A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

regalàdu , pps, agt: regalau Definitzione de regalare / màndhigos regalados = licantzos Sinònimos e contràrios donadu / bonu, licantzu.

regalài, regalàre , vrb: arregalai* Definitzione fàere su presente, giare regalos, donos, giare cosa in donu / a si regalare! = a si tènnere contu: zenia de saludu Sinònimos e contràrios dae 1, donai, giai 2. regaladiche!, regaladebboche! ◊ regaladí, già bides chi mi ndhe andho! ◊ pixadu ti as sas alas sentza mi nàrrere mancu "A ti regalas!" (P.Cherchi) Tradutziones Frantzesu faire cadeau Ingresu to make a present Ispagnolu regalar Italianu regalare Tedescu schenken.

regalàu regalàdu

regaldída , nf Definitzione regaldada, caentada Frases su cane che passaiat s'ora a rósigu e si daiat una regaldida: si lu gighiat da'intro a fora, ma a lu lassare… mancu pro sa vida (G.Sini).

regalía , nf Definitzione arregalu, donu, fintzes is diritos de unu rei.

regalíssia, regalítzia , nf: arregalítzia*, regolíssia, regolítzia, regollítzia Definitzione genia de erba chi faet un'arraighina de sabore drucóngiu po sa droga chi portat e chi impreant fintzes po licores Sinònimos e contràrios gurigulítzia, licarissa, licoríssia Frases cussu bendhet caramellas e frusticos de regalítzia Terminologia iscientìfica rba, Glycyrrhiza glabra Tradutziones Frantzesu réglisse Ingresu liquorice Ispagnolu regaliz Italianu liquirìzia Tedescu Süßholz, Lakritze.

regàlu , nm: arregalu*, erregalu, rigalu Definitzione cosa chi si giaet a unu in donu po fàere praxere, po ammostare istima, po agiudu o àteru / torrare su r. = de parti de chini at arriciu regalu, fai un'arregalu a chini si dh'at fatu innanti, pratu torrau Sinònimos e contràrios bríssia, dàdiva, donu, presente Frases no benint mai sentza su regalu sas fitianas mias a molinu! Sambenados e Provèrbios prb: chie atzetat regalu perdet sa libbertade

regatài , vrb: arregatai Definitzione mirare a puntinu dónnia mínima ispesa, tirare o isperrare su dinaredhu, tirare su prétziu Ètimu spn. regatear.

regatéri ragatéri

rège règa

regelósu , agt: arreselosu, rezelosu Definitzione nau de ccn., chi si sentit in curpa, chi sentit rezelu, duda puru coment'e timendho Sinònimos e contràrios afaltadu, ilfartadu, incurpadu / discunfiantzosu, scunfiantzosu / cdh. rizilosu 2. ite balet replicare cust'umanu reselosu fitianu apiliare sentza ischire pro pòdere isperare si avreschet un'àteru manzanu? (G.A.Salis) Ètimu spn. receloso.

regélu , nm: rezelu Definitzione genia de dispraxere, calecuna cosa chi si sentit in contràriu a ccn. o a calecuna cosa chi praghet pagu Sinònimos e contràrios reselu*, sustu 2 Frases sighi puru dogni dispetu, pòrtami ódiu e regelu! (P.Mossa)◊ sunt in brama de ispossessare a mie dae chelu sena mancu tènnere rezelu de s'ànima! Tradutziones Frantzesu antipathie Ingresu aversion Ispagnolu recelo Italianu antipatìa Tedescu Abneigung.

reghedía , nf Definitzione genia de redossia a fàere o nàrrere calecuna cosa, coment'e chentza dha bòllere nàrrere o fàere Sinònimos e contràrios redossia Frases fizos mios, candho ndhe apo a tènnere, mi ant a servire chena reghedia Tradutziones Frantzesu réticence Ingresu reticence Ispagnolu reticencia Italianu reticènza Tedescu Verschweigung.

reghènte rechènte

reghentía , nf Sinònimos e contràrios afuta, airu, aragoni, arràbbiu, arrennegu Ètimu srd.

reghentiàre , vrb: arreghentiare* Definitzione fàere coment'e una segada o unu male prus reghente e chi po cussu dolet de prus Sinònimos e contràrios agghegiare.

règhere rèere

reghèscia , nf: arraghèscia* Definitzione cosa chi si narat bolendho agatare un'iscusa po no adduire a su chi bolet s'àteru Sinònimos e contràrios abbétia, insemia, iscóticu, iscúgia, istibba, mendhea.

reghesciósu , agt: arragasciosu* Definitzione nau de ccn., chi agatat o chi bogat arreghèscias, iscusas, cosa de nàrrere Sinònimos e contràrios mendheosu.

réghiu , pps: rézidu Definitzione de règhere Frases in s'isterzu no bi at rézidu abba.