fidéscia , nf Sinònimos e contràrios fide Frases vois no azes fidéscia in su Segnore! ◊ in ite as postu sa fidéscia tua? (N.Rubanu)◊ su tratamentu issoro imbestiat fidéscia.
fídi fíde
fidiàlva , nf Sinònimos e contràrios atzara, bentzígliu, bidichinzu, elighinzu, ertessu, filichinzu, inteltzu, lutzara, medichinzu Terminologia iscientìfica rbl, Clematis cirrhosa, C. vitalba Ètimu itl. vitalba.
fidighéglia , nf: figadéglia Definitzione papare de figau; frisciura de angione cota a cassoledha Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl.+spn. fegatelli + higadilla.
fidigósu ficadósu
fídigu fícadu
fídriu, fídru , nm: bidri*, fridu 1, vidru Definitzione genia de minerale, sitzillu netu, chi lassat passare sa lughe e su calore / a./c. a logos faent distintzione tra su minerale, chi narant imbidri, e fídriu chi narant po su materiale fatu a lastras fines po is aperturas de sa domo o serru Sinònimos e contràrios cidru 1, imbidri 2. bi tenet una credentza a fridos prena de servítzios de latzinu ◊ depu isciacuai is fídrius de sa fentana.
fídu , nm: firu Definitzione
fide chi si giaet a unu chi no portat dinare in su mamentu chi est comporandho / donai, pigai, comporai, bèndiri (e fintzas trabballai) a fidu = dare a impréstidu, comporare, bèndhere a dépidu, a bufu, a créntia
Sinònimos e contràrios
dépidu,
impréstidu
Frases
candu mai a unu arricu che a tui no dhi donant sa cosa a firu?!
Ètimu
itl.
fido
Tradutziones
Frantzesu
dette,
crédit
Ingresu
debt,
credit
Ispagnolu
crédito
Italianu
débito,
crédito
Tedescu
Kredit.
fidúcia , nf: fidútzia Definitzione
genia de fide, de crétia / àere a ccn. in fidútzia = dàreli fide, fidàresi de ccn.
Sinònimos e contràrios
fide,
fidéscia
Frases
fidúcia tenindi e no ndi geist! ◊ soe sa prus chi ti apo in fidútzia
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
confiance
Ingresu
confidence
Ispagnolu
confianza
Italianu
fidùcia
Tedescu
Ansehen.
fiduciàriu , nm Definitzione persona fidada chi si ponet in parte de un'àteru a fàere calecunu impreu o dovere.
fidútzia fidúcia
fidutziósu , agt Definitzione chi s'intendhet seguru, forte, chi tenet bonu ibertu, aficu Sinònimos e contràrios afideadu, isperanciosu, isperansciadu | ctr. disisperadu Ètimu itl. fiducioso.
fièli fidèle
fièra , nf Definitzione partza manna de mercau, de ammostu, logu de mercau mannu inue ponent is paradas po bíere e bèndhere Sinònimos e contràrios malcadu Frases in sa fiera de Abbasanta bendhent su bestiàmine ◊ in Castedhu faghent sa fiera campionària Terminologia iscientìfica bdh Ètimu itl.
fieràrzu , nm Definitzione comporadore de bestiàmene chi girat is fieras Ètimu srd.
fíere , vrb Definitzione pònnere sa fitura, cravare s’arraiga a is fundhos de sa cosa prantada; púnghere (f. s'acu) Sinònimos e contràrios acerbonai, acradiare 1, apalincionai, arradicare, impalai, incradiare Ètimu ltn. figere.
fierèsa , nf Definitzione sa calidade de chie est fieru Sinònimos e contràrios inchérrida.
fiéru , agt Definitzione chi est prontudu, chi si faet arrespetare e tímere, fintzes malu Sinònimos e contràrios incherridu Terminologia iscientìfica ntl.
fiètu , nm Definitzione pramma filada a codriola po fàere is iscovas (de pramma etotu) Sinònimos e contràrios restiga 1 Terminologia iscientìfica rbr.
figadéglia fidighéglia