A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mudhímini modhímene

mudhína modhína

mudhinàre modhinàre

mudhióncu , agt Definitzione chi est modhe modhe, chi no agguantat, nau fintzes de gente chi no padit, chi no est de agguantu Sinònimos e contràrios brodhe, modhossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flasque, ramolli Ingresu flabby Ispagnolu flàccido, flojo Italianu flàccido, infrollito Tedescu schlaff.

mudhitzína modhíci

mudhitzósu madhitzósu

mudhítzu modhíta 1

mudhòre , nm Sinònimos e contràrios annarbamentu, mucore.

mudhúru , nm Definitzione lauguadhinu, erba de cogas, imbriaga molentis, genia de erba velenosa Sinònimos e contràrios búdharu, budhúrigu, dhúdhulu, gudhútulu, medhure, pisciaforru, pudimanu, údhuru Terminologia iscientìfica rba, Conium maculatum Ètimu srdn.

mudighíne , nm Sinònimos e contràrios mudigore, mudímine, mudine Frases cunservat in s'eternu mudighine tropu infame memória sa roca (G.Raga) Ètimu srd.

mudigòne , agt Definitzione chi acostumat a foedhare pagu, chi abbarrat meda citiu Sinònimos e contràrios muduleu, mudurcu, mutricone, mutruche, mutzurru | ctr. ciaciareri, paraletadore, tzarrantinu Frases mudigone e bonu, fit chérfidu bene e apretziadu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu taciturne Ingresu taciturn Ispagnolu taciturno Italianu taciturno Tedescu schweigsam, schweigend.

mudigòre , nm: mudijore, mudiore, mudore, mudori, mudricore Definitzione mudesa, su no s'intèndhere perunu sonu e ne boghe, su no foedhare e ne fàere perunu sonu, su èssere totu citiu Sinònimos e contràrios mudímine, mudine, mútria, mutricore, mutrione / assébiu Frases su mudiore achirrat de repente: no s'intendhent prus chidérios de pessones, de animales (L.Loi)◊ in custas badhes su mudiore ammentat cosas nadas e ismentigadas ◊ ti tocat de faedhare a sos àteros: no tenent piaghere de su mudore tou! ◊ su mudricore de sos mortos ◊ est faladu su mudore e no s'intendhet un'ae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu profond silence Ingresu dead silence Ispagnolu silencio profundo Italianu profóndo silènzio Tedescu Grabesstille.

múdigu , nm Definitzione css. disturbu o pecu, difetu, de su foedhóngiu chi dipendhet de su crebedhu, farta de sa boghe Tradutziones Frantzesu aphonie, aphasie Ingresu aphasia Ispagnolu afonía, afasia Italianu afonìa, afasìa Tedescu Aphonie, Stimmlosigkeit, Aphasie.

mudijòre mudigòre

mudímine, mudímini , nm: mudumi, mudúmine, mutímene Definitzione su no foedhare nudha, coment'e farta, difetu o cumportamentu de sa persona Sinònimos e contràrios mudesa, mudigore, mudine, mudulea, mútria, mutricore, mutricúmene, mutuléntzia Frases su càntigu de sa tonca tràgliat s'ànima a su mudímine ◊ candu as a bolli intendi s'arretumbu de fuedhus atesu tzachendi duas perdas ladas at a èssi mudumi de arroca (V.Pisanu)◊ su mudímine ti est atacadu, chi no rispondhes?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mutisme, mutité Ingresu mutism Ispagnolu mutismo Italianu mutismo Tedescu Schweigen, Schweigsamkeit.

mudíne , nm: mutine Definitzione farta o mancamentu de moidas de calesiògiat genia coment'e chi totu siat chellau, mudu, citiu Sinònimos e contràrios ammudatzone, mudesa, mudigore, mudímine, mudulea, mútria, mutricore Frases no s'intendhet in logu ànima bia, est totue serradu unu mudine (G.Monzitta)◊ murghindhe, neune faedhaiat e a su mudine de sas arveghes si acumpagnaiat sa mútria de totos duos ◊ su mutine de custos padentes est ispantosu Ètimu srd.

mudiòre mudigòre

mudiscédhu modiscédhu

mudóngiu, mudónzu , nm, agt: muróngiu Definitzione su mudare; cosa posta po muda, mescamente bestimentu nou, càmbiu, fintzes cosa posta o fata po bellesa; chi mudat, chi càmbiat o chi podet cambiare Sinònimos e contràrios cambiamentu, mudadura / ammudóngiu, cumpoltura, tràmmudu / mudaditzu, mudangiosu Frases po èssiri apretziada sa personi tua depit èssi posta che frori de mudóngiu in sa mesa ◊ est pramma "Phoenix canariensis", cussa de mudóngiu ◊ su muróngiu de sa coxina funta crobis, parinedhas e canistedhus ◊ fillu istimau, ses su mudóngiu de su giardinu! 2. bi at cussonantes de sonu mudóngiu: sunt sa /c, ch/, sa /f/, sa /p/, sa /t/ candho sunt in comintzu de peràula apustis de peràula chi agabbat cun vocale (su cane = nr. sugàne, sa chena = nr. saghèna, su ferru = nr. suvérru, su pane = nr. subàne, sa terra = nr. sadèrra) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu changeant Ingresu changeable Ispagnolu mudable, cambiante Italianu mutévole, cangiante Tedescu veränderlich, schillernd, changierend.

mudòre, mudòri mudigòre