strumpài , vrb: istrampare* Definitzione betare a terra a unu, un'animale, a cropu, su si betare a terra; giogare o gherrare a istrampadas; atumbare, iscúdere a calecunu logu; imbolare, betare a fuliadura Sinònimos e contràrios betae, iscracare, istrampoinai, rúchere / aciapuai / imbolare Frases ant assogau sa trainedha, aferrada e strumpada ◊ si strumpat in s'arena che pisita in su farivari ◊ ndi sartat de sa mesa acantu fúada strumpau e cumentzat a fai cuncurumbedhus ◊ s'àcua fortzada strumpat is loris 3. curri a sa lestra ca ti strumpat cussu càmio!
strumpàu , pps, agt Definitzione de strumpai; betau, orrutu in terra, isterrinau a longu a longu Sinònimos e contràrios imboladu, rutu Frases iant abboxinau, si fuant strumpaus in terra, ma infinis si fuant postus de acórdiu 2. is cumpàngius fuant strumpaus de sonnu, ma iscidus ◊ est sempri strumpau in su canapei castiendi sa televisioni.
strumpóxu , nm Definitzione su chi abbarrat de unu crocadórgiu, singiale chi dhue at crocau ccn. o animale.
strúmpu , nm: istrampu* Definitzione logu malu de orroca, artu, de ue si che podet orrúere (fintzes orruta a terra, istràmpidu); orroca arta de ue s'abba de un'erriu orruet a bàsciu Sinònimos e contràrios irrocadolzu, ispéntimu, scabiossu, spérruma / spéndula.
strúmu strúmbu
strúmu 1 , nm: istrumu* Definitzione su strumai, su fedu de un'istrumíngiu Sinònimos e contràrios agurtidura, agurtinzu, antíngiu, istrumíngiu.
strumulài strumbuài
strúmulu strúmbu
struncàda , nf Sinònimos e contràrios istruncadura Ètimu srd.
struncadúra , nf: istruncadura* Definitzione su struncai / andai a s. = andhare (a unu logu) a rugadura, passandho fora de camminu po fàere tretu prus curtzu; fuedhai a s. = foedhare, arrespòndhere male, segai de tressu Sinònimos e contràrios istruncada, ruciadura, truncadura / cdh. struncatura Frases fiat arribbau a sa bidha de acanta passendu in is terras a struncadura.
struncài , vrb: istruncai* Definitzione segare cosa a truncadura, immuciurrare, fàere a bículos segandho prus che àteru chentza ferramenta, deasi comente essit essit / s. is fuedhus = nàrrere sas peràulas male, chentza las fàghere intèndhere bene intreas Sinònimos e contràrios arrogai, istuturai, truncare.
struncàu , pps, agt Definitzione de struncai Sinònimos e contràrios arrogau, istuturadu, truncadu | ctr. intregu.
strunciadòri , agt, nm Definitzione chi o chie segat de tressu, foedhandho Sinònimos e contràrios ataciadori Ètimu srd.
strunciài stronciài
struncionàda , nf Definitzione su struncionai; mossigada manna chi ndhe segat s'orrugu (trónciu) de sa cosa, papandho Sinònimos e contràrios mossada, mossone 1 Ètimu srd.
struncionài , vrb Definitzione tratare male a unu; fintzes segare Sinònimos e contràrios stronciai Ètimu srd.
struncionàu , pps, agt: struntzonau Definitzione de struncionai 2. portat unu burtzu struncionau ◊ su pipiu no nd'iat mancu una framia de sa manu e ammostàt su brutzu struntzonau.
strunciósu , agt Definitzione
chi costumat a stronciai, a strònciri, a fàere malu murru
Sinònimos e contràrios
ammurrionadu,
isamanchiosu,
levadosu,
strugnu
Frases
sa fachi torra fàidi strunciosa e iscrafangiada, parit màscara maba candu est carrasegai (S.Baldino)◊ vustei est sempri strunciosu cun mimi: sceti candu c'est Tonedhu est allirgu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
qui fait la grimace
Ingresu
mincing
Ispagnolu
remilgado
Italianu
smorfióso
Tedescu
zimperlich.
strúnciu strónciu
strúnciu 1 , nm: istrónciu*,
(strun-ci-u) Definitzione
su strunciai, disalabai o dispretziai una fata, un'idea, una manera de fàere
Sinònimos e contràrios
bria,
certu,
frustatzada,
istratallada,
isvrúdhiu
/
cdh. riproa
Frases
ajaja e ajaju andant de acórdiu meda: no dhus apu bius mai fendisí unu strúnciu ◊ su mairu dha pigat a strúncius e a cérrius ◊ mairu e mullei funt sempri a mússius e a strúncius!
Tradutziones
Frantzesu
blâme,
désapprobation,
réprimande
Ingresu
disapproval,
scolding,
blame
Ispagnolu
desaprobación,
reproche,
rapapolvo
Italianu
biàsimo,
disapprovazióne,
sgridata,
rampógna
Tedescu
Tadel,
Mißbilligung,
Schelte,
Verweis.