regalàdu , pps, agt: regalau Definitzione de regalare / màndhigos regalados = licantzos Sinònimos e contràrios donadu / bonu, licantzu.
regalài, regalàre , vrb: arregalai* Definitzione
fàere su presente, giare regalos, donos, giare cosa in donu / a si regalare! = a si tènnere contu: zenia de saludu
Sinònimos e contràrios
dae 1,
donai,
giai
2.
regaladiche!, regaladebboche! ◊ regaladí, già bides chi mi ndhe andho! ◊ pixadu ti as sas alas sentza mi nàrrere mancu "A ti regalas!" (P.Cherchi)
Tradutziones
Frantzesu
faire cadeau
Ingresu
to make a present
Ispagnolu
regalar
Italianu
regalare
Tedescu
schenken.
regalàu regalàdu
regaldída , nf Definitzione regaldada, caentada Frases su cane che passaiat s'ora a rósigu e si daiat una regaldida: si lu gighiat da'intro a fora, ma a lu lassare… mancu pro sa vida (G.Sini).
regalía , nf Definitzione arregalu, donu, fintzes is diritos de unu rei.
regalíssia, regalítzia , nf: arregalítzia*,
regolíssia,
regolítzia,
regollítzia Definitzione
genia de erba chi faet un'arraighina de sabore drucóngiu po sa droga chi portat e chi impreant fintzes po licores
Sinònimos e contràrios
gurigulítzia,
licarissa,
licoríssia
Frases
cussu bendhet caramellas e frusticos de regalítzia
Terminologia iscientìfica
rba, Glycyrrhiza glabra
Tradutziones
Frantzesu
réglisse
Ingresu
liquorice
Ispagnolu
regaliz
Italianu
liquirìzia
Tedescu
Süßholz,
Lakritze.
regàlu , nm: arregalu*, erregalu, rigalu Definitzione cosa chi si giaet a unu in donu po fàere praxere, po ammostare istima, po agiudu o àteru / torrare su r. = de parti de chini at arriciu regalu, fai un'arregalu a chini si dh'at fatu innanti, pratu torrau Sinònimos e contràrios bríssia, dàdiva, donu, presente Frases no benint mai sentza su regalu sas fitianas mias a molinu! Sambenados e Provèrbios prb: chie atzetat regalu perdet sa libbertade
regatài , vrb: arregatai Definitzione mirare a puntinu dónnia mínima ispesa, tirare o isperrare su dinaredhu, tirare su prétziu Ètimu spn. regatear.
regatéri ragatéri
rège règa
regelósu , agt: arreselosu, rezelosu Definitzione nau de ccn., chi si sentit in curpa, chi sentit rezelu, duda puru coment'e timendho Sinònimos e contràrios afaltadu, ilfartadu, incurpadu / discunfiantzosu, scunfiantzosu / cdh. rizilosu 2. ite balet replicare cust'umanu reselosu fitianu apiliare sentza ischire pro pòdere isperare si avreschet un'àteru manzanu? (G.A.Salis) Ètimu spn. receloso.
regélu , nm: rezelu Definitzione
genia de dispraxere, calecuna cosa chi si sentit in contràriu a ccn. o a calecuna cosa chi praghet pagu
Sinònimos e contràrios
reselu*,
sustu 2
Frases
sighi puru dogni dispetu, pòrtami ódiu e regelu! (P.Mossa)◊ sunt in brama de ispossessare a mie dae chelu sena mancu tènnere rezelu de s'ànima!
Tradutziones
Frantzesu
antipathie
Ingresu
aversion
Ispagnolu
recelo
Italianu
antipatìa
Tedescu
Abneigung.
reghedía , nf Definitzione
genia de redossia a fàere o nàrrere calecuna cosa, coment'e chentza dha bòllere nàrrere o fàere
Sinònimos e contràrios
redossia
Frases
fizos mios, candho ndhe apo a tènnere, mi ant a servire chena reghedia
Tradutziones
Frantzesu
réticence
Ingresu
reticence
Ispagnolu
reticencia
Italianu
reticènza
Tedescu
Verschweigung.
reghènte rechènte
reghentiàre , vrb: arreghentiare* Definitzione fàere coment'e una segada o unu male prus reghente e chi po cussu dolet de prus Sinònimos e contràrios agghegiare.
règhere rèere
reghèscia , nf: arraghèscia* Definitzione cosa chi si narat bolendho agatare un'iscusa po no adduire a su chi bolet s'àteru Sinònimos e contràrios abbétia, insemia, iscóticu, iscúgia, istibba, mendhea.
reghesciósu , agt: arragasciosu* Definitzione nau de ccn., chi agatat o chi bogat arreghèscias, iscusas, cosa de nàrrere Sinònimos e contràrios mendheosu.
réghiu , pps: rézidu Definitzione de règhere Frases in s'isterzu no bi at rézidu abba.