A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cambíle , nm Definitzione su pische de sa camba: su músculu prus mannu de camba, a parte de asegus de sa cannedha Sinònimos e contràrios piscioni, tílviu Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

cambilléu , nm Definitzione persona chi portat cambas longas e fines Sinònimos e contràrios anchilongu, cambilarzu.

càmbinu , agt Definitzione chi portat cambas longas Sinònimos e contràrios cambosu Ètimu srd.

cambiólu , nm: camiolu Definitzione cambigiolu, cambu piticu Sinònimos e contràrios arrampu Frases arantzu a cambiolu batiu de Narbolia Terminologia iscientìfica rbr.

cambirúgia, cambirúja , nf Definitzione cun custu númene si narant tres erbas diferentes: a) fumària ruja, podhinedhu arrúbiu o erba de pódhini, tzacarravronti (a sa calidade bianca, Fumaria capreolata, dhi narant fumisterru biancu, gimisterru fémmina); b) erba de ventu; c) préssiu de arriu o lidu 1 (Persicaria lapathifolia, P. hydropiper): is primas faent una fògia chi assimbígiat in punta a sa fògia de su pedrusèmene, faent frorighedhos longhitos, orrúbios in totu o solu in punta, su cambu est longu e atrotigau e si crocat; sa Parietaria officinalis faet is cambos, prus grussos, orrúbios e deretos, de unu mesu metro, faet a fundhu mannu cun cambos meda, a matzu fintzes mannu, s'arraighina no sicat, e sa fògia, chentza bicos, prima larga de calecunu centímetru, acabbat a punta única Sinònimos e contràrios casugotu, fumàdigu 1, fumariarrúbia, fumesterre, gimisterra / ebraentu, pigolosa / lidu 1 Terminologia iscientìfica rba, Fumaria officinalis, F. capreolata, Parietaria officinalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fumeterre Ingresu fumitory Ispagnolu fumaria Italianu fumària o muraiòla Tedescu echter Erdrauch.

cambísta , nm Definitzione chie faet su càmbiu de una moneda a s'àtera Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu cambiste Ingresu cambist Ispagnolu cambista Italianu cambista Tedescu Devisenhändler.

cambítas , nf pl Definitzione genia de cambales de furesu Sinònimos e contràrios bestiales, istiales, vosas Terminologia iscientìfica bst, cst.

càmbiu , nm, agt: càmmiu, ciambu, giambu Definitzione su cambiare; cosa o fatu a su postu de un'àteru, un'àteru; su bestimentu límpiu, àteru bestimentu diferente; in is màchinas, genia de leva po cambiare andhadura Sinònimos e contràrios càmbia, cuncàmbia, iscàmbiu, muda, tràmmudu / àteru, diferente, nou / lintepintu Maneras de nàrrere csn: dare, giare, donai una cosa in càmbiu, a càmbia = in parte de un'àtera; triballare a zoronadas càmbias, a agiudu càmbiu, a ómine càmbiu = triballare a presta càmbiu, a càmbios, agiudu torrau, fàghere a càmbiu torradu, a manu càmbia; torrare su càmbiu a unu = torrai su pratu, donai su pratu torrau, torrai s'agiudu; dare su càmbiu a unu = pònneresi o andhare a su postu de un'àteru faghindhe una cosa; dinari in càmbiu = in minudos; in ciambu = antzis, a su contràriu (ma fintzas a càmbiu apare cun àteru); èssere càmbiu, su càmbiu de unu = assimbillai a unu, èssiri precisu coment'e cussu, lintepintu cussu; in ciambu meu, tuo, suo, e gai = a su postu meu, tou, sou, in parte mia, tua, sua Frases custa chida tocat a mie a dare su càmbiu a su cumpanzu, in sa robba ◊ li at nadu si faghiat ciambos: isse de li dare s'alveghe, e cudhu li daiat sos canes 2. mighi ti apo postu su càmbiu subra de su letu, si ti che bogas sa cosa bruta! ◊ su bistimentu de is erricos s'ischeràt ca teniant prus càmbios: is pòberos teniant solu unu càmbiu 3. su dutore mi at ordinadu meighinas càmbias ◊ no mancaiant de lis batire calchi imbiada, chi sempre beniat torrada càmbia ◊ custu fógliu ti lu fato càmbiu ca est totu abbunzadu ◊ dademindhe càmbias, de cartzitas, ca custas mi sunt minores!◊ sa pinna mi l'apo comporada ciamba 4. mama mia puru mancai prangi prangi iat giau s’anedhu bellu de candu si fiat isposada, e in càmbiu dh’iant donau un’anedhu de atzarxu 5. cun frade meu faghimus su triballu a càmbiu torradu ◊ amus tzapadu sa binza a zoronadas càmbias cun Fulanu: innantis amus fatu sa mia e apustis sa sua 6. cheria dinari in càmbiu pro no bogare sos chentumiza, si cumbinat ◊ dhis est iscarésciu unu portafolliedhu prenu de dinai in càmbiu, de s'allimúsina, iscedaus! 7. sa fiza est càmbia de mamma ◊ millu su càmbiu de Pinóchio! Sambenados e Provèrbios smb: Cambiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu échange Ingresu change, spare-part Ispagnolu cambio, cambio Italianu càmbio, ricàmbio, muta Tedescu Wechsel, Wechseln, Häutung.

