A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mufiàca , nf Definitzione losinga, totu su chi si faet a losinga po che cumbínchere s'àteru a calecuna cosa; est fintzes brulla Sinònimos e contràrios allisadura, impraniamentu / brúglia.

mufiacàre , vrb Definitzione pigare a mufiacas, a brullas Sinònimos e contràrios allosingai, improsae / brugliare Frases e cudhu, mufiacandhe a modu suo, a nàrrere torra: - Antiocu, a intendhes?! Ètimu srd.

mufiachéri , agt, nm Definitzione chi o chie acostumat a pigare s'àteru a mufiacas, a brullas Sinònimos e contràrios befianu, brullagiolu Frases custas sunt otadas mufiacheras Ètimu srd.

mufiacósu , agt Sinònimos e contràrios mufiacheri.

mufíre , vrb Definitzione pònnere su mucore, fàere sa lanedha Sinònimos e contràrios afungorai, allanire, ammucorai, ammufai, annabrai, atufai, morighinire.

mufòne , agt, nm Definitzione chi o chie est giau a su bufóngiu, a su binu Sinònimos e contràrios imbreacone, mufosu, ticajolu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

muforàdu , pps, agt Definitzione de muforare 2. o tempus, de s'andhera tua ses lassendhe solu muforadas bijones de mizas de pudhiles e ingalos (F.Murtinu).

muforàre , vrb: murfurare Definitzione nau de su tempus, de s'ària, èssere a mufore, úmidu, faendho népide ma chentza pròere Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd.

mufòre , nm Definitzione genia de nepidedha, ària úmida, chi isciundhet puru ma chentza betare / m. de inserru = atúfidu Sinònimos e contràrios arrevinedha Frases su mufore de su manzanu ti carpit su dossu ◊ su mufore li fit de impedimentu a che ispínghere s'ojada atesu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd.

muforósu , agt Definitzione chi portat mufore, umidore, chi est úmidu Frases est falendhe unu lentore muforosu ◊ fit una die muforosa, totu néula Ètimu srd.

mufósu , agt Definitzione nau de ccn., chi dhi praghet a bufare, a s'imbriagare Sinònimos e contràrios imbreacone, mufone, ticajolu Frases no passat die chi no torras cotu, mufosu, e pro de piús a ora feriada! Ètimu srd.

mufròne, mufròni , nm, agt: murvone, murvoni, muvlone, muvrone, muvroni Definitzione unu de is animales arestes chi méngius distinghent sa Sardigna (impare a sa Córsica), de ue si est ispainau in àteros logos: est una genia de brebè in colore de castàngia craru, orrubiastu, po su prus múdula sa fémina, a corros grussos e atrotigaos su mascu, pilosu meda ma no lanosu coment'e is brebès; nau de ccn., chi tenet naturale malu, arestosu / sa fémina: mugra, bítara; su fedu: anzone muroninu, bitu Sinònimos e contràrios mugrone* / agrestosu, mudurcu, murvonassu 2. genti murvona o pronta a incirdinai su coru e intostai is sentidus no nd'at mai nàsciu in bidha ◊ fiat un'ómini rústicu e murvoni Terminologia iscientìfica anra, ovis ammon musimon Tradutziones Frantzesu mouflon Ingresu mouflon, wild sheep Ispagnolu musmón, muflón Italianu muflóne Tedescu Mufflon, Muffelwild, Muffel.

mufuítu mofoítu

mufuladòri , nm Definitzione genia de aina a bisura de iscrapedhu, cun lama a canale cun atza segante (in is oros longos puru) po fàere su mafu in is carradas Terminologia iscientìfica ans.

mufurràlla , nf Definitzione avantzu, coígiu de cosas de bufare, de fuliare Sinònimos e contràrios fundaina, fundhalíssia, fundhuluza Frases candu unu binu est s'úrtimu, fexosu, cussu est mufurralla Ètimu srd.

múga , nf, nm: mughe Definitzione dhu narant po cosas diferentes, ma pruschetotu po su brutore bastat chi siat; a logos fintzes su fundhurúgiu de s'ógiu, de su cafè Sinònimos e contràrios atiza, cadassa, crosta, pagiagoda, solla, tizola / brutore, cadhossímini, cadràngia, crisore, lorinia, lorra, ludrinzu, sudre, trojéntzia / cidhica / mucra | ctr. limpiesa Frases su linu si poniat a modhe in s'abba a manera de s'isòlvere sa muga chi aunit sas partes linnosas a sas tramas de tessonzu (G.Addis) Tradutziones Frantzesu saleté, malpropreté Ingresu dirt Ispagnolu suciedad, mugre Italianu sporcìzia Tedescu Schmutzigkeit, Schmutz.

mugàle , nm Definitzione pische, su chi faent sicau intreu o apertu e saliu a bacagliare Sinònimos e contràrios merlutzu, mútzaru Terminologia iscientìfica psc, gadus callarias.

mugàmine , nm Definitzione brutore, malesa, cosa bruta Sinònimos e contràrios cadhossímini, lorra, muga Frases a fora daent sa bella apariéntzia pro si pòdere cuare su mugàmine! (G.Tilocca) Ètimu srd.

mugaràdu mucoràu

mugère , nf: mullei, mulleri, mutzere, muzere Definitzione fémina cojuada chi tenet su pobidhu / min. mulleredha; leare a muzere Sinònimos e contràrios pobidha / cdh. mudheri, ttrs. muglieri Frases a chie si che at leadu a muzere? ◊ unu giòvunu est andau a si domandai una fémina po mulleri ◊ tènela contu e faghe su dovere, ca si chilcat s'anzena su maridu tandho chilcat s'anzenu sa muzere! 3. unu giòvunu in edadi de si cojai Sambenados e Provèrbios smb: Mulleri / prb: muzere manna cuerrat maridu ◊ si disígias ammasedai pigadí mulleri! Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. muliere(m) Tradutziones Frantzesu femme Ingresu wife Ispagnolu mujer, esposa Italianu móglie Tedescu Ehefrau, Frau.