pipítza , nf Definitzione cosa pitichedhedha, arenighedha, farinedhu Sinònimos e contràrios pibinida, pimpiredhu, pimpirida, pípinu.
pipitzósu , agt Definitzione chi est totu pipitza, prenu de pipitza, de arenighedha, de malesa (es. tzúcuru, farra) Ètimu srd.
pipíu , nm, agt: pupiu Definitzione
criadura mascu, minoredha, o fintzes matuchedha ma sèmpere de pagos annos / su p. de tziu Làllara = ómine intradu in tempus, mannu, antzianu
Sinònimos e contràrios
bibbigorredhu,
pisedhu 3,
pillosu 1
/
cdh. stedhu 1
/
minore
Frases
bàsciu de s'ora no nascit pipiu ◊ fit una fémmina sola chin sete pipios ◊ su pipiu at iscapau a pei, at cumentzau a fuedhai ◊ est torrau a pipiu a fortza de becesa! ◊ a su pitzinnu su babbu l'at batidu unu pupiu de linna, a zogare
2.
depeus lassai dogna isperdítziu e avesai sa genti, finas de candu est pipia, a si acuntentai de su chi tenit
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pipiu
/
prb:
àcua e frius annada de pipius
Tradutziones
Frantzesu
petit enfant,
enfant
Ingresu
babe
Ispagnolu
niño
Italianu
bimbo,
bambino,
infante
Tedescu
Kind.
pipiudàmba , nm Definitzione genia de cantzonedha chi si narat po ischire a chie tocat a cumenciare unu giogu: su chi dha narat tocat cun sa manu a donniunu de is cumpàngios, unu apustis de s'àteru comente funt postos a fiancu, naendho unu versu po donniunu, e tocat a cumenciare a chie arresurtat cun s'úrtimu versu Frases pipiu tamba, andhat in s'amba, in s'ambuleri, in bia feri, in bi'atopa, sa pudha topa, sa pudha anzada, …! Terminologia iscientìfica ggs.
piponàe , vrb Definitzione fumare, pipare meda Sinònimos e contràrios ispipatzare.
pipóntzu, pipónzu , nm Definitzione su fumare, su vítziu de fumare Sinònimos e contràrios fumóngiu Frases ancu los pontzant a chentumitza francos s'unu, cussos tzigarros, gai l'agabbas chin su pipontzu! ◊ su piponzu li at afumau sa barba Ètimu srd.
pipòrdo , nm Definitzione genia de istrégiu largu a bisura de carcida Sinònimos e contràrios boale, cacidone, caltzida, gupiale, istagnale, séchia, umpuale Terminologia iscientìfica stz.
pipósu , agt Definitzione chi andhat a biraorba, a canacosta, a brínchidos, nau mescamente de sa bardúfola Frases est piposu parit una bardúfula.
pipotédhu , nm Definitzione pipoto minore, carratzoledhu, istrégiu piticu po binu Sinònimos e contràrios cubedhutzu Terminologia iscientìfica stz.
pipòto , nm Definitzione carradedhu de chentu litros Frases at prenu de binu pipotos e butillones Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. pipote.
pipúzu , nm Definitzione orrugos de petza, prupa límpia, chentza ossu e ne grassu, de còere a orrostu Sinònimos e contràrios peta, prupa, prupuzu*.
píra , nf Definitzione
genia de mata, fintzes manna, e de frutu (upm) tundhitu e (po su prus) coment'e a punta a cara a su nasedhu, a prupa grussa e po su prus abbosa: sa mata faet linna bona po òpera e si ponet meda po frutuàriu (innestada in su pirastu)/ min. pirighedha (chi a logos narant a su balladore o pimpirillodhi de sa rosa canina), pirixedha; piredha = genia de pira areste / calidades de pira: antoniessale, butiru, campana, camusina, de sè, frarisca, ispadona, melendrinu, montò, muscadedha, orzale, piraula, pirinzinu; p. chidonza, tidòngia = melaghidòngia
Maneras de nàrrere
csn:
p. de zerru = calidade chi repitit fintzas a zerru, chi est bona tempus meda apustis bodhida (in atunzu); p. fata = allardada, cundhia, matzi niedha, tzúriga, unu pagu inniedhigada (in colore de castanza), in sa menzus muta pro manigare; p. irfata = passada, chi no est prus bona, fintzas chentza èssere própiu guasta; p. cherfa = chi no est ancora in muta sua pro la manigare; p. cota = budhida in abba o cota in furru; p. de origa = oritzina; apisile de p. = màtulu de zuncu fémina (o fintzas ràfia) fatu a nodu in mesania (pro lu pòdere apicare) a manera de resurtare a zisa de iscóbulu, onzi ena de zuncu cun duos cabos pendhindhe ue si prendhet sa pira a su nasedhu; giúghere a unu dae sa pira a sa mela = aguantaidhu aspetendi, cun arreghèscias, a candu narendidhi una cosa e a candu un'àtera; leare p. pro pirastru = pigai allu po cibudha, leare una cosa pro un’àtera, cumprèndhere male
Frases
sos pirastros s'innestant a pira ◊ sas piras sunt barriadas de fiore ◊ tenzo de iferchire cosa 'e piras ◊ cerésias e piras funt biancas che sa ní de su frori chi portant
2.
mamma sa pira dh’isperràt e dha faiat a piladra po dha papare in s'ierru ◊ sa pira segundhu sa calidade est abbosa ◊ si totu custu frore benit a bonu amus pira meda, ocannu ◊ toca abbissi est fata custa pira! ◊ cussa mata su Signori dh'iat destinada a fai miràculus e non pira!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pira, Piras
Terminologia iscientìfica
frt, Pyrus communis
Ètimu
ltn.
pira
Tradutziones
Frantzesu
poirier,
poire
Ingresu
pear (tree)
Ispagnolu
peral,
pera
Italianu
péro,
péra
Tedescu
Birnbaum,
Birne.
píra 1 , nf, nm: piru 2 Definitzione
css. cosa posta subràbari a tantos pigios, cabidhada, una in pitzu de s'àtera
Sinònimos e contràrios
muntone,
pilada,
pipira
Frases
una pira, o unu piru, de pane ◊ sos isportinos si poniant a pira, a supressare ◊ un’àtera pessone carfit su pane cotu chin d-unu gortedhu e lu collit a piras ◊ sunt totu a pira che truncos tortos, unu subra de s'àteru ◊ sos annos su bestiàmene fit morinne a piras
Tradutziones
Frantzesu
pile,
tas
Ingresu
heap
Ispagnolu
pila,
rimero
Italianu
catasta
Tedescu
Haufen,
Stapel.
pirachidònza , nf: piradidòngia, piraghidonza Definitzione genia de mata (no faet manna) e frutu maduru (upm) chi bogat, grogo candho est lómpiu, in atóngiu, arrasposu papau cruo, de fragu bellu meda Sinònimos e contràrios chidonza*, melachidonza, meladintíngia, piròngia Frases in d-unu cuzolu bi at unu coinzolu pienu de pirachidonza, castanza e càriga Terminologia iscientìfica frt, Cydonia oblonga.
piràda , nf Definitzione su pirai Ètimu srd.
piràda 1 , nf Definitzione cosa posta a pígios a pígios / una p. de pratos = pira de pratos, cabidhada Sinònimos e contràrios pillada Frases cussos pedhitzones no abbàidant unu paperi… e tantu no ne dhis aporrint… a piradas! (A.Cossu) Ètimu srd.
piradidòngia, piraghidònza pirachidònza
pirài pidàe
piràlda pibàdra
piràltu piàstu