A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

trególlu , nm: trégulu, tréulu, tríulu Definitzione murigamentu de cosas coment'e de treulóngiu, murigamentu de pentzamentos, chistiones, moidas e sonos de cosa movendho, boghes e àteru, cosa posta totu a s'afaiu; fintzes avolotu, protesta / èssere a tríulos de mata, de istògomo = giúghere sa bentre, s'istògomo avolotaos Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atrepógliu, baraundha, mamudinu, sciumbullu, stragambullu, trambullu, trepollu Frases mannu fut su tregollu de is sordaus ◊ in vida mia apu tentu tréulus, disprexeris e pensamentus (C.M.Costa)◊ pasàdebbos, gai ismentigades sos tríulos chi móssigant su coro! ◊ poi de tantu tríulu e matana sa morte mi at a dare eternu pasu (C.Ortu)◊ lassa a pèldere is campanas, faent solu tréulu! 2. su mere dhis donat tropu pagu a biàgiu e po cussu est nàsciu su tréulu ◊ imbídia no che at ne faghevaghe de minetas, de tríulos e gherras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pagaille, cohue, agitation Ingresu hubbub Ispagnolu desbarajuste Italianu scompìglio, bailamme, agitazióne Tedescu Verwirrung.

tregonàda , nf Definitzione iscutulada de abba, próina manna Sinònimos e contràrios abbisciada, abbísciu, bírrida, dallúviu, defúgliu, pióida, strasura Frases isérghidu est che grodhe in su padente in cudha note iscura e chena luna a tregonadas de abba e nie e bentu (L.Marteddu) Tradutziones Frantzesu averse Ingresu heavy shower Ispagnolu chaparrón Italianu rovèscio Tedescu Schauer.

trégua trèba

treguài, tregulàre trauài

trégulas trébua

tregulàu , pps, agt: trigulau, triulatu Definitzione de tregulare; fintzes immarriu meda, istracu.

treguléri trebuléri

trégulu trególlu

tréichi tréchi

treiciòba traiciòba

tréige, tréighi tréchi

treighína , nf Definitzione sumana de tréighi dies, prus che àteru dies de nuinas po unu santu; de una filera de cosas, sa chi in s'órdine arresurtat a tréighi.

tréigi, tréixi tréchi

trejèntos trecèntos

trelàxu telàgiu

trèma tèrema

tremàgliu , nm Definitzione genia de arretza a duos pígios po piscare in is errios.

tremàta tamàta, tramàta 1

trémbula , nf: trémula, trémulu 2 Definitzione su trèmere, su istare tremendho / trémulas de lughe = lughighedha mori mori Sinònimos e contràrios tremedhera, trementa, tremuea Frases est torrau a pidore: commo cudha manu balente isetat a trémula farfaruzas ◊ fit petinne chin sa bochedha a trémulas dae su titia ◊ a resistire addainanti meu ndhe atacat sa trémula a sos mastros!(Pirastru)◊ sa trémula mi múciat sas ancas ◊ nci dhi atacat una trémbula e cun su coru in buca àrtziat su crobecu po biri… Ètimu srd.

tremedhèra , nf Definitzione su trèmere, su istare tremendho, treme treme, genia de móvia a iscutuladura totu parívile; fintzes genia de presse, furighedha Sinònimos e contràrios trementa tremuea, tremuina, tremuledha / cdh. trimaredha Frases dhi benit una tremedhera in totu su corpus e dhi tzacarrant is dentis puru 2. dh'at pigau sa tremedhera e si ndi est andau Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu frisson, tremblote Ingresu shivers Ispagnolu tembleque Italianu tremarèlla Tedescu Zittern.