A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trebidúra , nf: trobidura Definitzione su troboire, su pònnere sa trobea Sinònimos e contràrios travadura, trobeida, tropedinzu Ètimu srd.

trébie trébi

trebilàtzu , agt Sinònimos e contràrios apicigosu, apitzigaditu, apodhosu Tradutziones Frantzesu glutineux, visqueux Ingresu sticky Ispagnolu glutinoso Italianu glutinóso, viscóso Tedescu klebrig.

trébini, trébiri trébi

trebíri trebeíre

trebíri 1 , vrb Sinònimos e contràrios serbiri.

trebíu , pps, agt: trobeidu, trobidu, trobiu, tropediu tropeitu, tropeiu, tropitu Definitzione de trebiri; chi portat trobeas, chi no podet camminare po cosa chi si dhu impedit; chi si movet cun dificurtade Sinònimos e contràrios peigonau / cdh. trubitu 2. is cuadhus mannus funt trebius, ma sa pudheca est iscapa ◊ est trobiu coment'e s'arrú cun su tintioni 3. su pobidhu paret unu pagu troboiu, ballandho, no tenet cudha lepidesa chi giughent is balladores ◊ at rispostu chin boche tropeita Tradutziones Frantzesu entravé Ingresu shackled Ispagnolu trabado Italianu impastoiato Tedescu gefesselt.

trébua , nm: trégulas, tréulas, tríbulas, trígulas, tríulas, tríura, trívulas Definitzione su de sete meses de s'annu, su mese de argiolas, su tempus chi si tréulant is laores / figu de tríulas = figu de prima Sinònimos e contràrios alzolas Frases in tríulas, finida sa messera, fut festa manna sa di'e s'arzola (S.Murgia Niola)◊ candho in sos meses de làmpadas e tríulas sa calura est tropu forte, aggradesso meda de mi sètzere suta de un'àlvure a lègere Terminologia iscientìfica tpc Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu juillet Ingresu july Ispagnolu julio Italianu lùglio Tedescu Juli.

trebudhéri , agt, nm Definitzione chi o chie istat sèmpere criticandho s'àteru Sinònimos e contràrios criticheri, giuricheri, porretànciu. Frases tocat a istai aillargu de is trebudheris, ca funt a origa parada!

trebuléri , agt, nm: treuleri, treguleri Definitzione chi o chie ponet tréulu, pesat burdellu, ponet avolotu Sinònimos e contràrios imprenidore, insulladori, piliseri, supuzadore, supuzeri, triulanu, trobbuscadore Frases a cussa gelosa e tragallera dh'ant annomingiada treulera de professioni! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agitateur, fauteur de troubles Ingresu instigator Ispagnolu agitador Italianu agitatóre, sobillatóre Tedescu Aufwiegler.

trebússu, trebútu trabútzu

trebutzàda , nf Definitzione cropu de treutzu; su tanti de cosa chi si podet pigare cun su treutzu Frases una trebutzada de palla, de fenu ◊ cantu trebutzadas as dépiu bentulai po duas finiallas de pani!… Ètimu srd.

trebutzéri , agt Definitzione unu chi si giaet bàntidos, chi si credet tropu e cricat chistiones fintzes a ingannia Sinònimos e contràrios imbodhiosu Frases cadrangiosu trebutzeri, presumiu, bantaxeri! ◊ gi est pagu trebutzeri, cussu!…

trebútzu trabútzu

trèca , nf Definitzione genia de idea, fintzes iscusa, arreghèscia, ingannu Sinònimos e contràrios bibbirriu, bidhídhiri, billèlleres, bremmigorru, crichivellu, tzelevriada, zibbírriu / arraghèscia, iscóticu, iscúgia / trampa, transa, troga Frases addaghi bos vintrat sa treca de bos giogare sa limba sezis unu fogu fuidu! (G.Ruju)◊ agataiant sa treca giusta pro che lu bogare dae mesu, a isse ◊ si cumprendhides sa treca podides cumprèndhere su chi no bos apo nadu puru ◊ donzi bolta agataiat una treca noa pro no muntènnere sa promissa.

trèca 1 , nf Definitzione seca, ispudu, carràschiu, lorodhu.

trecèntos, trechèntos , agt, nm: tregentos, tregentus, treghentos, trejentos, trexentus Definitzione tres bortas chentu (in números àrabbos 300, in números romanos CCC): coment'e agt. podet cuncordare cun su nm. Frases tenet trechentas berbeches ◊ si podiat bendi po trexentus munedas de prata ◊ no teniat abbisóngiu de is trexentus francus ◊ in treghentos annos cantu ndh'as bistu passandho in cue mannos e pitios! Ètimu ltn. trecentos Tradutziones Frantzesu trois cents Ingresu three hundred Ispagnolu trescientos Italianu trecènto Tedescu dreihundert.

trechèssa , nf Definitzione tússiu forte, mescamente cussu chi si faet prus aintru in su gúturu.

trechéssu , nm: trechetu Definitzione moida manna / fàghere abba a trechetu, pròiri a trechessu = aira, a stracia Sinònimos e contràrios carralzu, chimentu, isbómbiu, sciumbullu, tronidarza Frases in d-unu trechetu inferrorosu sos minadores si atapant e s'ispinghent in miniera ◊ una pitzinna ebbia no leaiat parte a su trechetu chi totu fint fatendhe, a carrasegare ◊ a su tàmbula tàmbula, a su rue rue, faghiat unu trechetu de totu sos diàulos ◊ su bentu falat a trechetu iscudendhe sas frunzas a sas matas Tradutziones Frantzesu fracas Ingresu din Ispagnolu fragor Italianu fragóre Tedescu Lärm.

trechetàda , nf: treghetada Definitzione su trechetare; chimentu, moida manna de cropos, fintzes iscutulada manna de abba Sinònimos e contràrios sciumbullu, trachidada, trechessu Frases sos bentos ndhe ghetant sas àgheras prus nighedhas chin órulos de traschias e trechetadas de lampos e de tronos ◊ geo solu no apo cumpresu mancu sas trechetadas e su chimentu de s'iferru de su sirbone sannicanu! Ètimu srd.