agiagarài agegherài
agiàgaru , nm: agiàguru, axàguru, giàgaru*, zàgaru Definitzione unu fàere coment'e de giagaraos, airadu, impresse, currendho; chie (ma nau mescamente de cane) andhat a giagarare, a ndhe pesare sa fera o àteru animale; genia de fuste chi leant in pischera po fàere s'arropu / fai una cosa cun agiàgaru = tropu impressi, a salarzadura Sinònimos e contràrios giagaradura, istraju, pessamentu, salarzu | ctr. assébiu Frases no drommit e no papat po s'agiàgaru chi si est pighendi ◊ lassadhu istai: no isciu poita ti siast pighendi totu cussu agiàguru!
agiagherài agegherài
agiàguru agiàgaru
agiànghere , vrb: azànghere Definitzione pònnere una cosa cun s'àtera (solu a ponidura o fintzes acapiandhodha) a manera de fàere totunu e de prus; fàere, pònnere o nàrrere àteru, cosa in prus Sinònimos e contràrios aciúgnere, aciuntai, additzionare, agnànghere, annatare, pònnere, summai | ctr. irgiànghere, leai Frases cantas penas mi agianghes si restas surdu a sas lamentas mias! ◊ in custos contos càmbio carchi númene e carchi cosa agiango (N.Piras)◊ chie cheret agiànghere argumentos pro s'assemblea los comúnichet a cótiu Ètimu srd.
agianía , nf Definitzione su èssere o istare bagadios, su no èssere cojuaos fintzes candho s’intrat in tempus; su tempus chi unu no est ancora cojuau ca est giòvono Sinònimos e contràrios bagadiàmene, bagadióngiu, sorteria Terminologia iscientìfica vda Ètimu srd.
agiannitài aciannitài
agiannítu , nm: axànnitu, giànitu* Definitzione genia de apédhidu airau chi faent is canes candho funt currendho e cracandho sa fera Sinònimos e contràrios aginítidu, gànnida, giànnida, tzànnida Frases s'intendit insullamentus, atórigus, agiannitus e iscupetadas Terminologia iscientìfica bga.
agiànta , nf: axanta Definitzione su aciúnghere, sa cosa o su tanti chi si aciunghet a un'àtera, cosa in prus / pro parte mal'agianta = a mal'e annata, po aciunta, a prus (e peus) de s'àteru, male e peus chi… Sinònimos e contràrios aciunta, agnanta, agnantura, annànghida, annunta Frases li apo dadu su meu cun vinti francos de agianta ◊ mi est pertenzendhe àtera agianta! Ètimu srd.
agiantàre , vrb Definitzione su pònnere unu tanti in prus de àteru / pps. agiantadu Sinònimos e contràrios aciúgnere, aciuntai, agiànghere, annatare, annúnghere, summai Ètimu srd.
agiantúra aciuntúra
agiardósu , agt Definitzione chi faet pagu contu de su perígulu Sinònimos e contràrios arriscadu, atreviu.
agiatzàre , vrb: (a-gi-a-tza-re) Definitzione ifridare meda, fàere a astrau Sinònimos e contràrios achirdinae, ammarmurai, astragare, cancarai, ghiaciai, marmurizai | ctr. imbudhidai.
agigantàdu , pps, agt Definitzione
de agigantare
Tradutziones
Frantzesu
grandi,
exagéré,
grandissime
Ingresu
magnified
Ispagnolu
agigantado
Italianu
ingigantito
Tedescu
riesengroß gemacht.
agigantàre , vrb Definitzione
fàere mannu a meda a meda, a tropu, una cosa esagerada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grossir,
grandir démesurément
Ingresu
to magnify
Ispagnolu
agigantar
Italianu
ingigantire
Tedescu
riesengroß machen.
agigotàdu , pps, agt Definitzione
de agigotare
Sinònimos e contràrios
arrogau
Tradutziones
Frantzesu
fracassé,
cassé,
brisé
Ingresu
smashed
Ispagnolu
destrozado
Italianu
fracassato
Tedescu
zerbrochen.
agigotàre , vrb: agiogotare,
azigotare Definitzione
fàere a zigota, cracare, iscúdere meda
Sinònimos e contràrios
arrogai,
atzimare,
azinare,
fragassare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fracasser
Ingresu
to smash
Ispagnolu
destrozar
Italianu
fracassare
Tedescu
zerbrechen.
agígu , nm, avb: azicu,
azigu,
azizu Definitzione
pagu, pagu pagu de css. cosa; a trebballu, cun dificurtade
Sinònimos e contràrios
acantu 4,
addizu,
aizaredhu,
atzicu,
atzítzigu,
izedhu,
pachedhu,
pachitzedhu,
tzúniu
Frases
azicu prus addainantis bi at una buteca ◊ aispeta azigu!
2.
fit dormiu, azicu nche l'amus ischidau! ◊ fit grae meda: azigu bi l'amus fata a ndhe lu pesare dae terra ◊ azizu si trateniat de erríghere candho intendhiat su chi naravat cudhu ◊ unu commo agigu dhu cumprendhet!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
peu
Ingresu
little
Ispagnolu
poco
Italianu
pòco
Tedescu
wenig.
agiléstru , nm, nf: aligesti, aligestra, argilestra, argilestru, axilestra, axilestru Definitzione tziligheta, genia de animaledhu, de diferentes calidades, colores e mannària, chi camminat illascinandho cun sa bentre, ma portat bàtoro cambighedhas puru, sa coa longhita: che a s'àtera arrasia faet is oos Sinònimos e contràrios alighelta, angiuleta, atalighelte, cabexeta, caixedha, cargileta, colovredha, coxueta, gilestra, lucesti, talaerta, tilicherta, tzorompis Frases caliguna bia s'istentiaus a circae nios de curculleos, marapigas, marragaos, candho non furint agilestros o tzatzallucas Terminologia iscientìfica anar, podarcis sicula cettii, podarcis tiliguerta tiliguerta, p. t.ranzii, archaeolacerta bedriagae sardoa, a.b.paessleri, a.b.ferrerae, algyroides fitzingeri.
agimmài , avb: agiommai,
agiumai,
agiummai,
atzummai,
aximai,
azomai,
azommai,
azummai,
geimai,
ogimai Definitzione
mancare pagu a unu tanti, a unu certu puntu: si podet nàrrere fintzes a solu faendho una prop. ellítica
Sinònimos e contràrios
antzimai,
belle,
cante,
casi,
orimmai,
pogimai
Frases
agiummai mi fia dismajadu! ◊ Antoni a su cumpanzu l'iscudet un'ispalada e azommai lu rughet ◊ che sunt azummai sas deghe ◊ Remundha agiommai si che fit ammustréchida ca mai si aiat immaginadu una cogiadura gai!
2.
agiummai seu arrutu
3.
- Azummai!… - Azummai ite? - …che ruiat!
Ètimu
itl.t
agiumai
Tradutziones
Frantzesu
presque
Ingresu
almost
Ispagnolu
casi
Italianu
quasi
Tedescu
fast.