tracazéri , nm Definition
chie chistionat a isciolóriu, chentza contu e chentza cabu
Synonyms e antonyms
ciarlatanu,
gargale,
giacarone,
labredhiosu,
ladrapedhu,
prafateri
| ctr.
mudurcu
Translations
French
bavard
English
chatterer
Spanish
charlatán
Italian
chiacchieróne
German
Schwätzer.
tracazólu tracagiòla
tracàzu , nm Definition sonu forte e sighiu Synonyms e antonyms chimentu, moida, mughina, remore, tremutu, triuliu Sentences unu trenu colandhe, chin su tracazu de su tronu, at fatu trèmere sa cabbina de sos càmbios de sos trenos.
trachedhàda , nf Definition su trachedhare Synonyms e antonyms trachedhadura, tràchida, trachidada, tzacarrada Etymon srd.
trachedhadòre , agt Definition chi trachedhat, chi tzàcurrat Synonyms e antonyms trachedhaitu, trachedhajolu, trachedhosu Etymon srd.
trachedhadúra , nf: traghedhadura Definition su trachedhare Synonyms e antonyms trachedhada, traghedhu Sentences tocat a lu manigare a traghedhadura, custu pane àrridu! Etymon srd.
trachedhaítu , agt: trochedhaitu, trochedhaitzu Definition chi traghedhat, tzàcurrat, faet tzàcurru, sonu o moida de cosa àrrida segandho Synonyms e antonyms trachedhadore, trachedhajolu, trachedhosu Sentences pro lu fàchere trochedhaitu, su pane cotu si torrat a su furru lassàndhelu unu pacu aturrare ◊ s'abba falat silena in veranu e trochedhaitza in ierru Etymon srd.
trachedhajólu , agt Definition chi tzàcurrat Synonyms e antonyms trachedhadore, trachedhosu Etymon srd.
trachedhàre , vrb: atrachedhare,
traghedhare,
trochedhare Definition
matzigare cosa àrrida, a tzàcurru; fàere sa moida de su nie candho si càtzigat passandho in pitzu o si movet, su fogu abbruxandho sida frisca, o chi si faet isparandho, tronandho, coment'e segandho cosa àrrida (chi tracat)/ traghedhare fogu = isparai, apuntai fogu
Synonyms e antonyms
atracare 1,
istochidare,
sacai,
trachidare,
strechedhai,
tzacarrai,
tzacazare,
tzocai
/
abbruxai,
isparai
Sentences
fit totu addolimadu in sa carena, trachedhendhe che carruledhu de canna ◊ su porcu s'intendhet traghedhendhe fae sica ◊ papandhe si trachedhat su pane carasau àrridu ◊ isse vienne vinu e geo trochedhanne caramellas
2.
traghèdhali fogu a su ruo! ◊ li ant traghedhadu una fusilada, a su grodhe ◊ nechidau che berre, picat su fusile e trachedhat focu!
Etymon
srd.
Translations
French
crépiter
English
to crack
Spanish
crepitar,
chascar,
crujir
Italian
crepitare,
scricchiolare,
crocchiare
German
knistern,
knarren.
trachédhidu , nm Synonyms e antonyms trachedhu Etymon srd.
trachedhósu , agt Definition
chi traghedhat, tzàcurrat, faet traghedhu, sonu de cosa tostada segandho; nau de ccn., chi si dha pigat po dónnia cosa
Synonyms e antonyms
trachedhadore,
tzacarrosu,
tzancurrosu
Etymon
srd.
