A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

refriàdu refreàdu

refriàre refreàre

refrigàda , nf: arrefrigada Definitzione iscórriu, briga Sinònimos e contràrios refrega. Maneras de nàrrere csn: r. de àcua, de bentu = corpu de abba, nue de bentu; pròiri a refrigadas = bènnere s'abba a nues; r. de bastoni = banzu, surra; avb. a refrigadas = a corpos, a iscutuladas

refrighinzósu , agt: rifrighinzosu Sinònimos e contràrios arraspinosu, arraspiosu, faratzosu, rafiganzosu, raspitzu | ctr. lísiu Frases gighiat su nare russu e refrighinzosu che unu cugúrumu ◊ giughiat sos pódhighes rifrighinzosos e russos che pudhérigos de sartitza Ètimu srd.

refriscàda , nf Definitzione su ifriscare, su fàere friscura Sinònimos e contràrios ifriscada | ctr. caentada.

refriscài, refriscàre , vrb: arrefriscai*, errenfriscare Definitzione fàere friscura, prus friscu Sinònimos e contràrios afriscai, afriscorai, arrefrigerai, ifriscare | ctr. caentare, imbudhighinare.

refríscu , nm: arrefriscu, rinfriscu Definitzione su refriscare; brindhu de cosas a bufare Sinònimos e contràrios refriscada Ètimu ctl., spn. refresc Tradutziones Frantzesu rafraîchissements Ingresu party Ispagnolu refresco Italianu rinfrésco Tedescu Abkühlung, Empfang.

refríu refréu

refudài, refudàre, refudàri , vrb: arrafudai, refussai, reudare, revudare Definitzione no bòllere o no bòllere prus una cosa o a unu, negare una cosa a chie dha pedit; rfl. nau de bestiàmene, illangiare Sinònimos e contràrios deudare, necare, rebusare 1, rivuzare | ctr. bòlliri, chèrrere Frases sos puzones revudant su nidu candho bident chi bi lis ant tocadu ◊ sigo poderendhe gràscias e anneos chi cumpanzia mi ant fatu ma no revudo prite mi balent de memórias birdes ◊ si lu mutiant a fàghere a nonnu, ca fit comunista su retore lu reudàt ◊ ti ndhe ses volada reudandhe su nidu chi aias 2. sos boes si sunt revudados Ètimu ltn. refutare Tradutziones Frantzesu refuser, abjurer Ingresu to refuse, to abjure Ispagnolu rehusar, rechazar, abjurar Italianu rifiutare, abiurare Tedescu ablehnen, abschwören.

refudàu , pps, agt: revudadu Definitzione de refudare; chi est romasu cadidu, làngiu meda 2. custu est nidu revudadu, su èssere goi a os guastos 3. sos boes sunt revudados Tradutziones Frantzesu refusé Ingresu refused Ispagnolu rehusado, rechazado Italianu rifiutato Tedescu abgelehnt.

refúdu , nm: arrefudu, refussu, revudu, révudu, rivudu Definitzione su refudare, su no bòllere o no bòllere fàere o nàrrere calecuna cosa; cosa chi no si bolet prus, chi est avantzada, coígiu, ca nemos ndhe at bófiu prus o chi est de fuliare Sinònimos e contràrios arrecusa, arreusa, dennega / rudha Maneras de nàrrere csn: cosa, trastus de refudu = itl. di secónda mano, cosa impreada chi unu at lassadu e chi un'àteru at torradu a impreare; avb. a révudu = a arrefudu (nau de cosa de papai aici meda de si ndi satzai e de ndi depi lassai puru) Frases che fit finidu in d-unu muntonarzu in mesu a dogni calidade de revudos ◊ so forsis su revudu de s'umanidade? ◊ ohi sonnos betados che revudos! (T.Rubattu)◊ vivendhe de refudos e frighinas andhamos catighendhe sas ispinas (A.Casula) 2. sas berbeghes sunt a révudu de landhe, ca sas àrbures ocannu sunt barriadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu refus Ingresu refusal, rubbish Ispagnolu rechazo Italianu rifiuto, ripùdio Tedescu Ablehnung.

refussài refudài

refússu refúdu

règa , nf: arrega, era 2, règia, rege, regra, reja Definitzione su pane de chera totu buidedhos paríviles ue s'abe ponet su mele; sa fita de su casu segau in su cadhàrgiu po ndhe dhu piscare faendhodhu a pischedha / una rega de cazau = una fita de callau, de preta Sinònimos e contràrios avere, bresca, legra, melarègia, tipa 1 / fita Frases tirabat sas regras, las secabat e dogabat sa parte bianca ◊ una regra de mele t'imbio, pitzinnu innoscente! ◊ nche at sutzau su mele e fulliau sas regras ◊ leu, cheripighe, mele e chera pones in rejas bene modelladas Terminologia iscientìfica sbs Ètimu ltn. reg(u)la Tradutziones Frantzesu favus, rayon de miel Ingresu honeycomb Ispagnolu panal Italianu favo Tedescu Wabe.

règa 1 , nf Definitzione manera de fàere, de istare Sinònimos e contràrios conduta, cumpoltamentu Ètimu srd.

regàbidu , nm: arregàbidu Definitzione cosa bècia arrangiada e torrada a pònnere, cosa metzana, coigiada Frases est totu cosa de regàbidu.

regadíu redadíu

regàglia ragàglia

regagliàre , vrb Definitzione istare a ragalla, a boghes brigandho Sinònimos e contràrios certai 2. sas undhas regagliaiant isfidiadas una fatu de s’àtera (P.Mura) Ètimu ctl., spn. reganyar, regañar.

regagliósu , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a artzare sa boghe, a brigare Sinònimos e contràrios brigajolu, brigantinu, brigàntzulu, pretadori Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chicaneur Ingresu troublemaker Ispagnolu reñidor Italianu litighino Tedescu zänkisch.