A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

nasciméntu naschiméntu

nàsciri nàschere

nàsciru, nàsciu nàschidu

nàscu , nm Definitzione calidade de bide, de àghina e de binu chi faet Ètimu ctl. nasco.

nasédhu , nm Definitzione denti de béciu, de bècia, basoledhu atzudu, genia de erba chi faet a cambu longu e su granu coment'e una faighedha cun atzas Sinònimos e contràrios anchíscia, faisedha, fravaria, pisedhu, písiri, pisuvà, tresatzas Terminologia iscientìfica lrs, Lathyrus sativus.

nasédhu 1 , nm Definitzione parte de su granu ue custu est atacau a sa tega, aintru (nau prus che àteru de sa fae): si narat fintzes de unos cantu frutos (es. castàngia) sèmpere po su tretu ue funt atacaos aintru; parte de unos cantu frutuàrios (es. pira, mela), sa de mesu cun su sèmene, foras sa prupa, totu impare cun su culatzu (ue si est sicau su frore, a parte de fundhu) e su bicu o tenaghe chi atacat a su cambu de sa mata Sinònimos e contràrios apiconi, orrúncinu, pitu 2, tanache, tanàsiche Frases su papu de sa fà portat su nasedhu, sa scròcia e, in mesu, duas perras Sambenados e Provèrbios smb: Naseddu Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétiole, trognon Ingresu stalk, core Ispagnolu pedúnculo, corazón Italianu picciòlo, tórsolo Tedescu Stengel, Stiel, Kern, Kerngehäuse.

nasédhu 2 , nm: naxedhu Definitzione una calidade de pisu niedhu in su nasedhu.

nasédhu 3 , nm Definitzione genia de lorighita ue intrat su passante in s'àtera perra de is gennas; filuverru chi si ponet in su murru a su porcu (mannale), intrau coment'e unu filu, po no forrogare; fintzes istampu de su craedhu ue s'intrat sa crae po apèrrere o serrare Sinònimos e contràrios àrria. 2. a su porcu bi ponent su nasedhu, su lobedhu e sa cadena 3. sa tzuga intrat de su nasedhu de sa crae de sa zenna

nasédhu 4 , agt Definitzione nau de boghe, chi si faet mescamente cun su nasu, a carighedha Frases cudha fémina si firmàt e si poniat a cantai unu pagu nasedha (D.Garbati) Tradutziones Frantzesu nasale Ingresu nasal Ispagnolu nasal Italianu nasale Tedescu nasal.

naséri , nm Definitzione chie portat nasu fine, chi pigat bene meda is arrancos, is fragos Sinònimos e contràrios nasivine Ètimu srd.

nasiàrbu , agt Definitzione si narat de animale chi portat su nasu biancu Ètimu srd.

nasigatàdu , agt Definitzione chi portat su nasu coment'e istrecau Ètimu srd.

nasimòdhe , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet una manera de fàere arrespetosa, duritosa, timerosa; fintzes chi est ascamosu, chi crisat totu Sinònimos e contràrios bergungiosu, discritziunosu, serretzosu Ètimu srd.

nasínu , agt Definitzione chi foedhat cun su nasu, cun boghe a carighedha Ètimu srd.

nasivíne , agt Definitzione nau de ccn., chi portat su nasu fine, istrintedhu; in cobertantza, chi pigat dónnia fragu, chi est delicau a is arrancos, a is fragos Sinònimos e contràrios naseri Ètimu srd.

nasixédhu , nm Definitzione min. de nasu, nasu piticu (o, segundhu comente si narat, nasu mannu meda).

nàspa , nf, nm: nàspia, naspu Definitzione cannedhu o túturu de linna, istampau acanta a sa punta, cun àteros duos (sos rocos) prus fines intraos a grughe ma fadhios s'unu cun s'àteru (giraos de noranta grados), agiummai in punta unu a una parte e unu a s'àtera, po fàere is madassas / tontu che naspa = tontu meda Sinònimos e contràrios àspia*, aspu 1, impilóriu, solvidorzu, trobidógiu Frases cun sa destra leaiat sa naspa e cun sa manca su fusu, filendhe Terminologia iscientìfica ts, ans Tradutziones Frantzesu aspe Ingresu reel Ispagnolu aspa Italianu aspo Tedescu Garnwinde, Haspel, Weife.

naspàre , vrb: annaspare*, naspiai Definitzione fàere sa madassa in sa nàspia Sinònimos e contràrios ammadassare, aspiai, innaspare.

nàspia nàspa

naspiài naspàre