A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cumpliméntu , nm Definitzione su chi si narat o chi si faet a cumprèndhere a unu alligrandhosindhe de calecuna cosa chi at fatu, mescamente si dh'at fata cun balentia Sinònimos e contràrios apocu, tzivimentu Tradutziones Frantzesu compliment Ingresu compliment Ispagnolu felicitaciones Italianu compliménto Tedescu Kompliment.

cumplíre, cumplíri crompíre

cumplíu comprídu

cumplòto, cumplòtu , nm: cumprotu Definitzione cosa chi si tramassat o cuncordat a s'acua contras a ccn.; fintzes cambarada de gente Sinònimos e contràrios cumbinu Frases cun su falsu non fètzasta cumplotu, no cundennis mai un’innocenti! (G.Zedda)◊ segretu testimonzu deo istesi de sos cumplotos chi si sunt ordidos (C.Longu) 2. a bídere unu cumplotu in d-unu terighinu cheret nàrrere carchi cosa?

cumpodèssiri cumpadèssere

cumpoltaméntu , nm: cumportamentu Definitzione sa manera chi unu tenet de istare e de fàere Tradutziones Frantzesu conduite Ingresu behaviour Ispagnolu comportamiento Italianu comportaménto Tedescu Benehmen.

cumpoltúra , nf: cumpostura Definitzione su cumpònnere, cumponimentu, siat coment'e cosa siat coment'e manera fintzes de si mòvere, de istare, de bestire (nau de sa persona); trastu o prendha chi si ponet in dossu po bellesa; cumposta de ingannos, ingannia Sinònimos e contràrios cumponidura / prendha, tràmmudu / cdh. cumpustura / abberintu, estremagiogu, imbovu, ingànniu, tramòglia, trampa, troga Frases sunt cantones de una tzerta cumpostura: bi at sonetos, otadas e duinas ◊ sos mustatzos chi giughes ti batint fea e pro cumpostura faghes sa figura de sa marmota! ◊ cust'isposa est bella de cumpostura: alta, sútili e liura ◊ fit pitzinna modosa in su faedhu e in sa cumpostura ◊ dh'apu assimbillau a sa cumpostura e a su fuedhai ◊ funt a carris in foras sene mancu una folla de figu de cumpostura ◊ passant in cumpostura de festa is gherreris Ètimu spn. compostura Tradutziones Frantzesu composition, pièce Ingresu composition Ispagnolu composición Italianu composizióne, portaménto Tedescu Komposition, Haltung.

cumponidòre, cumponidòri , nm Definitzione chi o chie cumponet calecuna cosa (cantones, música o àteru); chie ponet paghes, ponet de acórdiu duas o àteras personas; personàgiu prus importante, su cicidore capu de Sa Sartíglia, su chi bestit sa Massaja manna cun s'agiudu de is Massajedhas e apustis dh'acumpàngiant àteros duos cicidores, su Primu e Segundu Cumponidori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu compositeur Ingresu composer Ispagnolu compositor Italianu compositóre Tedescu Komponist.

cumponidúra , nf Sinònimos e contràrios cumpoltura, cumponimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu composition, pièce Ingresu composition Ispagnolu composición Italianu composizióne Tedescu Komposition.

cumponiméntu , nm Definitzione su cumpònnere calecuna cosa e fintzes sa cosa chi si faet o chi si cumponet Sinònimos e contràrios cumpoltura, cumponidura Tradutziones Frantzesu pièce, composition Ingresu composition Ispagnolu composición Italianu componiménto, composizióne Tedescu Komposition.

cumpòniri, cumpònnere, cumpònni, cumpònniri , vrb Definitzione unire, pònnere impare partes diferentes chi serbint a unu matessi iscopu, a fàere una matessi cosa, fintzes assentare sa linna faendhodha a fasches; pònnere bene o agiustare su bestimentu in dossu, pònnere apostu sa cosa in su logu, in domo: nau de sa persona, fintzes àere unu cumportamentu coment'e chi siat totu apostu, fintzes po finta; pònnere paghes, pònnere de acórdiu duas o àteras personas; adatare e migliorare, giare unu bellu gustu (foedhandho de papares) Sinònimos e contràrios campaniare 1 / allaputzai, chinchinnare, cuncodrai, mudai | ctr. scuncordai Frases in mesu a tantas modas cumponia s'istória de custa vida mia ◊ sa prucissioni cumentzat a si cumponni ◊ no connosco a fundhu sas cosas chi cumponent custu mundhu ◊ totugantos, sos cundhimentos, cumponent su mànigu 2. fit isse chi cumponiat sas brigas, sos malumores chi iscontzaiant sas famílias ◊ su chi faghent sos macos lu devent cumpònnere sos sàbios ◊ fut un'ómine sàbiu chi sa zente giamaiat candho bi aiat de cumpònnere pretos ◊ mellus a si cumpònniri chi no a curiai! ◊ andhaiat a s'aposentu de su fizu e torraiat a cumpònnere sos trastes suos ◊ da fit in chirca de binu, Pedru… però deviat cumpònnere! 3. a su minestrone li cheret sa pilarda de pumata ca lu cumponet ◊ de carena fit leza e no la cumponiat sa bestimenta Sambenados e Provèrbios prb: richesa cumponet fintzas machine ◊ sos bestires cumponent finas s'àinu Ètimu ltn. cumponere Tradutziones Frantzesu composer, réconcilier Ingresu to settle Ispagnolu componer Italianu compórre, pacificare Tedescu schlichten.

cumpónzu , nm Definitzione unu tanti de cosa de pigare assentada, unu càrrigu (es. linna).

cumporài comparài

cumportài , vrb: cumportare Definitzione nau de cosas de papare o bufare, mantènnere sa naturalesa issoro ammesturandhosi cun àteras; àere una manera de fàere o de istare, mescamente po totu su chi podet pertocare is àteros Sinònimos e contràrios agguantai, baliai Frases custu est unu binu chi cumportat àcua meda 2. custu pisedhu si cumportat bene Tradutziones Frantzesu se conduire Ingresu to behave Ispagnolu comportarse, portarse Italianu comportarsi Tedescu sich benehmen.

cumportaméntu cumpoltaméntu

cumportàre cumportài

cumposisciòne, cumpositziòne, cumpositziòni , nf Definitzione cosa, poesia o àteru chi si cumponet, ammesturu de cosas diferentes po unu matessi iscopu, su pònnere impare o cuncordare partes diferentes po fàere una matessi cosa Sinònimos e contràrios cumponimentu / cumpoltura, cumponidura.

cumpòsta , nf Definitzione su cumpònnere, cuncordada de àere calecuna bisura Sinònimos e contràrios cuncordu / aparéssida, cumpàssida Maneras de nàrrere csn: fàghere sa c. = fai una cosa po sa cumpraxéntzia; c. de ingannos = muntone de trampas, de trogas Frases fàbbricu mannu auguro chi fatat chi diat a Patada sa cumposta (Pirastru) 2. mi ndhe aosto fintzas de faedhare e b'isto solu a fàghere sa cumposta 3. bi andho a fàghere sa cumposta, ma no ndh'apo gana (G.Ruju).

cumpostèsa , nf Definitzione manera de istare, sérios, cun educatzione Tradutziones Frantzesu maintien correct, bonne tenue Ingresu composture Ispagnolu compostura Italianu compostézza Tedescu Anstand.

cumpostóju , nm Definitzione portabètini de su telaju Sinònimos e contràrios cumpastore / cdh. cumpustili.