A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

stronadúra , nf Definitzione su stronai 1 Sinònimos e contràrios stronamentu, tumbimentu Frases acident'e conca, soi fata a stronadura! Ètimu srd.

stronài , vrb: istronai* Definitzione foedhare de sa trona, predicare.

stronài 1 , vrb: istronae* Definitzione fàere sa conca a casidhu, coment’e a moida a fortza de intèndhere, cunfúndhere de no atuare bene Sinònimos e contràrios alloriai, atordire, atronai, scilibriri Frases issa tenit abbisóngiu de arriposai e nosu seus stronandudedha cun is ciaciarras nostras 2. prus de unu est abarrau stronau de cudha cultura italiana chi no bolit lassai funi longa a sa cultura sarda (A.Satta) Tradutziones Frantzesu étourdir Ingresu to confuse Ispagnolu aturdir Italianu frastornare Tedescu belästigen.

stronaméntu , nm Sinònimos e contràrios stronadura, tumbimentu Ètimu srd.

stronciài , vrb: istrunchiare*, strunciai (strun-ci-a-i) Definitzione fàere una cosa a stròncius, a orrugos; segare a istúturu, arrespòndhere male, pigare a boghes, de malu crabbu, murrungiare, brigare Sinònimos e contràrios arrogai, secare, struncionai / abboluire, abbruncai, ataciai, chelcire, irmurrare, sbruncai, struncionai, trilliare Frases pigat su pani, dhu strònciat e si ponit a papai ◊ seu giai stroncendumindi un'arrogu, de cussu pani! 2. no bollu strunciai, ma certus dotoris funt cumbintus de isciri curai su malàdiu ◊ seu discuidau e tenint arrexoni de mi strunciai Tradutziones Frantzesu démolir (fig.), gronder, blâmer Ingresu to put down, to scold Ispagnolu vapulear, reprobar Italianu stroncare, sgridare, biasimare Tedescu abbrechen, ausschimpfen, tadeln.

strònciri , vrb Definitzione s. sa buca = fàere su bruncu coment'e tenendho ischifu de calecuna cosa Sinònimos e contràrios istròchere.

strónciu, strónciulu , nm: strúnciu, strúnciulu, trónciu* Definitzione bículu, orrugu de cosa, prus che àteru pane, segau a manos / segai a strónciu = nau de manera de fàere a sa grussera, chentza delicadesa e ne crabbu Sinònimos e contràrios acantu 1, arrogu, bículu, istallada, rúgiu 1, tancu | ctr. totu Frases donaisidhu unu strúnciu de pani! ◊ unu strónciu de pani e saludi po bivi in allirghia! ◊ giaunàt candu no agatàt a nemus de dhi donai unu strónciu de pani ◊ su malassortau est cumossendu ferenu po unu strónciulu de civraxu Tradutziones Frantzesu morceau, bout Ingresu piece Ispagnolu trozo Italianu pèzzo Tedescu Stück.

strontòni , nm Definitzione nau de persona, chi est unu de dispretziare Sinònimos e contràrios istruntzu.

stròpalu , nm Definitzione sa parte prus larga, s'úrtimu tretu de s'istentina de su porcu Sinònimos e contràrios budhales, cordule, erca, fodhale, strópudhu, tòparu* Terminologia iscientìfica crn.

stropiài , vrb: istropiai*, strupiai Definitzione pònnere istrúpiu, fàere dannu, guastu chi dhi abbarrat, a sa carena / s. sa minestra = fàere andhare male un'afare Sinònimos e contràrios bisastrare, immelmare, irfrezare, iscempiai, iseniare.

strópudhu , nm Definitzione sa parte prus larga, s'úrtimu tretu de s'istentina de su porcu Sinònimos e contràrios budhales, cordule, erca, fodhale, stròpalu, tòparu* Terminologia iscientìfica crn.

stròssa , nf: istrònscia* Definitzione dannu, male mannu chi distruet totu / pròiri a s., fàiri s. = a dellúbbiu, a malistropiadura Sinònimos e contràrios arruinu, degógliu, derruta, desacatu, destrossa, istralia, sderrocu, sderrota, sderruimentu / ildeoltu, ilgrabbuladu, istramu Frases incarrerat a proi… e a s'acabbu at fatu una strossa ◊ anchi tèngasa strossa! ◊ ant fatu una strossa de genti 2. seu atzopiendi ca cussa strossa de sabbateri mi at fatu unu taconi artu e unu bàsciu! Tradutziones Frantzesu massacre Ingresu slaughter Ispagnolu masacre Italianu strage Tedescu Blutbad.

strossàda , nf Definitzione iscutulada manna de abba, nue forte de bentu (e in cobertantza fintzes àteru a meda) Sinònimos e contràrios strasura Frases sa prédica fiat istétia curtza e poderosa cantu sunt totus is strossadas de austu ◊ un'araxi frida sulàt a strossadas fadendu furriotus a is contonadas ◊ de monti ndi calànt strossadas de bentu budhiu (I.Lecca) Ètimu srd.

strossadúra , nf Definitzione su pigare a su tzugu ponendho s'atzavoga Sinònimos e contràrios aggangadura Ètimu srd.

strossài , vrb Definitzione pònnere s'atzavoga, pigare e istrínghere su tzugu a forte Sinònimos e contràrios aggangae, aggangulitare, apistijare, apuligare, atuduxare, atzavogare, studugai Ètimu itl. strozzare.

strotódhu , nm Sinònimos e contràrios irfortzu, spropodhu Frases piticu su strotodhu… pariat ca ndi depiat isciusciai totu e no at fatu nudha!

strotoxài stortixàe

strovílla , nf Definitzione padente de matighedhas, de tupas Sinònimos e contràrios crachi, istruvina.

strubbàri storbài

strúbbu , nm: istrubba*, strumbu Sinònimos e contràrios foete, istrumbu, puntógliu Frases cancuna borta si donànt un'iscorriada de strubbu puru, candu andaiaus infatu de su carru.