istagiòne , nf: istajone,
istasione,
istaxone,
istazone,
istezone,
stagioni Definitzione
donniunu de is bàtoro tempos de s'annu (beranu, istade, atóngiu, ierru) diferente po comente sa Terra si agatat cun su Sole e tanti prus diferente cantu prus unu logu ndh'est atesu de s'ecuatore mescamente po su tanti de lughe e de calore chi orruet a sa Terra e po sa longària de is dies e de is notes
Frases
tres istajones istas remunidu ◊ in s'istagione iggrabba isfidaiat bentu e abba ◊ est in beranu, s'istaxone bella ◊ tempus, proite faghes de sas tuas? prima faghias bàtoro istajones, como ndhe ses faghindhe solu duas!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
saison
Ingresu
season
Ispagnolu
estación
Italianu
stagióne
Tedescu
Jahreszeit.
istagiòne 1 , nf Definitzione s'areste de s'ispigamúrina Sinònimos e contràrios astagione Frases si pulit sa lana dae s'istagione.
istàgiu istagílu
istagliài istagiài
istàgliu istagílu
istagnàda , nf: istangiada, istanzada, stangiada Definitzione genia de frascu o fintzes àteru istrégiu de làuna o de terra Sinònimos e contràrios ampudha Frases isterret sa bértula, asuba su pane, e s'istanzada de s'abba a su costau Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. stagnata.
istagnài , vrb: istagnare,
istainare,
istaniare,
istanzare,
stainai Definitzione
pònnere s'istagnu o àteru materiale a pígiu a un'istrégiu siat ca est prus sanu e siat po tupare si portat istampighedhos; sardare cun istagnu; si narat fintzes de su sàmbene chi perdet una segada, in su sensu de si firmare cagiau, de dhu fàere firmare de essire
Sinònimos e contràrios
calafatai,
tupai
/
immartare
Frases
isterzu de ràmine cheret istanzadu ca est perigulosu chi fetat male ◊ cust'isterzu cheret istanzadu ca falat in carchi istampighedha ◊ sa nave dha fatesint armare, únghere e istanzare torra ◊ sas cubas líchidas si ponent cun abba pro istanzare innantis de bi torrare a pònnere binu
2.
cussa segada est manna e su sàmbene no b'istanzat si no la fascas ◊ daghi at bidu su sàmbene falendhe at chircadu chelu de ranzolu pro istanzare
Tradutziones
Frantzesu
étamer,
étancher
Ingresu
to tinplate,
to staunch,
to watertight
Ispagnolu
estañar,
restañar
Italianu
stagnare
Tedescu
verzinnen.
istagnàle , nm: istaniale, istanzale Definitzione genia de istrégiu Sinònimos e contràrios boale, caltzida, pipordo, umpuale / cdh. stagnali Frases aispeta chi minta sa manu in cudhu istagnale de abba! ◊ andhat cun s'istagnale pienu de màndhigu pro addescare sas pudhas Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.
istagnàre istagnài
istàgnu , nm: istàngiu,
istàniu,
istanzu,
stàngiu Definitzione
elementu chímicu de símbulu Sn, númeru atómicu 50 e pesu atómicu 118,7: genia de metallu de colore biancàciu, modhe, chi iscàgiat a temperadura bàscia, bonu mescamente po dh'ammesturare (es. cun s'arràmene faet su brunzu) o po carragiare àteros metallos po dhos amparare de si ossidare
Frases
bi aiat una bolta vintichimbe soldadedhos de istagnu
Terminologia iscientìfica
mtl
Tradutziones
Frantzesu
étain
Ingresu
tin
Ispagnolu
estaño
Italianu
stagno
Tedescu
Zinn.
istàgnu 1 , nm: istàinu, istani, istàniu 1, istannu, istanzu 1, stagnu Definitzione abba abbarrada: tretu de mare, de abba bàscia, nau fintzes mari mortu, chi est abbarrau acorrau in sa terra (comente custa at avantzau), in logos in paris acanta a mare e in calecunu tretu (buca) apertu a su mare (chi però si narat biu, agiummai coment'e chi s'istagnu siat mare mortu, comente puru si narat ma est antzis erricu de vida) Sinònimos e contràrios stangioni Frases eco s'istannu, eco su mare! Terminologia iscientìfica slg Ètimu itl., spn. stagno.
istài iltàre
istainàre istagnài
istàinu istàgnu 1
istajèra istadèa
istajíre iltasíre
istajonaméntu , nm Definitzione su istajonare.
istajonàre , vrb: istasionare, istazonare Definitzione lassare a tempus meda, nau de linnàmene, de cosas de papare o àteru, a manera de pigare calidades méngius Sinònimos e contràrios istesonare Frases pro casu istasionadu daent regotu!
istajòne istagiòne