càmbiu 1 , nm: càmio, càmiu Definitzione mezu mannu a motore po carrare cosa / min. camiedhu Sinònimos e contràrios autocarru Frases so annanne a bídere ite lis at cumbinatu a s’isteglieri e a su càmiu de su late ◊ cussu tenet una domo e una corte manna chin d-unu portale chi b’intrat su càmiu Terminologia iscientìfica trps Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu camion Ingresu lorry Ispagnolu camión Italianu càmion Tedescu Lastwagen.

cambivràchinu , agt Definitzione chi portat is cambas trotas, a frache Sinònimos e contràrios anchivràchinu Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd.

cambixédhu , nm: cambuedhu Definitzione min. de cambu, cambigiolu, trunchighedhu de erba Sinònimos e contràrios arrama, cambizolu, rampighedhu, ratutzu Frases apu segau unu cambuedhu de murta po dha ponni in sa petza de procedhu Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu petit rameau Ingresu twig Ispagnolu ramito Italianu ramoscèllo Tedescu kleiner Zweig.

cambizadòre , nm Definitzione domadore, annestradore de cuadhos Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dompteur de chevaux Ingresu horse-breaker Ispagnolu domador de caballos Italianu domatóre di cavalli Tedescu Zureiter.

cambizàre , vrb Definitzione annestrare, domare unu cuadhu a camminare comente bolet chie dhu cicit Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dresser un cheval Ingresu horse training Ispagnolu adiestrar el caballo Italianu addestrare il cavallo Tedescu zureiten.

cambizòla, cambizólu Sinònimos e contràrios cambigiólu

cambòne , nm: camboni 1 Definitzione ispétzia de aprigu de linnàmene cun birdiera chi si ponet in s'apertura de is crésias, de is arcovas Sambenados e Provèrbios smb: Cambone, Camboni Terminologia iscientìfica dmo Ètimu ctl. cambró Tradutziones Frantzesu vestibule, narthex Ingresu alcove screen Ispagnolu palanquín, litera Italianu bùssola d'alcòva Tedescu Windfang.

cambòne 1, cambòni , nm Definitzione in sa camba de su porcu, s'orrugu de su benugu a su brúciu de su pei Frases po su fenughedhu poneus cambone de procu Terminologia iscientìfica crn.

cambòni 1 cambòne

cambòni 2 , agt Definitzione nau de unu, chi est pagu abbistu, chi no est tanti àbbile Sinònimos e contràrios cartzellete, casticau, managu.

cambòrra , nf Definitzione camba, anca, ma nau a disprétziu Ètimu srd.

cambósu , agt Definitzione chi portat cambas bonas, mannas Sinònimos e contràrios càmbinu Sambenados e Provèrbios smb: Cambosu Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd.