A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

istallòne , agt, nm: stalloni Definitzione cuadhu cogiudu de casta, po sa monta, a parare arratza Sinònimos e contràrios ammessarzu, coberidori Ètimu itl. stallone.

istallonèra , nf Definitzione istalla inue si tenent is istallones.

istallonéri , nm Definitzione unu chi contivígiat is istallones, ue si pesat cuadhos.

istàllu istagílu

istàllu 1 , nm Definitzione domos cun aposentos meda, pruschetotu in su sartu; buidu de mata o de orroca inue at fatu su niu e su mele s'abe Sinònimos e contràrios dommo / casa / cdh. stadhu Frases abberit su bracone e bidet totu s'istallu impostadu, inghiriadu de bandhidos! ◊ so trancuillu in domo mia: tenzo unu bellu istallu de granitu 2. daghi si agataiat un'istallu si bi poniat unu sinnale pro no lu tocare àtere ◊ sos puzones chi no benint regoglidos si ndhe andhant e, si agatant un'àlvure tuvudu, formant un'istallu Ètimu itl. stallo.

istàllu 2 , nm Definitzione istentóngiu a fàere unu pagamentu Frases mira chi cussu no ti fatzat istallu! (G.F.Sedda) Tradutziones Frantzesu retard de paiement Ingresu arrearage Ispagnolu morosidad Italianu morosità Tedescu Säumigkeit.

istàmacu , nm: istòcamu, istòcomo, istòcomu, istògamu, istògomo, istògomu, istòmacu, istòmagu, istòmmacu, istòmogu, itògomo, stògamu Definitzione arremu de sa carena ue su papare matzigau tratenet, ammesturat e in parte si digirit: est a bisura de sacu, de calecunu prammu de longària, prus largu a un'ala, prus istrintu comente acabbat a sa essia a cara a s'istentina, postu a istúturu asuta de su parasàmbene chi dh'istàgiat de is prumones e de su coro; est fatu a bàtoro pígios de intessidura, arrasposu a parte de aintru, lisu a parte de fora, dhue cabet de litru e mesu a duos e mesu de cosa e si istringhet e illargat a barigua: in sa essia a cara a s'istentina portat una genia de nodu o anedhu chi si istringhet o aperit tupandho o faendho passare su papare de sighire a digirire in sa prima parte de s'istentina Maneras de nàrrere csn: forte de i. = chi no est gai fàtzile a li fàghere a ganamala sas cosas; pònnere in s'i. (nau de una cosa papada)= zúgherela a pesu ora meda chentza la pòdere tizirire; furriare s'i. = fai a ganas lègia; fàghere istògomo malu = (nadu de cosas de manigare) fàghere a ganamala, (nadu de chistiones, fatas e gai) istare male, dispiàghere meda coment'e ofesa; abbunzare, apachiare s'istògomo = papai calincuna cosa po allebiai su fàmini; zúghere s'i. a nodu mortu = serrau po dispraxere mannu Frases sentiant sas fritzas de sa gana punghènnelis s'istàmacu ◊ cun custu fàghere mi as giradu s'istògomo! ◊ cussa cosa chi apo manigadu mi est posta in s'istògomo ca fit frita ◊ dogni mesura de capatzidade cuntenit cudhu tantu: ma s'istògomo de su cristianu est un'isterzu fatu in modu istranu! Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. stomachus Tradutziones Frantzesu estomac Ingresu stomach Ispagnolu estómago Italianu stòmaco Tedescu Magen.

istambecàre , vrb Definitzione fàere sa móvia coment'e orruendho Sinònimos e contràrios trabbucare.

istamenàre , vrb Definitzione aprontare s'ordiu in su telàrgiu.

istàmene , nm: istàmine, istàmini, istamu, stàmini Definitzione sa parte prus bona de sa lana, de su linu; filau de lana fine; parte mascu de is frores chi portat su podhinedhu chi ingendrat s'óvulu o céllula fémina Sinònimos e contràrios bidhu, istaminzu / istamentu Frases betados in palas giughiant sacos de lana de primu istàmene ◊ is pillonis portant istàmini de dogna ginia Ètimu ltn. stamine(m) Tradutziones Frantzesu étamine Ingresu stamen, fine carded wool Ispagnolu estambre Italianu stame Tedescu Gespinst, Stamen.

