mémula , nf: mímula, mímulos, múmula Definitzione genia de murmutu ifadosu, cantighedhu, boghe o sonu no tanti fortes ma sighios; male, genia de doloredhu chi si sapit in sa carena, aintru (es. m. de coro, de istògomo) Sinònimos e contràrios càntara 1, laredha, mumuliu, taja / ttrs. mímmura Frases s'intendhet sa mémula de una cantone ◊ s'intendhet sa mímula de sos ribos ◊ cheres cantare sa mímula de sas chícheras ◊ s'intendhet coment'e una mémula: sunt sas pregadorias de sa zente ◊ ammuinada dae su caldu a múmulas de chígula ti drommias (G.Branca) 2. nosse, su dutore, no est dolore a su coro: una mímula est! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rhonchus Ingresu dirge, painful sensation Ispagnolu cantilena, dolor en el pecho Italianu rónco, nènia, sensazióne dolorósa Tedescu Röcheln, Geleier, kleiner Schmerz.

mendigài , vrb: mindhigàre, mindigai, minnicare Definitzione pedire sa lemúsina, fàere su pedidore; torrare, o èssere, a míndhigu Sinònimos e contràrios lemusinai, pedie, pedulianare, mischinzare / abasciai, amenguai, immenguare, miminare, torrae / arrunzinare | ctr. donai, giare / errichire Frases a unu mindhigu no li mancat it'e mindhigare ◊ cussos no si abbarrant a mannos a minnicare pasturas e mànnicos dae palas de sos àteros 2. est mindigada sa sustàntzia chi lompit a is fròngias Tradutziones Frantzesu mendier, être en difficultés financières, vivre dans la gêne Ingresu to beg, to be in shortage Ispagnolu mendigar, vivir en la estrechez Italianu mendicare, èssere in ristrettézze Tedescu betteln, in beschränkten Verhältnissen leben, abgebrannt sein.

mischinzàre , vrb Definitzione èssere o istare in mischinzia, a mindhighiu, in su pagu a tropu, in su bisóngiu, àere bisóngiu / m. de… = àere bisonzu de… Sinònimos e contràrios arrunzinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avoir de la pénurie Ingresu to be in shortage Ispagnolu vivir en la estrechez Italianu avére penùria Tedescu mangeln, in beschränkten Verhältnissen leben, abgebrannt sein.

muràche , nm Definitzione muru de pedra assentada chentza impastu; a logos fintzes nuraghe Sinònimos e contràrios muragadha, murubbullu / nurache* Frases at tancau sas cussorjas a muraches ◊ si est pasau in d-unu murache Tradutziones Frantzesu mur de pierres sèches Ingresu dry wall Ispagnolu muro en seco, tapia Italianu muro a sécco Tedescu Trockenmauer.

musicài , vrb: musicare Definitzione cumpònnere o iscríere sa música; andhare a cantare sa serenada a is bagadias, sonare a tzarachia po festas, cójuas e àteru 2. is giòvunus funt essius a musicai is piciocas Tradutziones Frantzesu mettre en musique Ingresu to set to music Ispagnolu poner en música Italianu musicare Tedescu in Musik setzen (um), vertonen.

nce, nche, nchi, nci , avb: che* Definitzione avb. chi inditat logu, no sèmpere reale, de una manera pagu precisa, logu indefiniu (foras candho prus ainnanti si narat su foedhu chi inditat custu logu), e prus che àteru giaet un'idea de istesióngiu de ue unu est (o si narat pentzandho a logu atesu de ue unu est) ma podet inditare fintzes acostimentu: s'impreat istacau de su vrb. si est postu innanti, totu a unu cun su vrb. si est nau apustis (e cun prn. puru): bògache custa cosa!, toca, istesianci!, bessinci!, fuliancedhu!, bogancedhu!, ponincedhu!, ghetancedhu!, leachelu!, remonichelu!, picaenchelu!, vatunchelu!, essimichelu, fulliadechedhu!, enclíticu, nau che unícu foedhu cun sa forma verbale Sinònimos e contràrios ci / bi, ince Frases nemos cheret andhare a nche batire sa botza ◊ cracu a perda a sa craba chi si nchi istésiat ◊ cumenti as fatu a nce dhu fai istrebedhai, su cani? ◊ oe nce funt is sindacaos ci nosi axudant ◊ sa bitella ti nce dha podes leare! ◊ si nche fit sichia a irfungudare ◊ su gurutu est astrintu ma nche colas ◊ - A si podet? a che sezis? ◊ nci fúliu is carramatzinas ◊ pentzanci e apustis mi arrispundis! ◊ si depeis essiri, esseidenci! ◊ seu intrada a cudha domu ponendidenchi su nasu torra 2. dennantis a nce pònnere in marina a pè ince boliat peri coràgiu ◊ deo nce pogno sa matessi ispesa ◊ inoghe che cherias tue! ◊ che so essidu in Bono a cumandhu ◊ su pani ponincedhu in sa mesa ◊ e ita nci negótziat innòi? ◊ cussus piscixedhus no abetu prus po nce dhus papai: tengu fàmini! Tradutziones Frantzesu y, , en Ingresu there (here) Ispagnolu aquí, acá, en este lugar, allá, allí, en ese lugar Italianu ce, ci, ne (avv. di luogo) Tedescu dort, dorthin, hier, da, hierher, da durch, von.

