A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

reflèscia , nf Definitzione genia de trassa, unu fàere de trassosu Sinònimos e contràrios transa Ètimu ctl., spn. reflexa, refleja.

reflessài , vrb Definitzione fàere su reflessu, prus che àteru fàere is pinturas a manera chi sa figura si potzat bíere a reflessu.

reflessívu , agt Definitzione nau de verbu, chi arrechedit su prn. cumplementu de sa persona chi faet s'atzione, giustu ca custa orruet o torrat a chie dha faet (es. deo mi sàmuno, tue t'ispizas, issu si bistit, noso si ciceus, boso bosi furriais, issos si ponent).

refléssu , nm, agt Definitzione su chi si podet bíere de una figura in isprigu o in àteru logu lisu e lúghidu; rebbatimentu de sa lughe candho torrat incuadas, agoa; foedhandho de un'arremu de sa carena, movimentu chi faet chentza chi dhu cumandhet sa volontade candho si tocat o si punghet o s'iscudet po bíere si arrespondhet o si sapit Sinònimos e contràrios rebbàtida / cdh. rifrésciu, ttrs. rifressu Tradutziones Frantzesu reflet Ingresu reflection, reflex Ispagnolu reflejo Italianu riflèsso Tedescu Spiegelung, Widerschein, Reflex.

refòrma , nf: riforma Definitzione prus che àteru foedhandho de leis, de òperas de guvernu, cambiamentu mannu fatu apostadamente Sinònimos e contràrios cdh. rifolma Frases tocat chi siemus a ferru cajente pro fàchere decollare sas riformas de agricoltura e pastoriu! ◊ est giusta s’ora de fai in Sardigna ogna riforma sentza de bolli cuntzillus de Roma!(G.Zedda)

reformài, reformàre , vrb: riformare Definitzione fàere una reforma, currègere is difetos de unu fàere; pruschetotu arrefudare a ccn. po fàere su sordau o àteru servítziu po calecunu difetu o farta de sa carena 2. candho semus andhatos a tirare a leva, a mie ca nanchi fipo tropu sicu e bassedhu mi ant riformatu Tradutziones Frantzesu réformer Ingresu re-form, to reject Ispagnolu reformar, dar de baja Italianu riformare Tedescu reformieren, ausmustern.

refortzài , vrb: arrefortzai*, rinfortzai, rinfortzare Definitzione fàere o essire prus forte, giare fortilesa Sinònimos e contràrios afoltigare, afortiai, afortire, afortzare, fortalèssiri | ctr. irdebbilitare.

refortzaméntu , nm Definitzione su refortzare, cosa chi si ponet po giare prus fortza Sinònimos e contràrios afortiadura, refortzu Ètimu srd.

refortzàre refortzài

refórtzu , nm: arrefortzu, rifortzu, rinfoltzu Definitzione cosa chi si ponet o chi si faet po giare prus fortza Sinònimos e contràrios afortiadura, afortiamentu, refortzamentu Frases cussos puntedhos cherent giuntos apare chin carchi refortzu ◊ pro rifortzu cheret postu a dópiu su pabilu pro imboligare cosa grae Ètimu ctl. refors Tradutziones Frantzesu renfort Ingresu reinforcement Ispagnolu refuerzo Italianu rinfòrzo Tedescu Verstärkung.

refràntu , nm Sinònimos e contràrios amparu, imbaru.

refratàriu , agt Definitzione nau de unos cantu materiales, chi no dhos iscàgiat su fogu, chi agguantant fogu meda; nau de gente, chi no si lassat cumbínchere a su chi bolet s'àteru, chi no ndhe dh'importat nudha de sa chistione Sinònimos e contràrios rebbellu, rebelde, redossu.

refreàdu , pps, agt: arrasfriau, refriadu Definitzione de refreare; chi at ingortu arremadiu, chi est pigau a refriu o arremadiu Sinònimos e contràrios acatarradu, annastuladu, arremadiau, arrumatu, remadu / cdh. risfriatu 2. faedhaiat cun su nasu che un’ómine sempre refriadu Tradutziones Frantzesu enrhumé Ingresu cold, cooled Ispagnolu resfriado Italianu raffreddato Tedescu erkältet.

refreadúra , nf: resfriadura Definitzione su èssere a refriu Sinònimos e contràrios arramatia, arrefreu, arrema, arresfriori Terminologia iscientìfica mld Ètimu spn. resfriadura.

refreàre , vrb: arrasfriai, erresfriare, refriare, resfriai, rifriare Definitzione pigare, ingòllere o fintzes fàere ingòllere refriu, fàere a arremadiu Sinònimos e contràrios acatarrare, arremadiai, arremare, arrumai Frases zughia pagu cuguzura in su letu e mi so refriadu ◊ titia, custu fritu oe mi refriat!◊ pizu ti che as bogadu, chi ti ses refriendhe?! Ètimu ctl., spn. refredar Tradutziones Frantzesu s'enrhumer Ingresu to catch a cold Ispagnolu resfriarse Italianu infreddarsi Tedescu sich erkälten.

refrèga , nf Definitzione genia de pelea, de impodha o múngia, ma fintzes briga Sinònimos e contràrios refrigada / ttrs. rifrega Frases pro cust'àtera refrega ruet in peus mare de afannu (P.Casu)◊ lis addulchit penas e refregas Ètimu ctl., spn. refrega, refriega.

refrenài, refrenàre , vrb rfl Definitzione istaresindhe de calecuna cosa, lassare istare, fàere a mancu Sinònimos e contràrios arrecatai 1, ostènnere Frases si no ti refrenas in gioventude, fracassas sa vida tua e ti abbassas a perígulos dannosos ◊ refrena sas gherras! Tradutziones Frantzesu se retenir, contenir Ingresu to control oneself Ispagnolu refrenar Italianu contenérsi, trattenérsi Tedescu sich enthalten, sich zurückhalten.

refrénu , nm: arrefrenu Definitzione su si refrenare, genia de bregúngia, duritu o cunsideru chi po arrespetu o àteru consígiat a unu de no fàere una cosa Sinònimos e contràrios recatamentu, regrésciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu retenue Ingresu restraint Ispagnolu discreción, moderación Italianu ritégno Tedescu Rückhalt.

refressàre , vrb Sinònimos e contràrios arrampedhai, arrebbellai, calchedhare, screnciai.

refréu , nm: arrefreu, refriu, resfriu, rifriu Definitzione genia de maladia chi faet mescamente a innisire, pigat a su nasu, a su gúturu, e chi benit po àere ingortu fritu meda, o po cambiamentu a cropu de temperadura Sinònimos e contràrios arramatia, arrema, arresfriori, refreadura / cdh. risfriu Frases mi est passau su resfriu e mi est passau s’arrennegu ◊ mi nche so dormiu inoche e mi nche so ischidau totu afritoriu: za mi apo a picare carchi rifriu, za! Terminologia iscientìfica mld Ètimu spn. resfrio Tradutziones Frantzesu rhume, rhinite Ingresu cold, rinithis Ispagnolu resfriado Italianu raffreddóre, rinite, infreddatura Tedescu Erkältung.