) Ispagnolu gallear Italianu gallare (il fecondare del gallo) Tedescu befruchten.

calcàriu , agt, nm: carcàriu Definitzione nau de pedra (pedra de carchina), chi portat càlciu meda e faet a dha fàere a crachina Frases bi at montes chi sunt rocas de preda carcària 2. monti, de calcàriu ti at fatu sa natura Terminologia iscientìfica mnr Tradutziones Frantzesu calcaire Ingresu calcareous Ispagnolu calcáreo Italianu calcàreo Tedescu kalkhaltig.

càlche , nf, nm: carce, carche, carci, cartze, crache Definitzione cracada o calada de pei, cropu giau cun su pei, mescamente nau de animales chi iscudent cun is peis de asegus Sinònimos e contràrios càlchida, càrcini Maneras de nàrrere csn: sas calches de sas laras = is corrus de sa buca; dàresi carches a culu (cosa chi no faghet!)= no ndh'àere perunu dispiaghere; sos úrtimos craches = corpos chi s'animale daet innantis de istirare sas ancas, morindhe; torrare su crache a ccn. = pagaresindhe, de un'ofesa; dare su calche de s'àinu a ccn.= torràreli male pro bene Frases a torrare su calche a su molente si restat de siéntzia chepare ◊ irighedha sas carches chi mi at dadu, cussu poledhu, comente li so acurtziadu!…◊ azummai mi aiat mortu cun cussu carche chi mi at dadu, s'ebba! 2. a mi ndhe dao de carches a culu si ti che andhas!…◊ de cantu istao bene mi tiraio calches a sa coa… (P.Pisurzi) Ètimu ltn. calce(m) Tradutziones Frantzesu ruade Ingresu kick Ispagnolu patada, coz Italianu càlcio Tedescu Fußtritt.

calchedhàre , vrb: carchedhare, crachedhare Definitzione tirare craches, mòvere a cropu is cambas, pistare is peis a terra coment'e protesta Sinònimos e contràrios acromai, acumbuai, arrampedhai, arrebbellai, arrebedhai, calchidare, callidare, carcinai, iscumbarare, screnciai Frases est carchedhendhe che un'ambidha ◊ como chi ti apo in manu so cuntentu, o ti altzes o ti fales o carchedhes! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu regimber Ingresu to kick (out) Ispagnolu recalcitrar, cocear Italianu ricalcitrare Tedescu ausschlagen.

calchèra , nf: callera, carchera, crachera Definitzione genia de lacu inue si càtzigat o cracat su furesu po dhu fàere lentu; genia de màchina po cracare (a màgios) orrobba téssia; s'orrobba etotu?; su cracare / betare sos pes che mazos de crachera = poníndhelos in terra a corpu Sinònimos e contràrios catighera / carchedha Frases intro de sas cracheras apo tintu lanas de vàrios colores ◊ comente betat sos pes isse parent mazos de crachera!◊ candho fit intintu s'orvessi si giughiat a sa callera po l'afinicare 2. sas calcheras sunt fatas de lana 3. unu leperedhu ndhe istupat dai sa chijura e che parat in sa calchera pesuda de totu cudhos pes in andhera Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. gualchiera Tradutziones Frantzesu fouleuse Ingresu fulling stock Ispagnolu batán Italianu follóne Tedescu Walke.

calcheràre , vrb: cracherare Definitzione pònnere a modhe e trebballare a catzigadura su furesu Sinònimos e contràrios iscarchedhare, iscarchiare Frases aintro de una domighedha dhue fuit sa crachera a unu chirru inue cracherànt su fresi Ètimu srd.

calchèsa , nf Definitzione su èssere cracu de una cosa; nau de gente, chi dhue tenent amighéntzia manna, chi funt coment'e intraos apare, chi si abbitant a cracu Sinònimos e contràrios calcura / tipidura | ctr. laschia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu densité, épaisseur Ingresu thickness Ispagnolu densidad Italianu densità, foltézza Tedescu Dichte.