nedhúbe, nedhúe, nedhúve , avb: nidhue, nodhube, nodhue, nudhube Definitzione in perunu logu, no in logu Sinònimos e contràrios innedhue | ctr. totube Frases no cherjo nudha in nedhube ◊ v'aiat unu calore a mòrrere, non si parait in nidhue! ◊ no dh'agatas in nedhube ◊ geniosas che a tie no bi ndh'at in nedhue ◊ che a su meu no che ndh'at in nodhue! ◊ su teracu tuo no est andhadu a nedhuve ◊ soe chircandhe ma no lu poto sejare in nedhue! Ètimu ltn. nullibi Tradutziones Frantzesu nulle part Ingresu nowhere Ispagnolu en ningún lado Italianu in nessun luògo Tedescu nirgends.

óbiga, óbighe , nf, nm: ópica, ópiche, ópicu, úpigu Definitzione arretza a forma de sacu, acapiada a una pértia, po piscare trota, fata cun pigionatzos de ollastedhu de erriu (ma a logos fintzes gamu, àghimu); in cobertantza, brulla mala, fura / min. obighedhu Sinònimos e contràrios arraciallu, arretza, filau, ganghiledhu, trotiadore / ghelea, giogada Maneras de nàrrere csn: fàghere s'óbiga = nadu in suspu, fàghere una cosa in debbadas, fàghere una cosa seguramente irballada; tortu che un'óbiga = dortu a unu gantzu (nadu de ccn., chi no arrexonat e no ponet mente) Frases fint in su riu trazendhe s'óbiga prena de trota e ambidha ◊ tiu Gabini abiat pistau àndhalas de piscadore, cun arretzas a codhu, su berticale e s'ópiche 2. si cumandhas a isse già la faghes s'óbiga: mancu t'iscurtat! ◊ si ti pones a isse a sótziu già la faghes s'óbiga!…◊ bi est istada sa ruina de s'annada mala e de sas óbigas Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu filet de pêche en forme de sac Ingresu sack net Ispagnolu red en forma de saco Italianu réte a sacco Tedescu sackförmiges Netz.

oindí, oindía , avb Definitzione a dies de oe, a tempus de como Sinònimos e contràrios como, oe Frases sa bisura chi si podeus fai oindí de sa Sardigna est cussa de una terra cun d-un'ànima antiga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de nos jours Ingresu nowadays Ispagnolu hoy en día Italianu oggigiórno Tedescu heutzutage

opía , nf Definitzione istrégiu piticu de ortigu po umprire abba a bufare in is funtanas, fintzes ortigu mannu cofudu po pònnere cosa a papare po medas, in su sartu Sinònimos e contràrios conchedha 1, gupu, obria, trobia, upada, umpridorzu, upu / bagione 2. sa petza arrustia, tirada de su schidoni, dha poniant in is opias de ortigu po is tundidoris Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu puisette Ingresu pail Ispagnolu recipiente para beber en las fuentes Italianu attingitóio Tedescu Schöpfgefäß.

padúle , nf, nm: paoi, paule, pauli Definitzione abba apojada, paule manna de abba, giubbu, mescamente in is errios mannos Sinònimos e contràrios gurgu 1, lacone, lacuedha, làcuna, pógiu, trógliu Frases brintat in sa pauli, nci afundat e mortu! ◊ a unu poju mannu de su riu li namus "Paule lada"◊ cussa funtana paret unu padule de arana ◊ funt paois de àcuas mortas ◊ in sa paule bi at tzinnia ◊ adoru de su paoi est totu cannisoni 2. bi est chie no si cunfundhet in custu paule de ódiu Sambenados e Provèrbios smb: Paulis Ètimu ltn. padule(m) Tradutziones Frantzesu point le plus profond (d'un fleuve) Ingresu big pool Ispagnolu gran poza de agua en los ríos Italianu grande pózza d'àcqua nei fiumi Tedescu große Wasserlache in Flüssen.

passamànu , nm: prassamanu Definitzione su aporrire una cosa s'unu a s'àteru, prus che àteru trebballandho; linna o ferru a ue faet a si poderare cun sa manu, passandho in logu de iscala o àteru; genia de orrolu o avoreta Sinònimos e contràrios linghiera Ètimu spn. pasamano Tradutziones Frantzesu chaîne Ingresu passing from hand to hand Ispagnolu en cadena, pasamanos Italianu passamano Tedescu Kette, Handlauf.

pedídu , pps, agt: pediu, pidiu Definitzione de pedire; chi est fatu a pedidura, a impréstidu, chi est de àtere 2. de candu su fogu at abbruxau sa sagristia teneus ancora su ministru a prendas pedias!◊ su chi ch'est inoghe est totu pedidu, mih, no pesses chi l'ant comporadu: sinono za fit nudha a fàghere custa festa!… Tradutziones Frantzesu demandé, mendié Ingresu begged Ispagnolu pedido en limosna, mendigado Italianu chièsto, mendicato Tedescu gebeten, gebettelt.

