A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tambadúra , nf Definitzione su tambare Ètimu srd.

tambài , vrb: tambare Definitzione mòvere, mòvere de una parte a s'àtera, tròchere o incrubare a una parte, ma mescamente nau po serrare un'apertura lassandhodha pagu pagu aperta, acostia Sinònimos e contràrios afacai, aggalenare, imbasare, irganzare, iscadangiai, iscanzire, sucunzare, suzire / tambulare Frases tambachela, sa zanna, ca est intrendhe fritu! 2. rughiant malàdios e moriant chentza mancu los tambare ◊ deghi recuo a domo tamba tamba mi frundho in colcadolzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entrouvrir Ingresu to half-close Ispagnolu entornar, entrecerrar Italianu socchiùdere Tedescu halbschliessen.

tambarallòta , nm Definitzione zocare a su t. = tambàndhelu e lotandhe, tambàndhelu e iscudèndhelu Sinònimos e contràrios durriandò.

tambàre tambài

tàmbaru , nm Definitzione tumborru, aina a cilindru po sonare a iscudidura, a cropighedhos, a tzacurradura Sinònimos e contràrios tumbarinu, túmbaru.

tambarúe , avb Definitzione a su t. = a su rue e pesa Frases pro èssere lezera tantu ndhe pato eo e patis tue, cun su coro a tambarue in sospiros e piantu (G.M.Cherchi).

tambàta tambàda

tambèdha , nf, nm: tambedhu Definitzione genia de moida, prus che àteru de boghes chi giaent ifadu Sinònimos e contràrios impelegu, secamentu, tzorobedhu Frases inie mi pasà sentza degógliu subra sas pedras d'una semidedha chi a crabas tiat aer dadu imbrógliu, subr'àter'adhe e àtera tambedha (P.Casu)◊ sa malasorte mi at assaltiadu e continu mi tenet in tambedhu ◊ intronaiat piús su tamburu e fit tambedhu su carrasegare ◊ sa zente est martirizada dae sos tambedhos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embêtement Ingresu bother Ispagnolu lata, fastidio Italianu seccatura, nòia contìnua Tedescu Belästigung.

tambedhàre , vrb Definitzione fàere moida, istare foedhandho, giare ifadu / tambedhadu = infadadu Sinònimos e contràrios ifadare, ifastizire, impeltinare, intrigliare Frases si fis pro marasu a ossos pistos e tambedhadu in mesu a su trambustu semper su cantu ti det dare gustu ◊ istant tota sa die tambedhendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chahuter, agacer Ingresu to make a noise Ispagnolu hacer ruido, molestar Italianu rumoreggiare, molestare Tedescu lärmen, belästigen.

tambedhósu , agt, nm Definitzione chi o chie faet tambedhu, giaet ifadu Sinònimos e contràrios ifadosu Frases baediche, tambedhosu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gêneur Ingresu bother Ispagnolu pelma Italianu seccatóre Tedescu lästiger Mensch.

tambédhu tambèdha

tambène!, tambènes!, tambèni , iscl, avb Definitzione e de a bonu!: foedhu chi narant disigiandho una cosa, pruschetotu candho est cosa chi no faet, o chi s'iat a pòdere àere; dhu narant puru po fintzes, ancora, mancari coment'e po lassare andhare o cèdere in calecuna cosa Sinònimos e contràrios acabbonu, aggàlia, deabbonu, eillà Frases si podia torrare vint'annos addaisegus, tambene! ◊ tambene si aia tentu su saludu!…◊ si l'aimus tentu nois, tambene, totu cussu!…◊ tambene si proiat!…◊ tambene si cussu focu ti aiat pótiu caentare su coro! (S.Mattana) 2. apo chircadu sa fortuna in terra, tambeni in mare ◊ lu podes nàrrere tambene ◊ Deus bit tambeni su chi at a benni ◊ acostadí tambeni prus acanta! (E.Sanna)◊ sos carros a boes, tambene chene trumbas, s'intendhiant dae innedha ◊ bestes bi ne aiat ammuntonatas tambene in terra Ètimu spn. también Tradutziones Frantzesu si seulement! Ingresu you bet! Ispagnolu ¡ojalá! Italianu magari! Tedescu und ob!

tambidàmbi tambadàmba

tambonàda , nf Definitzione su tambonare Sinònimos e contràrios colpu Ètimu srd.

tambonàre , vrb Definitzione giare unu cropu, fèrrere cun calecuna cosa (es. bardúfola, birilla) Ètimu srd.

tambòra , nf Sinònimos e contràrios tumbinu Ètimu spn. tambora Tradutziones Frantzesu bouche d'égout Ingresu man-hole Ispagnolu boca de alcantarilla Italianu tombino Tedescu Strassenschacht.

tambulàda , nf: tamburada, tumbulada Definitzione su tambulare, su che furriare, su che orrúere a terra de una cosa prantada; atumbada, cropu Sinònimos e contràrios bortulada / abbrúnchidu, atapada 2. dónnia tumbulada a su pódhiche malàidu!… Ètimu srd.

tambulàdu , pps, agt: tumbulatu Definitzione de tambulare; chi est in terra orrutu Sinònimos e contràrios bortuladu, furriau | ctr. ficadu, istantàrgiu, reu, ritzu Frases pesandhela, cussa cadrea, chi ch'est tambulada a terra! Tradutziones Frantzesu renversé Ingresu overturned Ispagnolu vuelto al revés Italianu rovesciato Tedescu umgefallen.

tambulàna , nf: tamburrana, trambullana Definitzione genia de istrégiu mannu de làuna grussa, a tumborru mannu, de forma cilíndrica Sinònimos e contràrios badhidoni Frases is trambullanas nci funt arrutas de su carru fadendi un'iaxi de carraxu ◊ nois ponimus s'ozu in tambulanas de atarzu Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu fût Ingresu drum Ispagnolu tambor Italianu fusto Tedescu Faß.

tambulàre , vrb: tumbulare 1 Definitzione incrubare a una parte fintzes a orrúere o fàere orrúere a terra, furriare o crocare a terra Sinònimos e contràrios boltulare, corcare, furriai, irbersulare, parangai, rúchere Frases l'ispinghesit a folte e che tumbulesit in sas iscalinas trodhulenne ◊ a caragolu a caragolu tambulamus a sa marina ◊ a su tàmbula tàmbula, a su rue rue, faghiat unu trechetu de totu sos diàulos 2. bae a su letu a ti tambulare un'iscuta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu renverser Ingresu to overturn Ispagnolu volcar Italianu rovesciare Tedescu umwerfen.