istaméntu , nm Definitzione parte mascu de is frores, genia de filighedhu chi in punta portat coment'e unu butonedhu cun su pódhine chi ingendrat s'óvulu o céllula fémina Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu étamine Ingresu stamen Ispagnolu estambre Italianu stame Tedescu Stamen.

istaméntu 1 , nm Definitzione su istare, su si firmare a istare; in su Regnum Sardiniae (istadu de Sardigna asuta de domíniu angenu de su 1409 a su 1847 candho is Savoia ant betau apare sa Sardigna cun is àteros istados chi teniant in su continente) fit donniuna de is tres partes de su "Parlamentu", chi formaiant is feudatàrios, sa gerarchia de sa Crésia e is rapresentantes de is citades Frases faghe istamentu in sa funtana de s'amore, fizu meu! ◊ no fit cuntentu de s'istamentu sou Ètimu ctl., rgn. estament, estamento.

istàmine, istàmini istàmene

istamínzu , nm Sinònimos e contràrios istàmene.

istàmpa , nf, nm: istampu, stampu Definitzione genia de apertura pitichedha, tundhita, prus che àteru fata cun aina o àtera cosa puntuda; in sa carena, su tretu comente acabbat s'istentina; trebballu de iscritura de un'òpera fata a machinàriu / min. istamputza, istampighedhu, stampuedhu, istamparedha, stampetu (in bocí a s. = bochire in pagu tretu, nadu de su porcrabu candho lu bochint in pagu tretu colendhe fuindhe in dainanti de sa posta) Sinònimos e contràrios buchitedhu, stuviolu, stuvioni, tupa 1, tupusone, tuviolu / pertusu / imprenta Maneras de nàrrere csn: s'istampu de sa crai = sa tupa; proas de istampa = pàzines chi s'imprentant a bídere comente essint, o fintzas totu s'òpera istampada pro poder bídere si bi at irballos de currèzere Frases s'ira e su molóstiu li creschiant in sa carena a cada istampu chi fachiat in sos oros de su ziru (S.Spiggia)◊ no lu podiant agatare in perunu chizolu, ne in peruna istampa ◊ sicunnu s'istampu su babbarrotzi ◊ sestas un'istamparedha e che pones sas otinas 2. is istampus sunt po allebiai is fiancus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trou, orifice Ingresu hole, orifice Ispagnolu agujero Italianu buco, fóro, orifìzio Tedescu Loch.

istampabbarríle , nm Definitzione genia de bobboi chi istampat sa linna Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

istampadòre , nf Definitzione chie faet trebballos de istamperia Tradutziones Frantzesu typographe Ingresu printer Ispagnolu tipógrafo Italianu tipògrafo Tedescu Drucker.

istampadúra , nf: stampadura Definitzione su istampare Sinònimos e contràrios trapadura Ètimu srd.

istampài , vrb: istampare, stampai Definitzione fàere istampos; foedhandho de iscritura, iscríere líbberos, giornales e àteru in tipografia, a machinàriu (fàere cópias)/ i. moneda = fàghere su dinari Sinònimos e contràrios istuvare, istuviolai, istuvonare, patungi, pertuntare, spunciai, trapai, tupusonare / imprentai Frases a fortza de lu pònnere in su fogu, su labiolu si est istampadu ◊ finas in annada bona male campas: iscudes cascu chi s'aera istampas! (Màsala)◊ una balla li aiat istampau sa zubba 2. sas tipografias istampant líbberos, giornales, e gai Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu percer, estamper, imprimer Ingresu to print, to pierce Ispagnolu agujerear, imprimir Italianu forare, stampare Tedescu lochen, drucken.

istampamúru , nm Definitzione pigione, genia de topi de mata Sinònimos e contràrios grotzinu, stampagresura Terminologia iscientìfica pzn, Sylvia communis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fauvette Ingresu whitethroah Ispagnolu curruca zarcera Italianu sterpàzzola Tedescu Dorngrasmücke.