imbannugài , vrb Definitzione tròchere o indrúchere is cambas ponendho is benugos in terra a denanti Sinònimos e contràrios imbenuciare*, ingenugai Frases comenti fuant ballendi est passau su cummunigae, ma nemus si est imbannugau e ant sighiu a ballae.
imbaràda , nf Definitzione su imbarare; su si firmare Sinònimos e contràrios firmada 2. at fatu s'imbarada che de fronte a una losa Ètimu srd.
imbaradórju, imbaradórzu , nm Definitzione logu a ue s’imbarare, acostire po si agguantare o pònnere, o fintzes gente chi giaet agiudu Sinònimos e contràrios arrambu, imbaru Frases sos malàdios prus a grabbu malu, si ant dinare e imbaradorjos, los imbiant in América ◊ chirco un'imbaradorju, un'aggarru de sicuràntzia (M.Piga) Ètimu srd.
imbaradúra , nf Definitzione su imbarare Ètimu srd.
imbarài , vrb: imbarare,
imbarari,
immarare Definitzione
istare firmos, abbarrare fintzes ibertandho; pònnere acanta, in pitzu o coment’e acostiu a calecuna cosa o logu po pausare o àteru; incrubare, abbasciare coment’e orruendho a un’ala
Sinònimos e contràrios
abarrai,
abertai,
addurae,
afrimai,
arremai 1,
aturai,
tratèniri
/
acotzai,
afacai,
arrambare,
imbarrigare,
pònnere
/
ispendhentare,
parangai,
tambulare
Maneras de nàrrere
csn:
imbarare sa zanna = serràrela ma no dereta, a manera chi istet pagu pagu iscanzada o a donzi modu chentza la friscare; i. de assentu = abarrai de acórdiu
Frases
nàrali ch'imbaret a candho passat sa fioca ◊ a imbaras un'iscuta? ◊ su pisedhu fit duos meses imbarendhe su fúbbaru de pedhe ◊ s'imbaraiat in faedhadas longas (A.Paba)◊ o un'iscusa o s'àtera, fateit imbarare a tiu Nigola finas a su sero ◊ su catziadore isparat e su puzone imbarat mortu ◊ no cherjo èssere unu trastu imbarau in mesu de cosas betzas ◊ sa cumpagna tua ti est imbarendhe cun su coro allutu
2.
su carru si ch'est imbarau a su parapetus ◊ semus imbaratos a su muru ◊ dhi fut beniu un'iscimíngiu e si fut imbarau a su marroni ◊ fut sétziu, cun is manus imbaradas a is còscias ◊ candho ibbabbu istentavat a ghirare, immamma s'imbaravat a su canterile, cun sos òcios in sa mina ◊ pigat su pitariolu, si dh'imbarat a lavras e cumènciat a sonare ◊ fut imbara imbara ca no si poderàt prantau po su binu chi s'iat bufau
3.
su càrrigu est imbarau a una parti ◊ su mururdu lu peso imbarau ca aguantat de prus
4.
sos poetas lis dant su chi emmo imbarendhe de assentu de si presentare su sàpadu pro sa festa
Sambenados e Provèrbios
prb:
a chie li dolet sa dente sa limba s'imbarat
Tradutziones
Frantzesu
appuyer
Ingresu
to lean,
to lay
Ispagnolu
apoyar
Italianu
appoggiare
Tedescu
lehnen.
imbarandíglia , nf Sinònimos e contràrios barandíglia.
imbaràre, imbaràri imbarài
imbaratàre , vrb Definitzione abbasciare o calare is prétzios, pònnere prus a baratu is cosas de bèndhere Sinònimos e contràrios abbaratai, arrebbasciai, imbaratire | ctr. incarie Ètimu srd.
imbaratéri , agt, nm Definitzione chi o chie portat ingannu bendhendho cosa Frases no fatzast afàrius cun cussu: lah ca est unu pagu imbarateri!
imbaratiméntu , nm Definitzione
su imbaratire, su abbasciare de is prétzios
Sinònimos e contràrios
rebbàsciu
| ctr.
incarimentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
baisse
Ingresu
fall
Ispagnolu
rebajas
Italianu
ribasso
Tedescu
Preisnachlaß.
imbaratíre , vrb Definitzione
calare de prétziu, abbasciare is prétzios
Sinònimos e contràrios
abbaratai,
abbaratire,
abasciai,
arrebbasciai,
ibbalorie,
imbaratare
| ctr.
incarie
Frases
sa cosa no imbaratit, no!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
baisser les prix
Ingresu
to reduce prices
Ispagnolu
rebajar
Italianu
ribassare il prèzzo
Tedescu
herabsetzen.
imbaratíu , pps Definitzione de imbaratire Sinònimos e contràrios | ctr. incaridu.
imbaràtzu , nm: imbarratzu,
irbarratzu,
immaratzu Definitzione
trastu béciu, cosa chi si tenet a istrobbu, pigandho logu, cosa de fuliare: si narat fintzes de cosas de papare pagu de giudu, cosa chi passat sa gana chentza giare sustàntzia
Sinònimos e contràrios
baldulete,
bascaràmene,
carramacina,
istivuzu
Frases
at passadu parte de sa vida in mesu de sos imbaratzos ◊ ses solu rafiendhe in sa terra, istratzendhe imbarratzu ◊ no ti dao immaratzu cun is mutetos mios ◊ lu reduint che bículu de istratzu de che frundhire in mesu de s'imbarratzu
2.
lea unu mossu de pane e casu, chi cussos imbarratzos no ti faghent nudha!
Ètimu
itl.
imbarazzo
Tradutziones
Frantzesu
bagatelle
Ingresu
bulk
Ispagnolu
trasto
Italianu
qlsc. di ingombrante
Tedescu
Sperrgut.
imbarbàre , vrb Definitzione pònnere cotza a su carru Sinònimos e contràrios cotare.
imbarbaríre , vrb Definitzione essire bàrbaru, essire malu, metzanu, arestare Sinònimos e contràrios agrestare, imburdiri Frases a pagu a pagu su logudoresu armoniosu e dulche si corrumpeit, misciadu de mala manera a s'italianu, s'imbarbareit, no fit piús ne saldu ne italianu (P.Gaias).
imbarbissàu , agt Definitzione its, barbivatu? tramunadu? (che postu de barbissa) Frases est prexau, totu bèni imbarbissau po andai ca dh'ant cumbidau a prandi.
imbarbíu , agt: imbrabiu Definitzione nau de fundhos, matighedhas, cosa prantada, chi portat barbas, chi at bogau arraighinas tropu in pitzu, fintzes fora de sa terra Ètimu srd.
imbarbugliàre , vrb: imbrabbulliare Definitzione nau de su foedhare, coment’e barbugliai, betare apare de no si cumprèndhere, su si troboire foedhandho Sinònimos e contràrios atrepillai, intrebedhai, trebedhai Frases imbarbugliamus sa limba issoro chi non cumprendhant prus s’unu a s’àteru ◊ est limbidentu e faedhendhe s'imbrabbúlliat ◊ no t'imbrabbúllies! 2. sa gente fit totu asciuconada e imbarbugliada Ètimu itl. ingarbugliarsi.
imbarbúgliu , nm: imbrabbúlliu Definitzione su imbarbugliare, cosa betada apare de no si cumprèndhere prus nudha Frases in sa gherra s'intendhiat un'imbarbúgliu mannu Ètimu srd.
imbarcàda imbalcàda