A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

agiagarài agegherài

agiàgaru , nm: agiàguru, axàguru, giàgaru*, zàgaru Definitzione unu fàere coment'e de giagaraos, airadu, impresse, currendho; chie (ma nau mescamente de cane) andhat a giagarare, a ndhe pesare sa fera o àteru animale; genia de fuste chi leant in pischera po fàere s'arropu / fai una cosa cun agiàgaru = tropu impressi, a salarzadura Sinònimos e contràrios giagaradura, istraju, pessamentu, salarzu | ctr. assébiu Frases no drommit e no papat po s'agiàgaru chi si est pighendi ◊ lassadhu istai: no isciu poita ti siast pighendi totu cussu agiàguru!

agiagherài agegherài

agiàguru agiàgaru

agiànghere , vrb: azànghere Definitzione pònnere una cosa cun s'àtera (solu a ponidura o fintzes acapiandhodha) a manera de fàere totunu e de prus; fàere, pònnere o nàrrere àteru, cosa in prus Sinònimos e contràrios aciúgnere, aciuntai, additzionare, agnànghere, annatare, pònnere, summai | ctr. irgiànghere, leai Frases cantas penas mi agianghes si restas surdu a sas lamentas mias! ◊ in custos contos càmbio carchi númene e carchi cosa agiango (N.Piras)◊ chie cheret agiànghere argumentos pro s'assemblea los comúnichet a cótiu Ètimu srd.

agianía , nf Definitzione su èssere o istare bagadios, su no èssere cojuaos fintzes candho s’intrat in tempus; su tempus chi unu no est ancora cojuau ca est giòvono Sinònimos e contràrios bagadiàmene, bagadióngiu, sorteria Terminologia iscientìfica vda Ètimu srd.

agiannitài aciannitài

agiannítu , nm: axànnitu, giànitu* Definitzione genia de apédhidu airau chi faent is canes candho funt currendho e cracandho sa fera Sinònimos e contràrios aginítidu, gànnida, giànnida, tzànnida Frases s'intendit insullamentus, atórigus, agiannitus e iscupetadas Terminologia iscientìfica bga.

agiànta , nf: axanta Definitzione su aciúnghere, sa cosa o su tanti chi si aciunghet a un'àtera, cosa in prus / pro parte mal'agianta = a mal'e annata, po aciunta, a prus (e peus) de s'àteru, male e peus chi… Sinònimos e contràrios aciunta, agnanta, agnantura, annànghida, annunta Frases li apo dadu su meu cun vinti francos de agianta ◊ mi est pertenzendhe àtera agianta! Ètimu srd.

agiantàre , vrb Definitzione su pònnere unu tanti in prus de àteru / pps. agiantadu Sinònimos e contràrios aciúgnere, aciuntai, agiànghere, annatare, annúnghere, summai Ètimu srd.

agiantúra aciuntúra

agiardósu , agt Definitzione chi faet pagu contu de su perígulu Sinònimos e contràrios arriscadu, atreviu.

agiatzàre , vrb: (a-gi-a-tza-re) Definitzione ifridare meda, fàere a astrau Sinònimos e contràrios achirdinae, ammarmurai, astragare, cancarai, ghiaciai, marmurizai | ctr. imbudhidai.

agigantàdu , pps, agt Definitzione de agigantare Tradutziones Frantzesu grandi, exagéré, grandissime Ingresu magnified Ispagnolu agigantado Italianu ingigantito Tedescu riesengroß gemacht.

agigantàre , vrb Definitzione fàere mannu a meda a meda, a tropu, una cosa esagerada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grossir, grandir démesurément Ingresu to magnify Ispagnolu agigantar Italianu ingigantire Tedescu riesengroß machen.

agigotàdu , pps, agt Definitzione de agigotare Sinònimos e contràrios arrogau Tradutziones Frantzesu fracassé, cassé, brisé Ingresu smashed Ispagnolu destrozado Italianu fracassato Tedescu zerbrochen.

agigotàre , vrb: agiogotare, azigotare Definitzione fàere a zigota, cracare, iscúdere meda Sinònimos e contràrios arrogai, atzimare, azinare, fragassare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fracasser Ingresu to smash Ispagnolu destrozar Italianu fracassare Tedescu zerbrechen.

agígu , nm, avb: azicu, azigu, azizu Definitzione pagu, pagu pagu de css. cosa; a trebballu, cun dificurtade Sinònimos e contràrios acantu 4, addizu, aizaredhu, atzicu, atzítzigu, izedhu, pachedhu, pachitzedhu, tzúniu Frases azicu prus addainantis bi at una buteca ◊ aispeta azigu! 2. fit dormiu, azicu nche l'amus ischidau! ◊ fit grae meda: azigu bi l'amus fata a ndhe lu pesare dae terra ◊ azizu si trateniat de erríghere candho intendhiat su chi naravat cudhu ◊ unu commo agigu dhu cumprendhet! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peu Ingresu little Ispagnolu poco Italianu pòco Tedescu wenig.

agiléstru , nm, nf: aligesti, aligestra, argilestra, argilestru, axilestra, axilestru Definitzione tziligheta, genia de animaledhu, de diferentes calidades, colores e mannària, chi camminat illascinandho cun sa bentre, ma portat bàtoro cambighedhas puru, sa coa longhita: che a s'àtera arrasia faet is oos Sinònimos e contràrios alighelta, angiuleta, atalighelte, cabexeta, caixedha, cargileta, colovredha, coxueta, gilestra, lucesti, talaerta, tilicherta, tzorompis Frases caliguna bia s'istentiaus a circae nios de curculleos, marapigas, marragaos, candho non furint agilestros o tzatzallucas Terminologia iscientìfica anar, podarcis sicula cettii, podarcis tiliguerta tiliguerta, p. t.ranzii, archaeolacerta bedriagae sardoa, a.b.paessleri, a.b.ferrerae, algyroides fitzingeri.

agimmài , avb: agiommai, agiumai, agiummai, atzummai, aximai, azomai, azommai, azummai, geimai, ogimai Definitzione mancare pagu a unu tanti, a unu certu puntu: si podet nàrrere fintzes a solu faendho una prop. ellítica Sinònimos e contràrios antzimai, belle, cante, casi, orimmai, pogimai Frases agiummai mi fia dismajadu! ◊ Antoni a su cumpanzu l'iscudet un'ispalada e azommai lu rughet ◊ che sunt azummai sas deghe ◊ Remundha agiommai si che fit ammustréchida ca mai si aiat immaginadu una cogiadura gai! 2. agiummai seu arrutu 3. - Azummai!… - Azummai ite? - …che ruiat! Ètimu itl.t agiumai Tradutziones Frantzesu presque Ingresu almost Ispagnolu casi Italianu quasi Tedescu fast.