A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trechetàre trachetàre

trechétu trechéssu

tréchi , agt, nm: treghi, tregi, tréichi, tréighi, tréige, tréigi, tréixi, trexi Definitzione deghe e tres (in números àrabbos 13, in números romanos XIII) Frases si ndi depiat pesai a mengianu chitzi, pigai sa bicicleta e pedalai conca a miniera, tréixi chilòmetrus a s'andada e tréixi a sa torrada ◊ su sartu de vidha est de treghi miza ètaros ◊ su tréighi de santuaine si fut mortu su babbu Ètimu ltn. tredecim Tradutziones Frantzesu treize Ingresu thirteen Ispagnolu trece Italianu trédici Tedescu dreizehn.

trechínzu , nm: trichíngiu, trichinzu, trighignu, trighinzu Definitzione nau de bidha, bidhighedha, bidha pitica, medau de una pariga de domos o fintzes bighinau; chedha de animales / Sos Trighinzos = sa leada de Ispollatu, Su Burgu e Bótidha in Sa Costera Sinònimos e contràrios bichinadu, bidhichedha, bidhiciolu, bidrinzu, furriadolzu, leada, madau / arbutzu, assorte, cedha, fiotu, grústiu, tropedhu Frases canno fut biu babbai, Désulu fut divisu in tres trighignos 2. tenet unu trighinzu de erveghes Ètimu ltn. tricinius Tradutziones Frantzesu quartier, petit troupeau Ingresu neighbourhood, little herd Ispagnolu barrio, rebaño pequeño Italianu rióne, pìccolo grégge Tedescu Statdviertel, kleine Herde.

trecòre , nm Definitzione unu betzone mannu, béciu cadrudhu Sinònimos e contràrios cadrodhu.

trecuatròto , nm Definitzione tre e quattro otto = contu tropu impressidu / fàghere in t. = impresse meda, tropu impresse Frases tue misuras totu, paza e ranu, fatendhe contos in trecuatroto (Sassu).

tredicésima , nf Definitzione genia de mensile chi, bogau de sa paga de su mese totu s'annu, si pagat in nadale a trebballadores dipendhentes.

trediciàu , agt: deldiciadu* Definitzione chi o chie at tentu o tenet mala fortuna, dannos mannos o chi dónnia cosa dhi andhat male; chi portat disdícia, isfortuna Sinònimos e contràrios digrassiau Frases tantu tempus ci no as cufessau, ladrone malaitu, trediciau.

tregèa tragèa

tregèntos, tregèntus, treghèntos trecèntos

treghentósu , agt Definitzione chi faet treghentu, chi faet a tímere meda Sinònimos e contràrios arrorosu, iscaramentosu, ispreosu, istremorosu, terrorosu Frases fit una taràntula treghentosa manna cantu unu crabu Ètimu srd.

treghéntu , nm: atraghentu*, trigantu Definitzione arrumóriu, carraxu, avolotu mannu de boghes, tzérrios e sonos; fintzes timoria manna meda / fàghere a trigantu = a birgonza Sinònimos e contràrios abbolotu, biuldu, carralzu, chimentu, tremutu / apantàviu, spreu Frases s'intendhet su treghentu de sas feras, de su riu, de su fogarone ◊ si poniat a boghes e a trigantos fatendhe trinnigare totu sos chi si bi acataiant ◊ los at intesos arrexonendhe a boghes, a trigantos e a iscacàglios 2. su brigantinu ti at fatu a trigantu 3. totindunu abe, musca e tíntula est bénnida gasi malarrimada e isfidiada semenendhe morte e treghentu.

trèghere , vrb Definitzione suspire abba, isciustura a istràciu o cun orrobba / pps. tretu Sinònimos e contràrios brobbire, frobbire, istrègere Frases treghe sos pratos! ◊ carchi vorta su papassinu ndhe li rughiat, a sa pitzinna, e mannai ndhe liu cogliat, liu treghiat chin sa fardeta e liu torravat a dare Ètimu ltn. tergere.

treghetàda trechetàda

treghetàre trachetàre

tréghi tréchi

treghidórzu , nm Definitzione istràciu a frobbire Sinònimos e contràrios frobbidorzu, orbidórgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu torchon, chiffon Ingresu duster Ispagnolu bayeta, paño Italianu strofinàccio Tedescu Lappen.

trégi tréchi

trégiu , nm Definitzione genia de cobedina fraigada a muru Sinònimos e contràrios tina Ètimu tbr. tröggiu.

trèglia , nf Definitzione logu malu, trotu meda Sinònimos e contràrios iscafada, ischerbicadorju, iscolladorju, scabiossu Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu lieu escarpé Ingresu steep place Ispagnolu pendiente, escarpa Italianu luògo scoscéso Tedescu Absturz.