A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tremedhéri , nm Definitzione genia de movimentu, de avolotu, de presse / fai su tremedheri = pesare burdellu, pesàresi a boghes, èssiri furighedhosu Sinònimos e contràrios abbolotu, carralzu, chimentu, sciumbullu, tremutu Ètimu srd.

trèmena , nf, nm: trèmene, trèmmene, trèmini 1, trèmmini Definitzione su tretu o línia ue totu si benint apare duos possessos de diferente mere e fintzes solu oru de fora de unu logu; tretu inue su terrenu si che abbàsciat totinduna, faet coment'e riartzu, cosa chi in logos de monte bortas meda est fintzes sa làcana inter duos possessos de diferente mere, làcana calada / sartai is trèminis = essire dae trèmenes, dae sos límites suos, fàghere o nàrrere prus de su chi est deghile a fàghere chentza ofèndhere o pitigare s'àteru; èssi trèmini a… = a làcana a… Sinònimos e contràrios afrontadura, afrontatzione, aprontu, bancu 1, làcana, líbide / iscrapa, riartzu, tele, tèrema, trempa Frases liera che su bentu, passendu dogna trèmini, de sa terra mia bai, o bella paxi! (Danese)◊ s'universu sentza de trèmini mi lassat afrigiu ◊ vois sezis acante de che colare sos trèmenes de frades vostros ◊ non depes iscostiare sos trèmenes de su vichinu tuo! (Bb)◊ Giuliedhu tenet sa tanca a trèmene cun is Sèlegas 2. una trèmena chena fundhu in su mare ◊ su cabadhu che at ghetau sos isposos a su trèmene ◊ cun s'ira de s'abba chi at fatu che at faladu trèmenes ◊ in s'istradone bi at unu muraglione subra de una trèmena de unos sete metres 3. no cumenceus a sartai is trèminis, ita tiàulu! Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. termen Tradutziones Frantzesu limite Ingresu border Ispagnolu límite Italianu confine Tedescu Grenze.

tremenàrzu terminàxi

tremenàrzu 1 , agt Definitzione logu a trèmene, totu trèmenes, malu, isteremadu, chi che calat, sugetu a istremenare, chi faet a ispéntimu Frases fuit che un'aina abbandhonada de fuliare in logu tremenarzu (G.A.Mura).

tremència , nf Sinònimos e contràrios trementa.

trèmene trèmena

tremeníle , nm: treminile Sinònimos e contràrios tèrema, trèmena, trempa Frases mi est fuiu su pè e che so rutu in d-unu treminile a pitu de una mata de lidone (G.C.Brocca)◊ zuchimus una fune pro falare in locu de tremeniles e carchi gantzu pro apicadorzu Ètimu srd.

tremenósu , agt Definitzione nau de logu, chi est totu trèmenes, logu malu Sinònimos e contràrios arratu, iscamedhosu | ctr. paris, sétidu Ètimu srd.

tremènta , nf Definitzione su istare a su treme treme (fintzes coment'e maladia)/ t. de sole = caldana, s'ora de su sole prus budhiu, candho s'ària firma paret ballandho, tremendho Sinònimos e contràrios tremedhera, tremuea, tremuledha Ètimu srd.

treméntili , agt Sinònimos e contràrios istreorosu, terrorosu Frases in istade costumat a fàere unu sole treméntili (E.Tuligi) Tradutziones Frantzesu terrifiant Ingresu awful, terrible Ispagnolu tremendo Italianu tremèndo Tedescu furchtbar.

trementína , nf Definitzione ammesturu de sustàntzias chímicas, prus che àteru genia de colla chi bogat su corgiolu de s'opinu; in cobertantza nau de unu, chi est de manu istrinta, malu a giare, arrestigu Sinònimos e contràrios aggantzadu, assuriu, limidu, susuncu Ètimu itl. trementina.

treméntu , nm: tromentu 1, trumentu 1 Definitzione su tzintziedhu de sa canna de sa pipa; iscurigore Sinònimos e contràrios salamidru / atramentu*, niedhigore, tura Frases sa note est niedha che su trumentu 2. fit avesu a atraessare sa caminera fintzas in su trementu de sa note chena lutzerra peruna Tradutziones Frantzesu nicotine Ingresu nicotine Ispagnolu nicotina Italianu nicotina Tedescu Nikotin.

trèmere , vrb: tremi, trèmiri Definitzione mòvere a iscutuladas piticas e sighias, fàere móvias piticas, medas e paríviles in sensu contràriu de s'una a s'àtera / pps. trémidu Sinònimos e contràrios cuncuai, seghedhare, sidhire, tremuai, trimire Maneras de nàrrere csn: trèmere che canna, che foza, che zuncu, che culumba crochindhe, paris = trèmeresi meda, totugantu; su calcanzu si li tremet!… = no ndhe l'importat nudha, est trancuillu Frases a su punzu chi iscudet tremet tota sa banca ◊ mellus a timi chi no a tremi ◊ so tremindhe de su fritu ◊ fait sa firma cun sa manu tremi tremi ◊ is miradas suas mi tremiant che canna in die de bentu ◊ vos tremiavaes che una canna dae sa timória ◊ si fiat trémiu paris a su intendi cudhu isciorrocu Ètimu ltn. tremere Tradutziones Frantzesu trembler, vibrer Ingresu to tremble, to flicker, to vibrate Ispagnolu temblar, vibrar Italianu tremare, tremolare, vibrare Tedescu zittern, schwingen.

tremesàna , nf Sinònimos e contràrios tabbicu, tramesu 1.

tremesàre tramesàre

tremésu , nm Definitzione su si tremesare, cosa chi unu si atrivit a nàrrere o a fàere; cumportamentu, manera de fàere Sinònimos e contràrios atribida Frases su tremesu de su retore li fit pàssitu vonu 2. annobas afito sa tanca a pàsculu: fizu tuo depet andhare a fàchere su sordau e candho ghirat càmbiat tremesu Ètimu srd.

tremezàna tamejàna

trèmi trèmere

tremicósu , agt Definitzione chi tremet, chi est tremendhosi, istat tremendho Sinònimos e contràrios tremulosu Ètimu srd.

trémida , nf, nm: trémidu, trémita Definitzione su trèmere, genia de móvia a cropu e sighida Sinònimos e contràrios assachítidu, irghinitada, iscutinada, sachedhada, sàdhidu, tremidura / cdh. intriminuta, ttrs. trémuru 2. si sa mata donat una trémida ndi dhi arruit sa folla ◊ a ndhe daet de trémidas, sa terra, ue bi faghet terremotu!…◊ mi fipo addrummentatu a trémitas de fritu Tradutziones Frantzesu sursaut, tremblement, secousse Ingresu vibration, tremor shock Ispagnolu estremecimiento, vibración Italianu sussulto, vibrazióne, trèmito, scòssa Tedescu Schwingung, Zittern, Erschütterung.