càlchi , agt: carchi, crachi 1 Definitzione agt. indefiniu (balet po ómine e po fémina sing.) po inditare unu tanti chi no est precisu e a dónnia modu sèmpere pagu; cun is números inditat unu tanti no própiu giustu = unos… Sinònimos e contràrios cabancunu, cachi 1, callinchi, calunu, cancunu, cantu 3, concu 2 Frases carchi bellu líbberu no mi lu buscas? ◊ carchi cantu de linna a su fogu za bi l'amus ◊ carchi cosa amus a fàghere! 2. at àpidu un'arzolarzu chi ndhe aiat carchi milli imbudos, de trigu ◊ ant a èssere carchi deghina cussos chi sunt benindhe ◊ carchi chilu de peta còmpora! ◊ li at dadu calchi ses dinaris po agiunta ◊ abberindhe s'istrada, pustis de carchi paja de chidas de triballu ant àpidu nodu frimmu (N.Osu) Tradutziones Frantzesu quelque Ingresu some Ispagnolu algún Italianu qualche, circa Tedescu einige.

càlchida , nf, nm: càlchidu, càlchiu, càrchida, càrchide, càrchidu, càrciga, cràchida, cràchidu Definitzione cropu chi is animales giaent cun is peis de asegus Sinònimos e contràrios calche, càrcini Frases una corríncia, sendhe in pitzinnia, càrchidos si betaiat in sa coa ◊ cussu poledhu candho si sapit zente acurtzu si bortat a càrchides ◊ ti acurtzas a su molente e dhi pones sa fune, però chistionadhu, sinono ti che aporrit crachi cràchida. (M.Deiana)◊ su pastore est curtu a ischirriare su bitelledhu dae sos cràchidos de sa mama, chi no ndhe agguantat s’aggheju Sambenados e Provèrbios prb: a torrare su càrchidu a s'àinu dolet piús a tie Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ruade Ingresu kick Ispagnolu coz, patada Italianu càlcio Tedescu Huftritt.

calchidadítu , agt Definitzione nau de un'animale, chi costumat a giare craches Sinònimos e contràrios carchidadore, carchidajolu, cumeradore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui a l'habitude de ruer Ingresu kicking Ispagnolu coceador Italianu che tira calci Tedescu ausschlagend.

calchidàre , vrb: carchidare, carchitare, caschidare 1, crachidare Definitzione giare craches, pigare a craches Sinònimos e contràrios acalciare, acromai, acumbuai, arrampedhai, arrebbellai, calchedhare, calchizare, callidare, carcinai, iscumbarare, screnciai Frases s'àinu a bortas càrchidat puru ◊ peri su poledhu càrchidat e órriat ◊ podera bene su pè de s'àinu po lu ferrare: mih chi cràchidat! 2. che cadhos si fuint repellados, alburados e postos a crachidare Ètimu ltn. calcitrare Tradutziones Frantzesu ruer Ingresu to kick Ispagnolu cocear, recalcitrar Italianu scalciare, ricalcitrare Tedescu ausschlagen.

càlchidu càlchida

calchína , nf: calcina, carchina, carcina, cartzina, crachina, cracina Definitzione pedra carcària cota o óssidu de càlciu (CaO); sa matessi cosa ammesturada cun abba, idróssidu de càlciu, Ca(OH)2, e impastada cun arena po ischedrare muros, fàere ischedradura Sinònimos e contràrios callina Maneras de nàrrere csn: carchina rude = comente essit dae su furru, a pedra cota, ma chentza imbartzada, itl. calce viva; c. imbartzada = itl. calce spenta; forru de carcina = furru pro còghere sa pedra; late de carchina = carchina sorta in abba meda pro illatare sos muros; scagiadori de carcina = calchinàgiu, mastru chi faghet sa carchina; carcina grassa, làngia = impastada cun pagu, cun meda rena; càssia o bartza pro imbartzare carchina = bagnolu, tumbarella Frases cussu muru l'ant arrebbussau a carchina ◊ sa carcina ndi est arruendi a pilladas de su muru ◊ sos muros fatos a preda e carchina essint fortes Sambenados e Provèrbios smb: Calcina Terminologia iscientìfica mnr Ètimu ltn. calcina Tradutziones Frantzesu chaux Ingresu lime Ispagnolu cal Italianu calce Tedescu Kalk.