Translations
French
qui crépite
English
cracking
Spanish
crepitante
Italian
crepitante
German
knisternd.
trachédhu , nm: traghedhu,
tróchedhu Definition
su trachedhare; sonu coment'e de cosa àrrida e tostada segandho / t. de dentes = tzàcurru fatu a dentes faendho mòvere is barras a dentes sidhias
Synonyms e antonyms
istrachidhadura,
rúmulu,
tràchida,
trachidada,
tzacarrada,
tzacàrridu
Sentences
unu corbu a trachedhu mi che ischidat de irbotu ◊ sont mannicanne tzuculate a tróchedhu ◊ de meriadorzu movet su masone in paschimenta, a lucore de luna in s'istula a gramuzu e a trachedhu ◊ su pane de fresa àrridu si mànigat a traghedhu ◊ candho sas berbeghes remuzant ossu de olia s'intendhent a traghedhu
2.
Elias si aiat intesu sa carena artudhada e si fit torrau a sèdere a trachedhu de dentes (S.Spiggia)◊ in sa mandra s'intendhet sa robba gramuzandhe a trachedhu de barras
Etymon
srd.
Translations
French
crépitement
English
creaking
Spanish
estallido,
chisporroteo,
crepitación
Italian
crepitìo,
stridóre,
scròcchio
German
Geknister.
trachèra , nf Definition picioca in costúmene, bagadia, chi cicit in sa traca de punta po acumpangiare su santu: in sa traca de Santuanni funt sete Etymon srd.
trachèta , nf Definition abba chi proet a istracia, a meda Sentences est proindhe, betendhe s'abba a tinas e tracheta (M.P.Canu).
trachetàre , vrb: trechetare, treghetare Definition fàere trechetu, moida, pròere aira, a istracia, fàere trechetadas, iscutulada manna de abba Sentences est proindhe meda, trachetandhe a iscommissos! (G.Chessa)
tràchida , nf: tràchita,
tràxida Definition
genia de sonu de linna isperrandho, de cosa àrrida segandho, linna frisca cun fògia abbruxandho
Synonyms e antonyms
trachedhada,
trachedhu,
trachidada,
tzacarrada
Sentences
a tràchitas fachent sas dentes, sos tronos, su fogu ◊ no s'intendhet de sa gherra sas tràchidas de fogu totu in tundhu ◊ si est intesa sa tràchida de sos ossos ◊ est sensada sa tràchida de sa trébbia ◊ in piata bi sunt sos ballos a tràchida
Etymon
srd.
Translations
French
crépitement
English
rattle
Spanish
chasquido,
chisporroteo,
crujido
Italian
scricchiolìo,
crepitìo
German
Geknarre,
Geknister.
trachidàda , nf: traghidada Definition
su trachidare
Synonyms e antonyms
intronnu,
isbómbiu,
istrachidhadura,
tràchida,
trechetada,
tzacarrada
Etymon
srd.
Translations
French
crépitement
English
crash
Spanish
crepitación
Italian
crepitìo,
fragóre
German
Geknister,
Getöse.
trachidàre , vrb: trachitare,
traghidare,
traxidare Definition
fàere sa moida chi faet su nie candho si càtzigat o si movet, su fogu abbruxandho sida frisca, su tzàcurru chi si faet isparandho, tronandho, coment'e segandho cosa àrrida / traxidare sas dentes = trachedhare
Synonyms e antonyms
crachitare,
trachedhare
Sentences
su fogarone est traghidendhe e istinchidhendhe ◊ cuss'animale est traxidendhe sas dentes e apo timore meda ◊ chin su fusile puntatu fit prontu a trachitare focu
Etymon
srd.
Translations
French
crépiter
English
to rattle
Spanish
crepitar
Italian
crepitare
German
knistern.
tràchidhi! , nm Definition genia de sonu Sentences is alas de s'àbbidu a su para currendi a cuadhu dhi fadiant "tràchidhi, tràchidhi"! Etymon srd.
tràchidhu , agt Definition nau de ccn., coment'e chi si tzacat, chi coitat a si arrennegare, no tenet passiéntzia nudha / morrócula t. = chi est ballandho a cropos, faendho tzàcurros Synonyms e antonyms airósigu, arrabbiaditu, arrennegaditu, inchietosu, tzacosu Scientific Terminology ntl Etymon srd.