ziréllu 1 , nm Definitzione tziriota, burdellu Frases fit de caràtere iscontrosu, fit capatza de ndhe pesare unu zirellu si no ne teniat gana issa.
ziriédhu , nm: zirixedhu Definitzione giru piticu, girighedhu.
zírima , nf: girma, zirma Definitzione calecuna cosa chi si tenet s'unu contr'a s'àteru, iscórriu, genia de ofesa chi si sentit / èssere a z. = a primma, in disacórdiu, a iscórriu, addirmaos Sinònimos e contràrios arrealia, dirma, disamistade, inimigànscia.
zíriu , nm: giru,
síriu 3,
ziru Definitzione
genia de istrégiu mannu de terra pruschetotu po pònnere e chistire s'ógiu
Sinònimos e contràrios
giara 1,
giorra
Frases
depiat piscai s'àcua de bufai a cracidas po prèniri is màrigas e is zirus ◊ teniat s'ozu in su ziru e su trídicu in su sacu ◊ tenet sos ziros prenos de binu ◊ fit unu zíriu mannu pienu de monedas de oro ◊ su ziru nou drinniat che càmpana
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
itl.
ziro
Tradutziones
Frantzesu
jarre
Ingresu
pitcher
Ispagnolu
tinaja,
orza
Italianu
órcio
Tedescu
Krug.
zirixèdha , nf Definitzione
zíriu piticu
Tradutziones
Frantzesu
petite jarre
Ingresu
small pitcher
Ispagnolu
tinaja pequeña
Italianu
orciòlo
Tedescu
kleiner Krug.
zirixédhu ziriédhu
zírma zírima
zirógnia , nf: girónia, sirónia, tziraónia*, zirónia Definitzione tira longa de corria, po iscúdere, fata cun pedhe de pegus de bulu a tiras fines intéssias Sinònimos e contràrios aciota, làtigu, nébriu, passillu Frases a fillu miu lessadidhu, ca sa zirógnia gei si dha provu dèu, in domu!
zirólu , agt Sinònimos e contràrios andariegu, bandhuleri, corruntoneri, garroneri, rundhellu, tzincavesu, zirellu Frases cussa craba mi faghet tribbulare ca est sa prus surda e zirola.
ziròne , nm: girò* Definitzione calidade de àghina niedha e su binu chi si faet Frases l'ant cumbidadu a zirone e a saltitza cota arrustu ◊ bi tenet binu bellu, totu mónica, cannonau e zirone Sambenados e Provèrbios smb: Zirone, Zironi.
Ziròne , nm Definitzione númene de ómine Sinònimos e contràrios Zeróminu.
ziròne 1 , nm: girone Definitzione logu o cosa tundha a bisura de cricu, fintzes cosa apicigosa chi si ponet po amparare una segada in sa carre; su chelu orrúbiu in s'orizonte candho su sole est intrandhosiche, genia de lughe; genia de fràmula, o lughe, chi si movet in s'aera a denote; fintzes terrenu buidu, po passare, in mesu de bíngias e ortos / pònneresi a z. (cicios, prantaos)= a inghíriu Sinònimos e contràrios ziroto Frases sezis sempre sétidos in custas pedras chirchendhe a s'unu e a s'àteru: sinono no agatades logu in su zirone de sos lorodhosos! ◊ ant fatu una turre in forma de zirone 2. falat unu zirone e una vana lama de lughe isvanit in s'aera (S.Casu)◊ in su campusantu si bi bident medas zirones Ètimu srd.
zirónia zirógnia
zironiàda , nf Definitzione cropu de girónia Sinònimos e contràrios aciotada, corriada, iscorriada, nerbiada Ètimu srd.
zironiài , vrb Definitzione atripare, iscúdere a girónia Ètimu srd.
zirotéri , agt Sinònimos e contràrios andariegu, bandhuleri, corruntoneri, garroneri, rundhellu, zirellu Ètimu srd.
ziròto, ziròtu , nm: cerotu, tzerotu* Definitzione tira de cosa chi atacat a una parte, mescamente impreada po badrare una segada o fintzes po mantènnere sa meighina a sa carre Sinònimos e contràrios achillo, dafetanu, liga, sparadrapa Frases segundhu ite dolore est, si betat unu ziroto e toca! Sambenados e Provèrbios smb: Zirottu.
zíru zíriu
zíru 1 , nm: gíriu* Definitzione movimentu e tretu a bisura de cricu, andhada peri su logu e torrada a su logu de sa tucada; su istare bandhuleri; si narat fintzes in su sensu de borta, de brindhu chi in tzilleri is de sa cambarada faent a borta a borta / min. ziredhu, zirighedhu Sinònimos e contràrios fúrriu, inghíriu / bolta Frases bae e fàghedi unu ziru introidha a bídere ite s'intendhet! ◊ rundhellu, tota die in ziru ses! ◊ s'abba est in ziru, petzi chi inoghe at annuadu ma no che at próidu!◊ za ti piaghet su ziru… no daes una manu a nudha, in domo! 2. su ziru passadu sos de cussa lista ant pérdidu (Tz.Muredda).
zirulànu , agt, nm Definitzione chi dhi praghet su giru, a istare in giru Sinònimos e contràrios bandhuleri, garroneri, giranteri, rundhajolu, rundhellu.