A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mendhulíta , nf Definitzione méndhula ancora pitichedha, cun su chiu ingendrau e cun su corgiolu modhe modhe Sinònimos e contràrios cucuja, mendhuledhu.

mendhulitàdu , agt Definitzione nau de su panevresa, carasau, chi est coment'e a méndhulas, cun tretighedhos supesaos a bisura de méndhula (po su vapore chi si format e istacat is duos pígios de su pane, ma deosi solu a tretighedhos) Frases sa perra de subra est piús lixa e colorida, sa de suta mendhulitada e giara (A.Langiu) Ètimu srd.

mendigài , vrb: mindhigàre, mindigai, minnicare Definitzione pedire sa lemúsina, fàere su pedidore; torrare, o èssere, a míndhigu Sinònimos e contràrios lemusinai, pedie, pedulianare, mischinzare / abasciai, amenguai, immenguare, miminare, torrae / arrunzinare | ctr. donai, giare / errichire Frases a unu mindhigu no li mancat it'e mindhigare ◊ cussos no si abbarrant a mannos a minnicare pasturas e mànnicos dae palas de sos àteros 2. est mindigada sa sustàntzia chi lompit a is fròngias Tradutziones Frantzesu mendier, être en difficultés financières, vivre dans la gêne Ingresu to beg, to be in shortage Ispagnolu mendigar, vivir en la estrechez Italianu mendicare, èssere in ristrettézze Tedescu betteln, in beschränkten Verhältnissen leben, abgebrannt sein.

mendighéntzia , nf: mindighéntzia Definitzione su èssere in bisóngiu, in poberesa manna, su èssere tropu pagu de sa cosa; su èssere atacaos a sa cosa, arrestigos, su èssere de malugoro Sinònimos e contràrios atzicadura, atzicaria, mendhicu, mindighíngiu, poberesa, tzichignu | ctr. bundhàntzia Frases sa sua fiat una mindighéntzia chi no fadiat a cuai nimmancu a unu tzurpu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu indigence, pénurie Ingresu poverty, scarcity Ispagnolu indigencia, avaricia Italianu indigènza, scarsità Tedescu Elend, Not.

mendigósu , agt, nm Definitzione chi o chie giaet o faet sa cosa a míndhigu, chi est de manu istrinta, fintzes po no perdimentare sa cosa Sinònimos e contràrios arrisparmiosu Frases issu fiat mesuradori mendigosu e no nci fuliàt unu bestiri si no fiat béciu meda (R.Spissu) Ètimu srd.

mendígu mendhícu

mendóngu mandóngu

méndua méndhula

menduarròca , nf: mindorroca, minorroca Definitzione sorfatu de allumíniu e de potàssiu impreau po conciare is pedhes Sinònimos e contràrios lumenderoca* Frases asuba de sa ferida dh'ant frigau unu pimpiredhu de menduarroca ◊ sa pedhi s'acònciat cun sa menduarroca.

méndula méndhula

méndula 1 , nf Sinònimos e contràrios menduledha Terminologia iscientìfica psc, maena maena Ètimu itl. mendola.

mendulàri , nm Sinònimos e contràrios mendhuladu, mendhularju Ètimu srd.

mendulàu mendhulàdu

mendulàxu mendhulàrju

mendulèdha , nf Definitzione genia de pische de mare, piticu, cantu a una sardina ma prus grussu e ladu, unu pagu in colore birde, cun d-unu marcu niedhu in costaos, pintirighinos asulos, cun iscata chi a dha tocare est arrasposa: est unu pische innanti mascu – e faet su sèmene chi chistit in d-una busciuca – e apustis est fémina e faet is oos chi ingendrat cun su sèmene suo etotu Sinònimos e contràrios ciàula, ciúcara, méndula* 1 Terminologia iscientìfica psc, maena maena Tradutziones Frantzesu mendole Ingresu kind of fish (maena vulgaris ) Ispagnolu chucla Italianu mènola Tedescu eine Laxierfischsorte.

mendulédhu mendhulédhu

mène , prn Definitzione prn. de 1ˆ persona sing. impreau sèmpere coment'e cmpl. indiretu: pro m., dae m., de m., in de m. Sinònimos e contràrios me*, mie Frases pro mene, prus de mene ◊ si no fit istau pro mene!… ◊ s'ocrada sua torta e terrorosa mi l'apo bida pro tantas dies supra de mene ◊ tra mene e mene mi so natu…◊ disitzo pro mene su chi preco pro àtere ◊ ma càstia, depiat sutzèdede própriu a mene!… Tradutziones Frantzesu moi, me Ingresu me Ispagnolu mí Italianu me Tedescu meiner (Gen.), mir (Dat.).

menentàre , vrb: ammenetzare*, menetare, menetzare, minatare, minetare, minetzare Definitzione fàere minetas, ammeletzos, fàere a tímere impromitindho dannu, male, cropos o àteru Sinònimos e contràrios ammabetzai, meletare Frases mi ant minetzau de morte pro sa disamistade de sa famíglia mea ◊ mi aias minatadu de mi dare sa morte ◊ a s'isposu meu, chi m'iat lassau, dh'io menetzau ma no dh'io fatu nudha Tradutziones Frantzesu menacer, intimider Ingresu to menace Ispagnolu amenazar, intimidar Italianu minacciare, intimidire Tedescu drohen (di=mit+Dat).

meneschidòre , agt Definitzione chi meressit, chi si dhu meritat Sinònimos e contràrios meressidore*, meritosu Frases meneschidore no ses de ti portare a su Parnasu pro limare su versu de s'autore (P.Mereu).

menèsci, menèsciri manèsci