A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

strumbonàda , nf Sinònimos e contràrios irfogonada Frases dhui at unu farrogu de totus is tiaus… una strumbonada de fogu!

strúmbu , nm: istrumbu*, strúmbulu, strummu, strumu, strúmulu Definitzione genia de fuste cun sa punta o ispina de ferru a púnghere is boes / tocai de strúmbulu = púnghere a puntorzu Sinònimos e contràrios frúmbulu, puntógliu, spinada, strubbu Frases su strummu mi intzutzullit ◊ arrósciu de su strúmbulu de su meri, su molenti at apuntau is peis e at carcinau ◊ su strumbu in punta portat s'aciou po pungi 2. sa scialema de is annus chi floressint si at a fai strumbu de is dis brebèscias chi no as a podi cardampulai (E.Collu) Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu aiguillon Ingresu goad Ispagnolu aguijada Italianu pùngolo Tedescu Stachel.

strúmbu 1 , nm: strúmbulu 1 Definitzione genia de tzintzigorru mannu de mare; genia de pische mannu Terminologia iscientìfica crx, psc Ètimu itl. strombo.

strumbuàda , nf: strumbuara, strumbulada Definitzione cropu, istichia de istrúmbulu; cosa chi si narat a forte, a unu, po dhu fàere mòvere po calecunu bisóngiu Sinònimos e contràrios ispuntorzada Frases dèu dh'apu giai arrósciu: dhi donu una strumbuada de calincuna cosa! ◊ chi mi acostu, cussu mi donat una strumbuara de travúciu! Ètimu srd.

strumbuài , vrb: istrumulare*, strumbulai, strumbulari, strumulai Definitzione tocare de istrúmbulu, pigare a istichias de istrúmbulu, a cropos; tratare de mala manera a unu, atzitzare Sinònimos e contràrios apuntolzare, ispuntogliare Frases strumbuladhu, su bòi! 2. strumbuladhu a fillu tuu, si bollis chi trebballit! Tradutziones Frantzesu aiguillonner Ingresu to goad Ispagnolu aguijar Italianu pungolare Tedescu stacheln.

strumbuàra, strumbulàda strumbuàda

strumbulài, strumbulàri strumbuài

strumbullàra , nf Definitzione su strumbullai Frases sa strumbullara de dogna motori sicu unu puntori ti fait calai! Ètimu srd.

strúmbulu strúmbu

strúmbulu 1 strúmbu 1

struméntu , nm: istrumentu* Definitzione documentu púbblicu chi faet su notàriu inue si narat a chie apartenet unu bene; css. aina, aparíciu, machinàriu po fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios atu, paperi / aparéciu, machinàriu Frases andaus anch'e su notaju e fadeus su strumentu ◊ cussu moi de terra chi ndi dh'ant liau no si dhu bolint pagai ca nanca no tenit su strumentu.

strumíngiu , nm: istrumíngiu*, strumóngiu Definitzione su ndhe fàere su fedu chentza cumpriu, su fedu etotu naschiu mortu; cosa lègia, fea, fata male, chentza acabbare Sinònimos e contràrios agurtidura, agurtinzu, antíngiu, istrumadura.

strumiolàda , nf Definitzione su strumiolare, fintzes briga Sinònimos e contràrios abbruncu, bria, certu, ispórchidu Ètimu srd.

strumiolàre , vrb Definitzione bogare a fora, fàere fuire Sinònimos e contràrios afuetai, istrumulare Ètimu srd.

strummài strumài

strúmmu strúmbu

strumóngiu strumíngiu

strúmpa , nf: istrumpa* Definitzione genia de gherra chi si faet, prus che àteru a giogu o po balentia, aferrandhosi s'unu cun s'àteru a chintzu a bratzos fadhios e cricandho de betare s'àteru a terra: binchet chie, po fortza o po abbistesa, faet orrúere s’àteru / giogai o pigaisí a strumpas = giogare, gherrare a istrampadas Sinònimos e contràrios chintada, istrampada.

strumpàda , nf: istrampada* Definitzione su strumpai, betada e orruta a terra Sinònimos e contràrios isdobbinada, strumpadura.

strumpadúra , nf Definitzione su strumpai, su betare o fàere orrúere a terra Sinònimos e contràrios isdobbinada, strumpada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terrassement, renversement Ingresu fall Ispagnolu derribo Italianu atterraménto Tedescu Niederreißen.