pititéri , agt Definitzione nau de ccn., chi cricat is pititos, chi punnat a papare is cosas prus saborias Sinònimos e contràrios allicantzadu, assorjoladu, pipiteri, pititarzu Frases fit azicu crétiu e pititeri e no manicabat mai de su chi manicabant sos àteros Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui aime la cuisine soignée Ingresu tasteful (eater) Ispagnolu gourmet, exigente en la comida Italianu ricercato nel mangiare Tedescu gewählt essen.

pógiu , nm, nf: poja 1, poju, pou, poxu, poza, pozu Definitzione fossu prenu de abba mescamente in errios mannos (ma fintzes fossu ebbia); genia de bartza tundha, fraigada a muru, in su sartu Sinònimos e contràrios bàtiga, cadhaja, corrovoni, fògia 1, foxone, gurgu 1, trógliu Maneras de nàrrere csn: una poja de ludu = fossu prenu de ludu; pozu de sàmbene = lacuina, lotzina de sànguini chi at pérdiu ccn. Frases sa rana istat cracagliendhe intro de sos pojos ◊ si no ischis nadare, no ti abburres in sos pògios fundhucos! ◊ de tretu in tretu su pastore at fatu sos pojos pro abbare sa robba ◊ l’avio zirau e istrampau in su ludu de una poza, gherrandhe a istrumpa 2. in s'ortu bi amus fatu su poju pro collire s'abba 3. custu est fintzas tempus de oro pro chie est fora de pojos de peleu Sambenados e Provèrbios smb: Poggiu Tradutziones Frantzesu point le plus profond d'un fleuve Ingresu river ditch Ispagnolu hondonada en los ríos Italianu tónfano Tedescu Kolk.

poltantàre , vrb: aportantai, portantare Definitzione fàere andhare su cuadhu a portante Frases su cadhu de babbai poltantat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire prendre l'amble Ingresu to amble Ispagnolu marchar en paso de ambladura, portante Italianu dare l'àmbio Tedescu den Paßgang geben.

profizàdu , pps, agt Definitzione de profizare Sinònimos e contràrios fortzicau, furrighedhau, trotoxau Tradutziones Frantzesu retordu, tors Ingresu twisted (re) Ispagnolu retorcido, en espiral Italianu ritòrto, tòrtile Tedescu gedrehnt, verdreht, spiralförmig.

refaciài, refaciàre , vrb: arrefaciare, refatzare, rifatzare, rinfaciai, rinfaciare Definitzione nàrrere in cara a unu su male chi at fatu, betare in face una cosa a unu coment'e brigandhodhu, giaendhodhi curpas Sinònimos e contràrios acarai, agiostrare, atzuridare, cadojare, iscamurriare, rumbicare, sfacidhai, sfacidhiri Frases zughiat un'incristada coment'e unu chi teniat cosa meda de li rifatzare ◊ semus fradile e sorrastra: pro chi sies póveru, si cojuamus, a su nessi no amus de nos rifaciare sas ratzas Tradutziones Frantzesu reprocher, jeter à la figure (fam.) Ingresu to throwin s.o.'s face (sthg.) Ispagnolu reprochar, echar en cara Italianu rinfacciare Tedescu vorhalten.

refàciu , nm: refatzu, rifatzu, rinfàciu, rinfatzu Definitzione su rifatzare, cosa chi si narat a unu betandhosidha a curpa, coment'e a briga Sinònimos e contràrios afetuada, apoboretada, atzúrridu, ripitimenta, rimbicu, sfacidhamentu Frases mai unu refatzu de neune at tentu, cussa! ◊ si no fit ca ses antzianu ti tias meritare unu rifatzu: curpa de su cuidu o de su bratzu, raru sa die a ti agatare sanu! ◊ sas peràulas suas sunt ammunimentu e rinfatzu pro un'ammentu eternu ◊ cosa mala a dèpiri arriciri refàcius pustis de ai trabballau cun cunsiéntzia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de reprocher Ingresu reproach Ispagnolu el echar en cara Italianu rinfacciaménto Tedescu Vorwurf.

rumbicàre , vrb Definitzione arrespòndhere, in su chistionu, a su chi narat unu, ma mescamente refatzare calecuna cosa, arregodare a unu coment'e a briga, a impróveru (ca no ndhe at fatu contu), su bene chi dhi ant fatu Sinònimos e contràrios afrontai, agiostrare, atzuridare, cadojare, iscamurriare Frases s'àteru in lestresa rumbichesit a totu su chi s'ómine li nesit Ètimu itl. rimbeccare Tradutziones Frantzesu jeter à la figure (fam.) Ingresu to fling in s.o. face Ispagnolu reprochar, echar en cara Italianu rinfacciare Tedescu vorhalten.

«« Torra a chircare